jmsansalvador |
dimarts, 7 de setembre de 2010 | 23:20h
A casa havíem tingut un Dyane 6. El pare li va treure gran rendiment però el cotxe va acabar els seus dies en un magatzem de ferro vell, esperant el desballestament. Aquell auto formava part de la família dels 2 cavalls, dels Break i dels Meharis, aquell cotxe de llegenda amb carrosseria sintètica que volia (i podia) ser un jeep, una camioneta, un descapotable, un turisme de cinc places…fins i tot hi ha qui assegura que podia ser amfibi.Aquest estiu m’he fet tips de veure Meharis per la costa.
És només en aquesta època que encara en corren. Solen ser de color taronja, estival i refrescant, i solen anar sense capota, a efectes de sentir l’aire i el sol amb plenitud. A Llançà, per anar a la platja i al poble a buscar el diari, el pa i les costelles. A Pals, per anar a menjar un pollastre a l’ast. A Calella, per moure’s entre pinedes abans de les havaneres. A Roses, per baixar del Puig Rom fins a Calitjàs, posem per cas. M’agradaria tenir-ne un, si tingués la sort de trobar-lo i lloc on desar-lo. Avui, primer dia de curs, arribada la canalla de l’escola, el cel s’ha obert i ha caigut un ruixat de consideració, que ha refrescat l’ambient i ha fet córrer els cargols. Donem l’estiu per enllestit? Qui tingui un Mehari (i no disposi de capota), ja pot anar pensant en desar-lo fins l’any vinent.
El meu primer cotxe va ser un Dyane 6, i un cosí meu del Montseny tenia un Mehari, i als estius feiem intercanvi, bé, no sempre, però tot sovint, i sols a l'estiu, ja que ell el duia tot l'any a l'aire lliure, i jo a l'hivern sóc una mica fredolic. Una abraçada amic!
Virgi |
divendres, 10 de setembre de 2010 | 12:28h
Els meus tius en tenien un i no et pots imaginar la il·lusió que feia pujar-hi i anar cap als Àngels o d'excursió amunt i avall... llàstima que compartíem espai amb en Tom, el seu pastor alemany que ja d'entrada no em feia gaire gràcia, però que a més en aquestes circumstàncies pujava al cotxe esgotat de córrer camp enllà, amb la llengua penjant i jo només vigilant que aquell tros de carn humida no se'm posés a sobre... no ha plogut des de llavors!
Una abraçada amic!