(Article dels amics de La Cabota publicat al Pica’m) Berlusconi és il signore. Com Camps ho és ací; bo!, ací diem “el senyoret”, o siga, il signorino. Aquell diu que ara vol traure el seu (quart?) disc, i Camps que vol presentar-se a la Generalitat, això sí, sense que se n’assabente Rajoy, qui està una mica escamat per allò que el xic de Borbotó s’ha pres la llicència pel seu compte. Com els “machotes”. A vore qui li diu res. Fins i tot Ripoll s’ha abaixat els pantalons per a què Camps li faça lloc en les properes llistes que s’aveïnen. Clar!, com toca ser. Il signore posa títols a les seues cançons: “Ma si te perdo” o “Se non ci fosse te”…, com si volguera posar “Abaixat les bragues” o “Ací qui mana?” Així són els atributs de qui no té ningú per damunt. Il signorino vol imitar-lo. Ell diu que és d’ací, que és de la terra i que no hi ha ningú que el traga fora. Dit està. Com els “machotes”. Ara li falta un canzoniere” que li pose música al tema. Il signorino cantaria a gust amb la seua boqueta de pitiminí. Il signore té una residència, Villa Certosa, a la Cerdenya, de no sé quantes hectàrees amb anfiteatre grec (400 seients) inclòs. Això és poder. Allí l’espectacularitat, l’exhibicionisme, l’ostentació, es barreja amb l’exercici del poder, de la cosa pública, dels afers d’Estat. És Berlusconi, è il signore. I ací Il signorino maneja sastres, fontaners com Rafael Blasco o Cotino, rebotigues de farmàcia, un comandament a distància anomenat Canal 9, tancament de reemissors, factures de teléfon o de la llum que no abona, proveïdors que no cobren, “somos la millor terra del món”, a guanyar diners “de fiat”, demà vorem qui pagarà, els valencians (pobrets!) no en sabem res de res malgrat la transparència del signorino. Tan transparent és que se li veuen les idees: no-res, no-res, no-res, no… En fi, ja va bé que il signorino poguera tindre un pas-doble dedicat o una himne, com el “Paquito el xocolatero” o “La bien pagà”, o… “De Borbotó a Picassent!”. Oh. Bam. Aaah!
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
