En aquest espai hi podreu llegir,
ordenades cronològicament i
classificades per tema, reflexions
breus de Josep-Maria Terricabras
sobre qüestions d'actualitat.
El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
Des fa dies tothom sap que el Referèndum es troba damunt la taula i els grups polítics que es troben en terra de ningú s'han afanyat a dir la seva.
Perdoneu que ho digui així. Em fa riure. Portem dies, anys, dient que els catalans tenim dret a decidir el que volem ser. Un referèndum de caixa o faixa. Una cosa clara, directa. Dins o fora. Però hi han que ni poden ni volen. Els pactes escrits des fa anys per aglutinar-se en un sols grup polític diferents tendències, fa que hores d'ara tinguin una hipoteca amb alts interessos. La darrera ha estat dir que es mostren a favor del Referèndum, però que volen més opcions. No volen tant sols dues. Com si es tractés d'un partit de futbol. Tres signes. 1 - X - 2. Parlen de la X com a Federalisme. Segueixen somniant amb l'opció Federalista per a tenir a tots contents, sabent que això s'ha fet del tot impossible. L'autonomisme ha tocat fons. Ens hem de tornar molt més radicals per a defensar el que és nostre. El que és just. Volem un referèndum sobre l'independència. Independència, SI o NO. Que dieu?.
Mentre Espanya estira cap a la dreta, Catalunya hp ha de fer cap l'altre costat. A l'Espanya d'en Zapatero li queden quatre dies. El Partit Popular truca a la porta. Quin futur ens espera?.
L'història ens ho demostra. El Parlament de Catalunya va redactar un Estatut que va estar refermat pel 90 per cent dels diputats catalans. Poc després, polítics catalans trucaven a la porta de Madrid. Que hi ha algú?. Com qualsevol famosa de cartrò-pedra, avisaven als mitjans de comunicació de que estiguessin tal dia i tal hora davant de la porta. Sortirem i ens farem la foto. Portada dels diaris. Amb el temps, els obrers socialistes segueixen a Madrid -per poc temps- i nosaltres no sabem res d'aquell Estatut. Retall rera retall. Imagineu que pot pasar si governa el PP?. Un altre cop a trucar la porta els mateixos de sempre i per a fer la foto que?. Si no queda res per a retallar !!!!!!!!.
L'independència no és cap utopia, no és cap somni ilús. Ni anem d'excursió ni anem de safari fotogràfic. L'independència és possible. Una proposta coherent, ferma, clara. L'independentisme no pot quedar en un simple testimoni pasatger. És una realitat a tocar amb els dits.
