Per Martí MontserratDes de prop del turístic poble de Donibane Garazi ( St Jean-pied -de-port) començo aquesta dura volta direcció a St Jean Vieux per la D933 i des d’aquí per la D18 tot remuntant per la bucòlica vall direcció als xalets d’Irati. De sobte, i sense manies, comença la brutal ascensió al primer coll de la jornada amb varis km del 10 i 11% i amb rampes puntuals del 16%.
Coll de Burdincurutcheta, estic flipat! no m’esperava aquest coll tant
dur...Havia de ser un coll d’aproximació però, que hi farem!, després
d’una curta baixada arribo als xalets d’Iraty, segueixo per la D19 i em
retrobo amb el patiment de la pujada, però ara la carretera s’enfila
raonablement entre frondosos boscos de faig i petits llacs fins el coll
de Bagargiak (Iraty). Aquesta ascensió té un punt de duresa del 286.
Com a primer plat no està gens malament, però ara toca anar pel plat
fort de la jornada, el més dur, l’autèntic rei dels Pirineus: el coll de
Larrau, que amb un coeficient de duresa del 380!!! segur que em deixarà
desballestat. Primer però, haig de fer el vertiginós descens del coll
de Bagargiak que degut a la boira ploranera està especialment lliscant i
a més a més em deixa xop i congelat. Sort que el començament del plat
fort del dia no és gaire brusc i puc anar escalfant el cos mentre mica
en mica arribo ja al poble de Larrau. Tiro ma d’un powerbar i cap amunt
que és petit i segur que és deixa!...amb el pinyó de 28 sempre posat i
gairebé tota l’estona dret van passant molt a poc a poc els km; ara un
10%, ara un del 11%, ara una rampa del 14%, ara una del 16% i així
cargolant-me tota l’estona vaig pujant metre a metre.
En aquets moments de màxim esforç, la soledat, el mal temps i la grandiositat de la muntanya em fan gaudir d’un d’aquells moments de superació que sempre hem quedaran a la memòria i donen sentit aquest sacrificat esport.
Coincidint amb el final del bosc, s’obren tímides clarianes i em deixen observar la brutal i sensacional part final d’aquest remot gegant dels Pirineus.
Un cop a dalt la satisfacció és gran i el paisatge majestuós però encara tinc molta feina per fer...només porto 59 km!!! La previsió son uns 140!!! Tinc molta gana, per tant m’afanyo a baixar cap a terres de Navarra i concretament cap a Ochagavia. M’avituallo al bar de la plaça i sense perdre gaire temps agafo la NA140 direcció al poble d’Escaroz. Després d’haver coronat el alto de Remedia, ingenu de mi, creia que la vintena de km que em faltaven fins a Roncesvalles serien molt ràpids i favorables...i que allà tranquil·lament podria fer l’últim avituallament del dia però, error garrafal !!! de favorables res de res, 3 o 4 petits colls trencacames m’encenen els llums d’emergència i de cop i volta tinc una visita inesperada...EL TEMIBLE HOME DEL MALL...JE...JE...JE. Hem quedo tirat sense esma i haig de tirar ma dels xuxes power... 50 metres caminant... i... aquí no ha passat res!
Per fi arribo a Roncesvalles, multitud de pelegrins i turistes per tot arreu...però jo a la meva, directa al sucre!. Després d’haver-me cruspit dos pastes amb xocolata i una cola, el cos es reixinxola i com aquell qui no vol sóc dalt de l’últim coll de la volteta d’avui: el puerto de Ibañeta al qual hi arribo amb un mal temps de collons i quant començo a baixar direcció a Donibane Garazi, comença a ploure fort i m’amarga el llarg descens que m’ha de dur fins al final d’aquesta fantàstica volta.
En aquets moments de màxim esforç, la soledat, el mal temps i la grandiositat de la muntanya em fan gaudir d’un d’aquells moments de superació que sempre hem quedaran a la memòria i donen sentit aquest sacrificat esport.
Coincidint amb el final del bosc, s’obren tímides clarianes i em deixen observar la brutal i sensacional part final d’aquest remot gegant dels Pirineus.
Un cop a dalt la satisfacció és gran i el paisatge majestuós però encara tinc molta feina per fer...només porto 59 km!!! La previsió son uns 140!!! Tinc molta gana, per tant m’afanyo a baixar cap a terres de Navarra i concretament cap a Ochagavia. M’avituallo al bar de la plaça i sense perdre gaire temps agafo la NA140 direcció al poble d’Escaroz. Després d’haver coronat el alto de Remedia, ingenu de mi, creia que la vintena de km que em faltaven fins a Roncesvalles serien molt ràpids i favorables...i que allà tranquil·lament podria fer l’últim avituallament del dia però, error garrafal !!! de favorables res de res, 3 o 4 petits colls trencacames m’encenen els llums d’emergència i de cop i volta tinc una visita inesperada...EL TEMIBLE HOME DEL MALL...JE...JE...JE. Hem quedo tirat sense esma i haig de tirar ma dels xuxes power... 50 metres caminant... i... aquí no ha passat res!
Per fi arribo a Roncesvalles, multitud de pelegrins i turistes per tot arreu...però jo a la meva, directa al sucre!. Després d’haver-me cruspit dos pastes amb xocolata i una cola, el cos es reixinxola i com aquell qui no vol sóc dalt de l’últim coll de la volteta d’avui: el puerto de Ibañeta al qual hi arribo amb un mal temps de collons i quant començo a baixar direcció a Donibane Garazi, comença a ploure fort i m’amarga el llarg descens que m’ha de dur fins al final d’aquesta fantàstica volta.
142km
3365m desnivell
7h30min de bicicleta
Les fotos: cliqueu aquí.
