
Quan em van dir la xifra no me la creia. 400.000 catalans han tocat el dos, són fora? I ara! Catalunya, país d’emigració? Què t’empatolles. Doncs sí, és cert, l’altre dia vaig tenir una llarga conversa amb un funcionari català de la Comunitat Europea que segueix, fil per randa, els moviments poblacionals, la demografia. I em va donar les xifres, i les fonts oficials i oficialíssimes d’on han estat extretes. Més encara, Madrid és una de les grans ciutats “catalanes” amb prop de 100.000 catalans que hi viuen i treballen (...)
De fet, a ell, fa cosa d’uns sis anys, tot parlant amb gent de CATALUNYA RÀDIO, els hi va comentar, però allà, van dir que millor no tocar el tema no fos que projectéssim “una imatge dolenta del país”.
Com se sap, som un país collonut, de les primeres potències mundials en tots els ordres, i no podem acceptar reconèixer defectes, torts, tendències.
Doncs, bé, la situació és aquesta: hi ha 400.000 catalans que han marxat de Catalunya –no en tinc dades d’àmbit nacional Països Catalans. Emigrants. 180.000 d’aquest total, van cap a Espanya. I uns 90.000 són a Madrid província. 130.000 hi tenen l’anomenat veïnat administratiu i són inscrits a consolats. Una enquesta recent, encarregada per la UGT de la Catalunya, diu que el 41% del jovent menor de 35 anys, si pogués, marxaria fora de Catalunya a treballar. A Turquia, la colònia catalana ha passat de 50/60 membres, a uns
No té dubte que en la idea de marxar hi caben moltes intencions i interessos. No em negareu, però, que la idea de tocar el dos per manca d’oportunitats, pel fet que són els altres els que han esdevingut motors econòmics, per la visió d’un país decadent, hi deu tenir, dic jo, un cert pes. O no?
Per tant, ja sabem més coses. Catalunya, país d’emigració: com Irlanda, com Galicia, com Andalusia, com el sud d’Itàlia ...





Jo sóc un dels que ha marxat de Catalunya, en part per la degradació política del país generada arrel d'un nacionalisme obtús que limita la nostra llibertat. Una degradació política que, per exemple, té conseqüències definitives en el meu àmbit professional.
Sort que ara sembla que serem independents, oi? No cal, home. Potser som uns altres qui, sense gaires escarafalls, us hem demanat la independència de fa temps, farts de tant panxacontent que viu del patriotisme subvencionat.
Però no et preocupis: alguns seguirem fent el boicot al nacionalisme català -que no pas a Catalunya- des d'allà on som (potser aqui som molt més útils fent-vos propaganda negativa a tort i a dret). Per descomptat, l'oficina consular de torn ens facilitarà el vot a les properes eleccions autonòmiques. El vot no nacionalista, és clar!
Go Laporta, go, but go home!!!!!!
Salut i feliç diada!
D'aquest tema de l'emigració, singularment "econòmica", en parlaré més. Crec que és un signe de decadència originat en l'espoli fiscal -mai no prou denunciat i reiterat- i la manca de competivitat de Catalunya per una "càrrega" falsament insolidària, ilògica, sense parangó internacional i insuportable.
Una Catalunya depenent, sense prou poder polític, sotmesa a la falsa competència amb altres territoris de l'Estat, amb un Estat que s'hi aboca en el centre, és una Catalunya sense futur; i vet aquí la proposta per la Llibertat que molts ciutadans allunyats d'idees independentistes, que molts antics autonomistes i federalistes com jo, hem entès i comencem a entendre i a compartir.
Espero, això sí, que després de les eleccions catalanes, el nou independentisme que prendrà el relleu, el liderat, a una ERC acomodada -com també a CDC, en faci bandera de l'espoli, del maltracte, per articular una forta majoria que ens tregui d'aquest país que és Espanya i ens permeti viure en llibertat.
Salut i feliç Diada.
Pere
Mercès i felicitats pel blog.
http://www.fiecweb.cat/index02.php?id=49
. 6.000 catalanes van emigrar el 2008 i s'estima en 8.000 els que ho han fet durant 2009. Les perspectives d'augment de l'emigració són encara més grans pel 2010
http://www.fiecweb.cat/docs/Emigra-Immigra.pdf
. Totes les fonts utlitzades són de l'INE (Instituto Nacional de Estadística) o del Banc d'Espanya. No hi ha secrets en això.
Pere Meroño
Ara mateix no les tinc a mà. En un proper article, hi aprofundiré i concretaré les fonts estadístisques oficials d'on han sortit.
Pere