Convergència és el partit que té més independentistes en termes absoluts. S'ha afirmat sovint. No em prenc la molèstia de verificar-ho, però tenint en compte que és el partit més votat, m'ho crec. L'entorn de CDC sempre ho ha dit per reivindicar-se com a partit que representa aquest sector de votants. En Felip Puig hi ha afegit recentment, un cop més, que sense Convergència no hi ha independència, cosa que ve a refermar aquesta idea que en tenen tants que resulten imprescindibles.
Paral·lelament, es creen dos blocs independentistes nous, Reagrupament i Solidaritat, que aspiren a aplegar tots els independentistes que, pel motiu que sigui, no se senten còmodes amb Esquerra. Sigui perquè el troben progre, perquè el troben cumbaià o perquè el troben poc seriós o per totes tres coses alhora, per expressar-ho en els termes de Carles Mark Serra.
És una excel·lent notícia que finalment una persona que vol la independència però que no se sent còmoda amb Esquerra pugui votar una altra opció que la inclogui, sense fer volar coloms, al programa de la legislatura que ens ocupa i no en legislatures posteriors en què ningú no sap què pot passar.
Constituïdes aquestes noves opcions de vot al marge d'Esquerra, i donant per fet que es presenten a les eleccions, seria lògic pensar que com a partits independentistes aniran a buscar els seus votants on faci falta: a treure'ls de l'abstenció, a prendre-se'ls entre ells, a acabar-los d'arrabassar a Esquerra, etc. Però això donarà per relativament poc. Un poc que potser ja comença a tocar fons. Però no oblidem que allà on n'hi ha més és a CiU.
No tinc la percepció que cap d'aquestes dues formacions estigui enviant un missatge clar en el sentit de dir que han identificat aquesta gran bossa d'independentistes i que centraran els seus esforços i les seves estratègies a atreure cap a ells el màxim nombre possible de votants de CiU. No veig una OPA d'aquelles descarades i obertes, d'aquelles que fan tremolar les cames i que provoquen comentaris a les tertúlies i que et fan estar pendents de les enquestes per comprovar sensacions i percepcions.
Si una empresa detecta una bossa de possibles clients, és lògic pensar que no pararà de perseguir-los fins que siguin seus, oi?
És una excel·lent notícia que finalment una persona que vol la independència però que no se sent còmoda amb Esquerra pugui votar una altra opció que la inclogui, sense fer volar coloms, al programa de la legislatura que ens ocupa i no en legislatures posteriors en què ningú no sap què pot passar.
Constituïdes aquestes noves opcions de vot al marge d'Esquerra, i donant per fet que es presenten a les eleccions, seria lògic pensar que com a partits independentistes aniran a buscar els seus votants on faci falta: a treure'ls de l'abstenció, a prendre-se'ls entre ells, a acabar-los d'arrabassar a Esquerra, etc. Però això donarà per relativament poc. Un poc que potser ja comença a tocar fons. Però no oblidem que allà on n'hi ha més és a CiU.
No tinc la percepció que cap d'aquestes dues formacions estigui enviant un missatge clar en el sentit de dir que han identificat aquesta gran bossa d'independentistes i que centraran els seus esforços i les seves estratègies a atreure cap a ells el màxim nombre possible de votants de CiU. No veig una OPA d'aquelles descarades i obertes, d'aquelles que fan tremolar les cames i que provoquen comentaris a les tertúlies i que et fan estar pendents de les enquestes per comprovar sensacions i percepcions.
Si una empresa detecta una bossa de possibles clients, és lògic pensar que no pararà de perseguir-los fins que siguin seus, oi?
I és que no. Els qui creuen que Catalunya hauria de ser un estat independent segons el darrer baròmetre del CEO (pregunta 28) es reparteixen de la següent manera: No va votar-No ho recorda-No contesta (30,4%), ERC (26%), CiU (23,1%), PSC (9,1%), ICV (6,9%)... Això segons el record de vot a les darreres autonòmiques.
Els resultats d'altres onades són similars.
I molt important: els independentistes dins l'electorat de CiU no representen ni la tercera part, a penes el 28,4%.
Com pots esperar que la federació assumeixi un discurs més explicitament sobiranista si els independentistes són tan minoritaris dins del seu electorat? Al màxim al que volen aspirar és a no disgustar-los en excés...
El 28,4 % de l'electorat d'un partit que té la majoria absoluta a tocar segons algunes enquestes... és molta gent, Jordi. És un pastisset que cap partit independentista no hauria de rebutjar, no trobes?
És justament veient que si perden suport és perquè els marxen els independentistes que al final hauran de pujar al carro, des del meu punt de vista.
En tot cas, més important de cara a la política de CiU, són una minoria dins de CiU. Per molt que aquesta minoria estigui ben representada en la direcció no em sembla realista esperar que el posicionament final de CiU derivi cap a un dels seus extrems perquè compten amb el risc de perdre els més hostils a la idea i més propers al PP. Que també en tenen força.
Coincideixo amb tu amb que SCI i Reagrupament haurien de veure en els independentistes de CiU un pastís llaminer però per a resultar atractius per a aquests electors haurien de canviar molt i molt. SCI i Reagrupament no ofereixen res més que fermesa independentista. És molt però no és prou. I ara com ara no els veig gaire disposats a parlar de cap altre tema...
Guanyar per una vegada a la vida, és bo per la salut mental, com ho és deixar de fer el paria politic. Perqué sembla que malgrat tots els esforços esmerçats en aconseguir que CiU "es dissolgués com un terrò de sucre a la oposició" no ha funcionat, i com diu la dita, si no pots vèncer a un enemic, uneix-te a ell.
El votant fidel de CiU tendeix a confondre aquests termes, i el que cal entendre és que el Govern és de qualsevol partit que guanyi les eleccions o que aconsegueixi prou aliats per pactar (que en política democràtica és una virtut i no un defecte com s'ha intentat titllar l'actitud d'altres partits), i en aquest sentit estic molt d'acord amb tu en el fet que Reagrupament o SC no representen una veritable opció de vot per a l'independentista passiu que des del principi ha votat a Convergència, ja que el seu veritable objectiu no és el de lluitar per la independència, si no el d'anar fent sense grans ambicions i seguir, com sempre hem fet a Catalunya, resignant-nos tot esperan un demà millor.
Si aspires a entendre la realitat, potser que consideris la hipòtesi que la gent que deixa de votar Esquerra no ho fa perquè la trobi massa d'esquerres.... si no perquè no la troba independentista.
Les dades electorals demostren que aquest argument de l'independentisme de dretes i d'esquerres és una fal·làcia. ERC ha patit una patacada electoral mantenint el mateix ideari d'esquerres. ERC va treure 23 diputats a BCN i 8 a Madrid. Ara en té 3 a Madrid i ja veurem quants a BCN. Vol dir això que els ex-votants d'ERC s'han fet de dretes en massa? O que la direcció ha virat cap a l'esquerra? No veus que això que dius no té ni cap ni peus?
La gent deixa de votar ERC per dos motius: primer, per que fa temps que ha deixat d'actuar com a independentista i segon, per que es va dir allò de les "mans netes" i un cop al govern es va actuar com CiU i PSC, quan calia un canvi d'estil.
Aquesta mandanga de l'independentisme de dretes és una invenció de la direcció actual d'ERC que mentre s'enfonsa el Titànic es consola dient-se que tothom que no pensa com ells són de dretes. Ja es va fer per desacreditar Rcat fa 1 any i ara hi tornen amb SI. Si en Pere Esteve era prou d'esquerres al 2003, ara resultarà que en Carretero i l'Uriel són massa de dretes al 2010. Siguem seriosos i no propaguem arguments interessats que no aguanten ni mig minut d'anàlisi.
On has llegit que digui que Solidaritat és massa de dretes? O només ho deixes anar per intoxicar?
Respecte a Rcat, des del meu punt de vista, es va desacreditar ella mateixa, sense cap ajut extern. Qui hagi coincidit amb el conseller Carretero sabrà què defensava, com actuava en societat i què s'en pot esperar, d'ell. I consti que el vaig votar a l'assemblea nacional en la que va perdre, creient-me el que deia de no marxar d'Esquerra i bla, bla, bla...
És evident que hi ha dretes i esquerres, malgrat l'obsessió malaltissa d'alguns per fer-nos creure que aquesta frontera s'ha esvaït miraculosament.
D'altra banda, com pots reclamar res si comences afirmant que Esquerra no és independentista?
Si no t'agrada, no la votis, però no contribueixis a minimitzar el vot independentista només perquè no t'hi sents identificat. Perquè et recordo que la militància d'Esquerra i els seus dirigents, a més d'assemblearis, mantenen la independència als seus estatuts.
Quan no es fan les coses com un espera no es pot caure en l'error (si és que és un error, que ho dubto) de posar en dubte allò més evident.
D'altra banda, m'agradaria que ens il·luminesis sobre quina és la única, veritable i inefable manera independentista d'actuar (la de les CUP que no es presenten al Parlament i que promouen l'abstenció, la de l'Uriel que critica activament Esquerra sense renunciar a l'acta de diputat fins a l'últim moment, la de Laporta, la de López-Tena?).
Finalment, és molt meritori saber exàctament per què vota o no vota la gent, et felicito i felicito el partit que compta amb el teu coneixement, ja que té la clau de l'éxit.
no tens cap hipòtesi?
creus que van perdre els 5 diputats pq no feien politiques d'esquerra?
creus que van perdre els 5 diputats pq els votants es van tornar de dretes?
pq creus que van perdre 5 diputats?
Des del meu punt de vista, en primer lloc la situació política i la persecució obsessiva del PP contra Esquerra (a la que va arribar a amenaçar amb la il·legalització) va actuar de catalitzador i va fer que fins i tot gent de la CUP decidís votar Esquerra.
En segon lloc, els vuit diputats eren una anomalia, car es va passar d'1 a 8. Per tant, passar d'1 a 3 tampoc no és tant dolent, diria jo...
En tercer lloc, la constant campanya de desprestigi contra en Carod (que ja sabem que ha comés errors, però no pas més que en Castells, per exemple...) ha fet el seu efecte durant tots aquests anys.
I, finalment, però no menys important, la ingenuïtat d'Esquerra en refiar-se del mentider Rodríguez va ser definitiva.
I sí, també he trobat a faltar, de vegades, una decidida política d'esquerres...
Però no m'atreviria, mai, a assegurar que aquests, i no uns altres, han estat els únics i veritables motius de la devallada d'Esquerra a Espanya (cosa que, dit sigui de passada, m'importa tant com la devallada de vots d'Esquerra a Estònia...)
No sé si m'explico.
Tens raó, a CIU hi ha molts votants independentistes. Però penso que només una petita part són possiblement abarcables per RCat i SCI. No podem oblidar que més enllà de ser o no ser independentista la gent vota estratègies, polítiques pel dia a dia i maneres de fer i comportar-se. Mentre el nou independentisme es mostri inconsistent, amb presses i amb un discurs simplista i uns dirignts més simples encara, molts votants independentistes es decantaran per CIU. Tot i que....
Des del PP asseguren que no pactaran amb ningú que pretengui convocar un referèndum d'independència. És una al·lusió a CiU tan enverinada com absurda, però no deixa de demostrar la centralitat que ocupa el tema.
La gent, aquestes eleccions, comprarà independència. Si no en vens, no fas negoci; els clients es busquen la vida. (L'apunt que t'enllaço ha estat el més llegit al mes d'agost, amb 751 lectures.)
A per CiU!!
On hi ha més independentistes és grup dels abstencionistes, que representen el 70% de la població. Aquests són precisament els qui a les properes eleccions es començaran a pronunciar, sense cap dubte, castigant a tots als partits de sempre, que s'han demostrat inservibles per al nostre país. Un país que es troba venut i enfonsat en la més profunda decadència i sota la més miserable subordinació espanyola.
Encara que no t'agradi, CyU ha deixat de representar la centralitat i el catalanisme d'aquest país. Ho sento, però ja no cola fer-nos creure que només amb CyU s'aconseguirà la independència, que només vosaltres podreu ser els qui treguin al país de la misèria, i menys amb els arguments que dona el senyor Mas. Això del concert econòmic és enganyar, sabeu perfectament quin és el camí que hem de prendre, heu de reconèixer que heu perdut el lideratge.
Jo sí que no em confonc! Quan es comença de blocaire independent i impacial i s'acaba massa aferrat (encegat) per un partit, l'avaluació de la realitat es torna grisa i confosa, més plena de desitjos que de realitats. Treu-te el vel Xavi, és un consell.
Estiguis d'acord o no amb el què escriu en Xavier, saps perfectament qui és i què defensa des del primer apunt i, per tant, donar consells des de la protecció d'un pseudònim és, com a mínim, ridícul.
D'altra banda, sembla que sigui pecat manifestar públicament la simpatia crítica envers Esquerra. Perquè en Xavier, malgrat el que insinues, ha estat crític amb Esquerra quan ha calgut i s'ha adreçat repetidament a CiU i a ICV, per exemple, sense cap mena de sectarisme, només des de l'òptica independentista.
Aquest és, precisament, el mal del procés català cap a la independència: confondre un pacte de legislatura amb la traició i pontificar i donar carnets de patriotisme.
Qui té la cua de palla...
Ho sento, company...De memòria sí que en tinc...pensa que he estat vinculat a esquerra des de que tinc ús de raó, amb parents alcaldes fins i tot en temps de república!!! L'únic cop que he fet el salt al partit va ser quan algú va col.locar la Rahola enlloc del Bonet en unes eleccions al cap i casal. He defensat i cregut en el partit des de que no em pixo al llit, des dels minsos 5% electorals a fa quatre dies he defensat ERC allà on ha calgut, entomant desprecis i atacs...
I sincerament, t'haig de dir que em sento el partit robat i la ideologia malmesa en mans de quatre bordegassos incultes que ara manen al partit. I entenc que és el que voleu els militants d'ara, els joves, i els no tant joves...I jo ja sóc prou gran per pensar diferent i voler rectificar, fugir de les Espanyes i del joc a l'espanyolisme que ara tant us agrada i us interessa justificar...Com a mínim se fer-ho...
Salut i república!!
Malgrat no compartir aquesta estratègia, crec que no es pot afirmar que Esquerra estigui dirigida per quatre bordegassos incultes.
I, repeteixo, la meva experiència personal no és, precisament, positiva, però ara no veig cap altra alternativa.
Tot i això, sempre és un honor poder debatre amb un republicà, que d'aquests no en queden gaires.
De republicà a republicà... Salut i República!