S'ha aixecat una certa polseguera pel fet que Sofia Coppola tingui pel·lícula en competició a Venècia 2010, sent-ne Quentin Tarantino el president del Jurat. I és que ells dos són amics personals, fins al punt que, quan ella es divorcià de Spike Jonze i Tarantino l'acompanyà molt i molt, es rumorejà insistentment que s'havien embolicat sentimentalment. Tafaneries al marge, el cas és que Sofia Coppola torna. I, després de la grandesa escaient aMaria Antonieta, torna amb un relat més intimista, de la mena de Lost in traslation; per bé que ambientat a l'hotel de Hollywood Château Marmont i amb un actor relativament jove i bala perduda, de protagonista. Ara bé, sempre, tant a Les verges suïcides, com a la història que ambientà a Tòquio, com en la revisió contemporània que féu de la decapitada reina dels francesos, les seves pel·lícules esdevenen deambulacions de noies en un cert atzucac vital. Una nova perla de la seva filmografia? S'haurà estancat? Les respostes, avui, a Venècia 2010.
Anthony Cordier arriba a Venècia avalat per una pel·lículeta (Dutxes fredes) en què, amb actorets poc coneguts, parlava del desig sexual amb una història triangular i ara sembla que hi torna, convertint el triangle en quadrat i comptant amb intèrprets més coneguts. Serà, però, igualment una pel·liculeta o haurà trenat una obra superior, sobre els temes que li interessen?
***
Fora de Competició
Jianyu (Reign of Assassins), de John WOO i SU Chao-pin
La Commedia, d' Amos POE. Aquesta pel·lícula neix de la lectura i relectura de La Divina Comèdia i de l'encant que m'ha provocat el redescobriment dels orígens del cinema, com a flux d'imatges en moviment i poesia. Espero que els espectadors quedin emocionalment captivats pel que passa a la pantalla i el que s'hi evoca. Crec que la màgia del cinema rau precisament en aquesta interacció d' universos narratius, el visual i l'intern (Amos Poe, material de promoció del film). [Tràiler] [Informació de la Mostra] [IMDB (ang)]
Gorbatxov (Gorbaciof - Il cassiere col vizio del gioco), de Stefano INCERTI
Toni Servilio encarna Marino Pacileo, l'home a qui anomenen "Gorbatxov" per una cridanera marca de naixement que té al front. Treballa de comptable a la presó napolitana de Poggioreale i, tímid i tranquil, Pacileo té una única passió: el joc. [Informació de la Mostra]. I també Festival de Toronto 2010 [Special Presentations]
"Better Life" és fruit de la meva meditació sobre la cultura xinesa i l'art. He passat diversos anys a la Xina fent recerques i desenvolupant idees per aquesta nova pel lícula, trenant relacions que m'han permès entrar en la riquesa històrica i cultural del país. L'actual situació econòmica i la crisi comporten que, qüestions com la globalització i la migració, sigui prou avinent tractar-les ara. Hi ha, per descomptat, un no parar de repercussions d'això, a la Xina, i evidentment afecten les accions dels personatges de la meva pel lícula. A "Better Life" busco un enfocament més aviat poètic d'aquestes qüestions (Isaac Julien, material de difusió de la pel·lícula) [Informació Mostra]
Adaptació lliure d' Els Malànima, de Giovanni Verga (Edicions 62), en què Luchino Visconti es basà aLa terra trema (1948). Fer una pel·lícula a partir d'una de les novel·les més importants de la literatura europea, de la qual Visconti va treure'n una de les obres mestres de la història del cinema, és un repte que fa tremolar el pols. Amb humilitat, tanmateix, amb pregona humilitat, he encarat aquesta pel·licula, per explicar el nostre temps; aquest hivern del nostre descontentament, dels nois del sud (però també dels del nord) perduts en aquesta immensa perifèria urbana en què s'ha convertit la nostra existència, en aquest fluïd esdevenir, en aquest mar que ens atreu, ens enganya, ens ho pren tot, i, quan vol, ens retorna en forma de restes de naufragis, els nostres somnis perduts en el laberint de la corrupció i enterrat al punt més fosc de la nostra consciència (Pasquale Scimeca, material de promoció del film) [Informació de la Mostra]
***
Jornades dels Autors
Incendis (Incendies / Scorched), de Denis VILLENEUVE
Volia explicar una història d'amor i filmar-la entre la gent que conec bé: se'm va fer evident que havien de ser els pescadors de Normandia. Si jo hagués nascut als Estats Units, hauria volgut fer un "western". Els pescadors com a cowboys, el mar com les grans planes. Amb la natural imposant sentiments crus. Poques paraules, emocions primàries, que és el que jo estava buscant quan vaig fer aquesta pel lícula (Alix Delaponte, al material de promoció del film) [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
