Aquesta realitat ja comença a ser massa evident per amagar-la, i la preocupació dins les formacions clàssiques del mapa polític català i espanyol, augmenta i ja comencen a amoïnar-se.
Com més es retardin les eleccions a Catalunya, en això cal donar les gràcies al President Montilla, creixen les possibilitats que Reagrupament i Solidaritat puguin aconseguir ............
guanyar-se la confiança del món independentista, i si pot ser unir-lo i cohesionar-lo una mica. El necessari per convertir l'independentisme en la clau de volta del pròxim govern de la Generalitat.
A Can ERC ja els tremolen les cames conscients que la cosa pinta malament. I no dubten en penjar-se la medalla, atribuint-se l'augment de l'independentisme. Gràcies a la seva presencia al Govern de la Generalitat.
No els traurem cap mèrit, però si hi han més independentistes actualment, creiem que és degut, més al que no ha fet ERC per Catalunya des de el Govern, i al que si han fet el PSOE i el PP contra Catalunya des de els governs de Catalunya i España.
A Can CIU també els comença a fer por l'independentisme transversal que s'esta aplegant al voltant de Reagrupament i Solidaritat. Les seves contradiccions i ambigüitats de sempre, no els ofereixen cap seguretat davant d'una proposta política independentista, que representa canvi i regeneració del sistema polític.
I les bones espectatives electorals que tenen es poden veure compromeses considerablement, si l'independentisme aconsegueix trobar el mínim punt d'equilibri, que els permeti optar a un bon resultat electoral.
Ara, tot esta en mans dels dirigents d'aquestes noves formacions independentistes, la voluntat en molts ciutadans hi és, només han de saber aprofitar-la.
Completament d'acord, caldrà esperar a com gestionen tot plegat aquests nous partits