“Déu no descarta la de Stephen Hawking” és la primera idea que m’ha vingut al cap. I no es pot descartar perquè és un fet evident que Hawking viu. Com és evident que és un home intel·ligent capaç de fer grans descobriments en l’àmbit de la ciència.
Segons he llegit en un diari, i amb les degudes reserves, sembla que el Hawking considera en un nou llibre que no és científicament possible que Déu creés l'univers. El Big Bang, l’explosió que originà l'univers, fou conseqüència inevitable de les lleis de la física.
Per tant, podríem afirmar que al principi foren les lleis i les lleis infongueren la vida i crearen l’Univers. Prou sé que és impropi el que dic. Però l’expressió “conseqüència inevitable” m’hi du.
Sembla que la inexistència de Déu (insisteixo, si el diari n’ha fet una lectura acurada del que Howking diu) es dedueix de la presència d’altres sistemes planetaris similars al nostre en altres galàxies.
Aquest fet faria que les coincidències de les condicions planetàries del nostre sistema solar, la precisa i calculada combinació de distància Terra-Sol i massa solar, siguin molt menys singulars i no tan determinants a l’hora d’esgrimir-les com a prova d’un disseny cuidat (per part de Déu) per al gaudi dels humans. Recordin el “principi antròpic”.
Aquí rau el punt dèbil de l’argumentació, al meu modest entendre. És ben cert que n’hi hauria prou perquè algunes constants universals fossin diferents perquè la vida fos força difícil, per no escriure impossible. Però d’aquí no es pot deduir l’existència de Déu, com tampoc la seva negació.
No es pot dir “com sigui que les constants són les que són, i no unes altres, i la terra està on és, i no en un altre lloc, i té una determinades característiques, i no unes altres, l’existència de Déu (entès com ser totpoderós que des dels principis dels temps ha dissenyat totes les coses per fer possible la vida com la coneixem) queda provada indubtablement”.
I per tant, tampoc no es pot dir, en sentit contrari, que si les constants (i la resta de proposició) són simplement producte de les lleis físiques, Déu no existeix.
No espero que la física demostri l’existència de Déu. Tampoc no espero que la negui. L’objecte de la física no és aquest, simplement.
Queda el misteri.
Esperem, però, al proper llibre del científic. Potser s'adonarà (?) d'una altre veritat (totes indemostrables, totes versemblants o no) i tornarem a parlar-ne... "El negoci és el negoci", sembla que ens vulgui dir Hawping, tot ell envoltat d'explosions tipus BigBang per fer més entretinguda la visió (mireu, sinó, la seva pàgina web).
Atentament