Interessant i ben feliç l’evolució política –fets manen!, de tot de personalitats d'esquerres, i també de dretes, lligades, i ben lligades, històricament, al catalanisme autonomista i/o federal. Mudança que cal celebrar pel que significa i per l’efecte d’arrossegament que tindrà en l’opinió de la ciutadania més distant del projecte per la Llibertat i per una Catalunya lliure (...)
Bon dia. Amb tots els respectes, no'm crec els cants de sirena (més o menys afinats) que cada dos per tres fan segons quins polítics. Estaria bé que, un cop treta una jaqueta, es rentessin un xic, per posar-se una de nova (o sia, que fessin una confessió íntima dels seus actes i les seves intencions). No trobo bé, tampoc, que ara als "elefants" de la política se'ls col·loqui com a directius dins una empresa més o menys pública (sector editorial-llibreter, però també energètic). Abans se'ls enviavà a Europa (al seu partlament)... potser ja no n'hi han, de places! Atentament
peremerono |
dijous, 2 de setembre de 2010 | 09:36h
Bon dia,
Em fa l'efecte que en el tema i la persona que ens ocupa hi ha una conjunció de dos elements: evolució i aires nous. Aires nous d'un canvi de paradigma; el catalanisme del futur és l'estatista, l'altre, gràcies, ja ha fet el seu fet.
Respecte a la "col.locació" professional, no hi estic d'acord. Mascarell ha estat un extraordinari regidor de Cultura, a Barcelona. És una persona amb un cervell molt ben moblat, amb discurs, informació, formació. Fa més de trenta anys que s'hi dedica, a la cultura? A qui millor que ell, doncs, per situar-lo en una empresa cultural? D'altra banda, José Rodrigo, el propietari, té molt d'olfacte.
Penso, per tant, que no ha estat una "col.locació" sinó un fitxatge intel.ligent.
Sobre les col·locacions professionals, no em refereia a la d'en Mascarell (que també), sinó a tota una llarga llista de polítics en actiu (i ara en "estanbai") des de finals de la dictadura fins ara. No en dubto pas de les values professionals dels subjectes en qüestió, ni de l'olfacte per a fer fitxatges per part dels empresaris. El que passa és que em fa mal a la vista (potser perque he patit les connivències entre política i empresa). I no trobo ètic fer ús de la política -i el poder que aquesta pot donar- per, quan sigui l'hora, endollar-se en un bon lloc.
Pel que fa al canvi d'idees, tothom ha de tenir el dret de tindre les que vulgui, i canviar-les quan ho cregui convenient. I els espectadors podem enllumenar-nos, emprenyar-nos o, simplement, ignorar-los.
peremerono |
dijous, 2 de setembre de 2010 | 10:30h
és el poder. Política i poder formen una sola cosa. I a més hi ha el diner, que és qui mana per sobre de tots dos. Poder i diner, vet aquí el pitjor maridatge.
És ben cert, però és normal, és lògic, entre ells es coneixen, hi fan negocis, fan canvis de cromos.
Això passa a tot arreu, però aquí, amb una democràcia tan autoritària i feble és més estès i menys criticat -ens manca cultura democràtica, n'hem tingut pocs anys, encara.
I crec que cal denunciar-ho. Tant com tota aquesta colla de bancs i caixes que han rebut ajuts per una gestió nefasta i que han mantingut els mateixos equips directius!!!
"Estat i ideologia. Tot estat genera ideologia. L’estat necessita legitimar-se enfront dels seus súbdits, i d’altra banda, afiançar la seva imposició com a ens al marge i contrari a l’individu. El primer cas (mites de la majoria, de la sobirania nacional, de la dictadura del proletariat, etc.) seria en tot cas objecte d’un altre estudi. Quant al segon, l’estat genera bàsicament dues grans ten- dències, que anomenem estatisme i estatalisme (o patriotisme). L’estatisme és l’exaltació de l’estat com a institució. Presentat l’estat com imprescindible per a l’individu (millor per a la so- cietat), negant una existència al marge seu. Pot ser militarista o d’extrema esquerra, però essencialment és similar. L’estatalisme o patriotisme és l’exaltació de l’estat com a territori. Intenta donar una cohesió «patriòtica» als territoris arbitràriament reu- nits dins les seves fronteres."
com diu JRR només és una canvi de jaquetes, l'important és l'estat amb les seves prebenes sigui d'un color o l'altre i aniran mudant la pell per on bufin els vents.
peremerono |
dijous, 2 de setembre de 2010 | 10:14h
i tota ideologia crea estat, tret de l'anarquista.
L'estat, és un gran invent de la burgesia per afermar el seu domini sobre el conjunt social. Per això, els lliberals blasmen l'estat quan tot va bé, i quan van mal dades, cuiten a demanar-li ajut.
L'estat, a Occident, als països de capitalisme desenvolupat és, sempre, un estat de "classe"; de classe burgès, s'entén.
Als antics països de l'est, l'estat va ser apropiat per la burocràcia del propi PC. També una nova i ascendent "classe social".
En el primer cas, a "Occident" l'estat deixa fer mentre no és en perill el domini del Capital. Quan és en perill aquest domini, desarticula i esclafa l'oposició. Als de l'oest, Xina, Cuba... no hi consent cap discrepància, i reprimeix i esclafa de forma preventiva.
Pere
PD. Per cert, molt inspirades les teves 5 contestes a l'apunt d'en Titot sobre la Policia de Catalunya i una detenció...
peremerono |
dijous, 2 de setembre de 2010 | 16:25h
des del principi es va plantejar com a un estat dur, poderós, per vèncer el tsar i companyia, guanya la guerra internacional, i també la guerra interna. I d'aquí no varen o no voleren sortir-ne. Mai no es va plantejar com l'imperi de la democràcia ni de la llibertat, sinó des d'un punt de vista igualitari.
ho dic pq no tenen que preocupar-se pels drets humans ni per les enquestes de que pensarà la població per tal o qual decisió, no tenen curt de mirisme electoral, poden mirar al horitzó, seguiran manan peti qui peti, pels anys i panys.
peremerono |
dijous, 2 de setembre de 2010 | 16:28h
no em diguis això. Mascarell i altres combreguen amb el liberalisme, des de can PSC o can PSOE no existeix un model alternatiu al liberalisme, ja no són ni socialdemòcrates.
és com jo veig el comunisme només retòrica i despotisme il.lustrat, el dia que vegi un peix gros d'un país socialista dormint en una fabela predicant amb l'exemple deixaré de ser ateu.
sembla que a la república popular de la xina li funciona deu ser pq són 1000 milions i si la dinyen 100 no ve d'aquí ja que a d'altres llocs sembla que no xuta.
i per l'economia no-socialista/estatal o mixed.
és a dir el socialisme no funciona, a no ser que siguis de la clase dominant, l'únic aprofitable és la estructura dictatorial d'un PC.
el pensament informàtic funciona bastant amb prova i error i sembla que és un error com una casa de pagès i com no vull caure 2 vegades amb el mateix error, el socialisme d'estat queda descartat.
prova i error però no en vides humanes....prova i error, però no en vides humanes.... la feina bruta l'han fet altres i dona error per més d'una vegadaprova i error, però no en vides humanes....
Amb tots els respectes, no'm crec els cants de sirena (més o menys afinats) que cada dos per tres fan segons quins polítics. Estaria bé que, un cop treta una jaqueta, es rentessin un xic, per posar-se una de nova (o sia, que fessin una confessió íntima dels seus actes i les seves intencions).
No trobo bé, tampoc, que ara als "elefants" de la política se'ls col·loqui com a directius dins una empresa més o menys pública (sector editorial-llibreter, però també energètic). Abans se'ls enviavà a Europa (al seu partlament)... potser ja no n'hi han, de places!
Atentament
Em fa l'efecte que en el tema i la persona que ens ocupa hi ha una conjunció de dos elements: evolució i aires nous. Aires nous d'un canvi de paradigma; el catalanisme del futur és l'estatista, l'altre, gràcies, ja ha fet el seu fet.
Respecte a la "col.locació" professional, no hi estic d'acord. Mascarell ha estat un extraordinari regidor de Cultura, a Barcelona. És una persona amb un cervell molt ben moblat, amb discurs, informació, formació. Fa més de trenta anys que s'hi dedica, a la cultura? A qui millor que ell, doncs, per situar-lo en una empresa cultural? D'altra banda, José Rodrigo, el propietari, té molt d'olfacte.
Penso, per tant, que no ha estat una "col.locació" sinó un fitxatge intel.ligent.
Pere
Sobre les col·locacions professionals, no em refereia a la d'en Mascarell (que també), sinó a tota una llarga llista de polítics en actiu (i ara en "estanbai") des de finals de la dictadura fins ara. No en dubto pas de les values professionals dels subjectes en qüestió, ni de l'olfacte per a fer fitxatges per part dels empresaris. El que passa és que em fa mal a la vista (potser perque he patit les connivències entre política i empresa). I no trobo ètic fer ús de la política -i el poder que aquesta pot donar- per, quan sigui l'hora, endollar-se en un bon lloc.
Pel que fa al canvi d'idees, tothom ha de tenir el dret de tindre les que vulgui, i canviar-les quan ho cregui convenient. I els espectadors podem enllumenar-nos, emprenyar-nos o, simplement, ignorar-los.
Atentament
És ben cert, però és normal, és lògic, entre ells es coneixen, hi fan negocis, fan canvis de cromos.
Això passa a tot arreu, però aquí, amb una democràcia tan autoritària i feble és més estès i menys criticat -ens manca cultura democràtica, n'hem tingut pocs anys, encara.
I crec que cal denunciar-ho. Tant com tota aquesta colla de bancs i caixes que han rebut ajuts per una gestió nefasta i que han mantingut els mateixos equips directius!!!
Pere
estatatisme/estatalisme
"Estat i ideologia. Tot estat genera ideologia. L’estat necessita
legitimar-se enfront dels seus súbdits, i d’altra banda, afiançar
la seva imposició com a ens al marge i contrari a l’individu.
El primer cas (mites de la majoria, de la sobirania nacional,
de la dictadura del proletariat, etc.) seria en tot cas objecte d’un
altre estudi.
Quant al segon, l’estat genera bàsicament dues grans ten-
dències, que anomenem estatisme i estatalisme (o patriotisme).
L’estatisme és l’exaltació de l’estat com a institució. Presentat
l’estat com imprescindible per a l’individu (millor per a la so-
cietat), negant una existència al marge seu. Pot ser militarista o
d’extrema esquerra, però essencialment és similar. L’estatalisme
o patriotisme és l’exaltació de l’estat com a territori. Intenta
donar una cohesió «patriòtica» als territoris arbitràriament reu-
nits dins les seves fronteres."
http://negrestempestes.org/textos/anar_i_alliberament.pdf
com diu JRR només és una canvi de jaquetes, l'important és l'estat amb les seves prebenes sigui d'un color o l'altre i aniran mudant la pell per on bufin els vents.
L'estat, és un gran invent de la burgesia per afermar el seu domini sobre el conjunt social. Per això, els lliberals blasmen l'estat quan tot va bé, i quan van mal dades, cuiten a demanar-li ajut.
L'estat, a Occident, als països de capitalisme desenvolupat és, sempre, un estat de "classe"; de classe burgès, s'entén.
Als antics països de l'est, l'estat va ser apropiat per la burocràcia del propi PC. També una nova i ascendent "classe social".
En el primer cas, a "Occident" l'estat deixa fer mentre no és en perill el domini del Capital. Quan és en perill aquest domini, desarticula i esclafa l'oposició. Als de l'oest, Xina, Cuba... no hi consent cap discrepància, i reprimeix i esclafa de forma preventiva.
Pere
PD. Per cert, molt inspirades les teves 5 contestes a l'apunt d'en Titot sobre la Policia de Catalunya i una detenció...
mira la xina que capitalisme bé però el pc no ho deixa anar ni en pintura...
sempre he pensat que és un dels millors sistemes, tota la infrastuctura estatal anti-democràtica d'un pc i economia capitalista.
la urss es va pensar que la democràcia i la llibertat seria la panacea, i axií de bé els i va anar, ja no existeixen.
des del principi es va plantejar com a un estat dur, poderós, per vèncer el tsar i companyia, guanya la guerra internacional, i també la guerra interna. I d'aquí no varen o no voleren sortir-ne. Mai no es va plantejar com l'imperi de la democràcia ni de la llibertat, sinó des d'un punt de vista igualitari.
Pere
Pere
sembla que a la república popular de la xina li funciona deu ser pq són 1000 milions i si la dinyen 100 no ve d'aquí ja que a d'altres llocs sembla que no xuta.
i per l'economia no-socialista/estatal o mixed.
és a dir el socialisme no funciona, a no ser que siguis de la clase dominant, l'únic aprofitable és la estructura dictatorial d'un PC.
el pensament informàtic funciona bastant amb prova i error i sembla que és un error com una casa de pagès i com no vull caure 2 vegades amb el mateix error, el socialisme d'estat queda descartat.
el que coneixem, efectivament, no ha funcionat: dictadura i ineficiència econòmica, i classes socials. És clar.
N'hi ha altres models socialistes -sense abolició de la propietat privada, encara per experimentar.
Pere
la feina bruta l'han fet altres i dona error per més d'una vegada.
per afers religiosos i socialistes dirigiu-vos al conseller encarregat del més enllà.
a si del xaqueteru d'en mascarell agafat a la mamella del estat sigui quin sigui sonin com sonin els vots.
bon dia i fins una altra, un plaer.