carme.laura |
dijous, 2 de setembre de 2010 | 08:00h
Abdalà Qudai, valí de Maldà, príncep sarraí, senyor de la Segarra, cridà com un gos rabiós. Del castell inexpugnable, cruïlla de camins, sorgia aquella mena de tronada sense llamps, els crits inhumans de dolor, ràbia i venjança, els udols de llops desesperats que feren emmudir de terror la gent de la vall.
L'home, servent fidel, que havia enviat el valí a terres de Cardona per a saber de l'estimada Almatruda, l'esposa secreta, germana del vescomte, havia retornat. Era allí, postrat al terra, reportant-li amb veu tremolosa les infaustes noves: "Almatruda havia infantat un fill d'Abdalà, un infant prodigiós que no plorà en néixer i que als tres dies, cristianat,anuncià la seva pròpia mort als 30 dies d'haver nascut. Ermetruit, la noble vescomtessa, volgué fer creure al seu espòs que el fill era d'ells, però alguna persona del castell explicà la veritat a Bremond. L'odi al senyor de Maldà es tornà contra la malaurada germana, la bella Almatruda, que fou empresonada en una horrible cel·la de la Torre de Cardona, guardada per un esclau sord i mut que li donava cada dia pa i aigua. Almatruda havia mort després d'un any de dur captiveri."
Abdalà Qudai jurà prendre terrible venjança. Saquejà les terres d'Osona, matava sense distingir homes i bestiar, nobles i pagesos... Els cossos del cruel vescomte Bremond i el seu germà Folc foren trobats horriblement mutilats, inscrit al pit, sobre el cor, amb un punyal roent el nom d'Almatruda. Només perdonà la vida al germà petit, Eriball, bisbe d'Urgell, en record del fill sant que mai no conegué.
Abdalà, el servent d'Alà, es reclogué al castell de Maldà. La tristor colgà les terres de la Segarra mora...els corbs, negres de dol, mai no abandonaren ni el castell ni la vall ni deixaren de volar cada dia fins a Cardona i girar al voltant de la Torre de la Minyona, la presó-sepultura de la malaurada Almatruda.
Anys després, Maldà passà a ser propietat dels senyors de Cardona ... la venjança d'Abdalà semblà no acabada, allí, a l'interior del castell el vescomte Ramon Folc fou assassinat per uns sarraïns...
(N. L'arqueta amb les relíquies del cos de l'albat sant romangué al monestir de Sant Pere de Casserres fins al anys 60 del segle passat, un excursionista la robà. Al 1990 fou retornada però les relíquies havien desaparegut.)
Abdalà, el servent d'Alà, es reclogué al castell de Maldà. La tristor colgà les terres de la Segarra mora...els corbs, negres de dol, mai no abandonaren ni el castell ni la vall ni deixaren de volar cada dia fins a Cardona i girar al voltant de la Torre de la Minyona, la presó-sepultura de la malaurada Almatruda.
Anys després, Maldà passà a ser propietat dels senyors de Cardona ... la venjança d'Abdalà semblà no acabada, allí, a l'interior del castell el vescomte Ramon Folc fou assassinat per uns sarraïns...
(N. L'arqueta amb les relíquies del cos de l'albat sant romangué al monestir de Sant Pere de Casserres fins al anys 60 del segle passat, un excursionista la robà. Al 1990 fou retornada però les relíquies havien desaparegut.)
