Les vacances s'acaben i tu em preguntes si les hem començat algun dia. Ens plantem davant de l'ordinador i fem feina. Cantes les cançons que et van ensenyar els teus pares, i jo m'oblido de col·locar els accents en aquest teclat tan petit. Els amics de sota la muntanya creixen i es reprodueixen. Visca! I nosaltres ens fem petons mentre sona la cançó més lenta i bonica del càmping. Tot és tan efímer... Però vivim, i això ens fa més humans.
PereVilanova |
dimarts, 31 d'agost de 2010 | 14:35h
Hola maco!
Ja veus que he caigut en els blocs de VilaWeb jo també. Ja he vist que t'estàs per les meves terres del nord, jeje, espero que ho hagis passat molt bé. Ens hem de veure aviat que ara ja he tornat de Bèlgica carregat d'experiències per narrar.
Ja veus que he caigut en els blocs de VilaWeb jo també. Ja he vist que t'estàs per les meves terres del nord, jeje, espero que ho hagis passat molt bé. Ens hem de veure aviat que ara ja he tornat de Bèlgica carregat d'experiències per narrar.
Una abraçada ben forta!