Cada paisatge té una component cultural que és la resposta a una
equació, que té per incògnites les limitacions que ha ofert el medi a
l’activitat humana i el mode utilitzat per les societats humanes per
resoldre les seues necessitats, que en cada cas ha vingut donat per la
seua cultura. Cada resposta, doncs, està sotmesa a les característiques
del nostre territori i a la seua història, a l’evolució de les societats
que l’han ocupat, a la seua cosmovisió.
Vivim en un context on la component ecològica dels paisatges ha capitalitzat l’interés de la societat des de finals del segle XX. Segurament aquest fenomen no es repetirà en la mateixa mesura pel que fa al patrimoni, però sí que està succeint un cert posicionament per part de la societat civil de cara a conservar i protegir allò més valuós, exigint un planejament territorial orientat cap al patrimoni.
Vivim en un context on la component ecològica dels paisatges ha capitalitzat l’interés de la societat des de finals del segle XX. Segurament aquest fenomen no es repetirà en la mateixa mesura pel que fa al patrimoni, però sí que està succeint un cert posicionament per part de la societat civil de cara a conservar i protegir allò més valuós, exigint un planejament territorial orientat cap al patrimoni.
Protegir els paisatges culturals i patrimonials és en definitiva protegir el seu entorn de modificacions que alteren els trets característics que fan possible el simbolisme d’aquest paisatge i la interpretació dels seus trets culturals, restringint les possibilitats de transformació de les conques visuals des d’on aquest es pot admirar. Avui en dia hi ha instruments tècnics de sobra per a realitzar aquestos estudis i suficients bones pràctiques realitzades per a trobar solucions viables.
El patrimoni no és el pretext perfecte per a garantir el desenvolupament sostenible dels municipis, tan sols és un argument més d’entre els que tenen per a planificar un model de municipi i ordenar els usos del sòl en eixa direcció. La perspectiva històrica del paisatge és una orientació imprescindible per a gestionar i planificar el territori amb una orientació patrimonial.
En l’actualitat respectar els valors patrimonials i potenciar-los és alhora potenciar el desenvolupament local i rural. Crear figures de protecció relacionades amb el patrimoni, com els parcs culturals, pot suposar un marc on encaixar totes les polítiques i accions destinades a obtenir un rendiment econòmic que no malbarate el valor dels entorns (sempre els entorns, mai sols els elements) patrimonialitzats.
El patrimoni no és el pretext perfecte per a garantir el desenvolupament sostenible dels municipis, tan sols és un argument més d’entre els que tenen per a planificar un model de municipi i ordenar els usos del sòl en eixa direcció. La perspectiva històrica del paisatge és una orientació imprescindible per a gestionar i planificar el territori amb una orientació patrimonial.
En l’actualitat respectar els valors patrimonials i potenciar-los és alhora potenciar el desenvolupament local i rural. Crear figures de protecció relacionades amb el patrimoni, com els parcs culturals, pot suposar un marc on encaixar totes les polítiques i accions destinades a obtenir un rendiment econòmic que no malbarate el valor dels entorns (sempre els entorns, mai sols els elements) patrimonialitzats.
PD: Com ha anat l'estiu?
t'escric aviat
abraçada
R