Diu Vilaweb que els partits del Laporta i del Carretero aniran per separat a les eleccions. Parlen de vies paral·leles però confluents, i la definició de dues linies paral·leles ja diu que conflueixen a l'infinit. I a mi em fa l'efecte que vist el panorama polític català, parlar de confluències a l'infinit sona una mica fora de lloc. Sembla mentida que aquesta gent siguin tan curts de vista i que no vegin el ridícul estrepitós cap on van. Deu ser que els arbres no els deixen veure el bosc... D'altra banda, aquests darrers dies vaig rebent al correu els anuncis de les precandidatures per les primàries del partit del Laporta. Una colla d'originals que es presenten -figura- per liderar el país. Que Déu ens agafi confessats... Jo les guardo les candidatures aquestes perquè em sembla que són un bon material d'estudi de com van les coses a casa nostra. Aquí qualsevol es veu amb cor de ser el primer president de la Catalunya independent. No ho sé, però a mi em faria vergonya amb el meu currículum presentar-me per liderar el país; penso que cal una solvència professional, intel·lectual, de vivències i fins i tot econòmica per pretendre ser el president de Catalunya. Però sembla que no tu, que amb un país de fireta com aquest, qualsevol s'hi atreveix. Suposo que els precandidats aquests no se n'adonen que, de fet, presentant-se menyspreen el país que diuen voler salvar.
Mal que em pesi, té raó el meu amic J. quan diu que l'únic partit que pot fer-nos avançar cap a la independència és CiU. I qui diu avançar no vol pas dir que ens hi dugui de cap, només vol dir sentar les bases perquè la cosa sigui vagament plausible. Jo no me'l creia pas, però a mesura que passa el temps, tot li dona la raó: ERC una colla d'incompetents, RCat i SI molt de soroll per res, i la resta d'opcions independentistes, francament, sort que són minoritàries entre els minoritaris. No em vull imaginar què seria tenir uns quants diputats de les CUP al Parlament: discursos abrandats sobre les glorioses classes populars i aquelarres contra les malvestats del pèrfid capital i la maldat intrínsica i absoluta dels jueus. Buf, quina mandra.
I ho dic perquè no veig a cap dels partits que es presenten (i no són pocs per ara) capaç de liderar una consciència de país que comença a fer-se evident al carrer just en un moment en què ERC ha deixat de ser un referent per molts independentistes, enlloc d'anar millorant amb el temps ho han engegat tot a rodar...
Deu ser per això que veig hi ha més gent com jo, que busca què votar en les pròximes eleccions que ens pugui representar com a país. I no ho troba i no m'estranya... Ja que en tots els comentaris hi veig part de raó. Les CUP són minoritaries i ni estructurades ni series, el Reagrupament no es reagrupen ni entre ells i el Laporta no ha sabut acompanyar-se de prou gent capaç amb CV i amb empenta. Però discrepo amb pensar que CiU vol la independència, almenys jo encara no els hi he sentit dir clar i català i tampoc veig a les llistes cap científic ni economista eminent.
I el pitjor de tot plegat és que ja no em crec els polítics, no em crec que ningú vulgui fer res pel país, a no ser que això els comporti algun benefici personal. Suposo que el problema és que hi ha masses polítics (que no saben fer res més) de carrera.
O sigui que si algú sap d'algun partit amb cap i peus que m'avisi!
Per cert, se't veu el llautó liberal de tres hores lluny, la CUP, qui tu consideres un partit marginal, dels que cites en el títol és l'únic que té algu càrrec electe, en aquest cas una trentena de regidors molts d'ells en capitals de comarca. Que jo sàpiga, en Carrtero no en té cap i el laporta menys, i de diputats sembla ser que tampoc no en tindran al pas que van.
Apa, vota a CIU com sempre i no ens donis lliçons d'independentisme, que els discursets aquests per una orell ens entren i per l'altra en surten
La CUP aquesta no és marginal? Lliçons d'independentisme? Votar a CiU com sempre? Discursos? En fi, al nivellàs aquest em referia.
Quan hi ha eleccions també es presenten una pila de candidatures que volen escons al Parlament i que aspiren a fer del seu cap de llista el president de la Generalitat. I no per això diem que menyspreen la nostra democràcia. Senzillament, confiem en el sentit comú i en la responsabilitat dels votants perquè cap il·luminat no acabi presidint la Generalitat.
D'altra banda, si agafem qualsevol llista de qualsevol partit –fins i tot els que tenen escons al Parlament– per a una circumscripció i comencem a mirar noms de la meitat cap avall, no solen ser pas grans reclams ni grans líders, oi?
A les llistes, doncs, hi ha de tot.
El que ens els partits extraparlamentaris es diuen "il·luminats" en les llistes dels partits són persones "entregades en cos i ànima al partit", és a dir uns trepes, i el que no ho és, cau de les llistes a les properes eleccions.
I amb tot això no vull pas defensar el sistema de SI que em sembla innecessari i se'l podrien haver estalviat.
En quant a les llistes de Reagrupament, en conec algun i el perfil és de professional o universitari d'un cert nivell; no són mediàtics, però són bons a la seva feina i toquen de peus a terra. No són el que se sol entendre per "il·luminat".
Salut i independència.