Dilluns passat llegia en un article de Josep Maria Pasqual: "L'argument únic que fins ara s'ha sentit a Montilla i el PSC (i,
curiosament, també al PP i altres exponents de l'espanyolisme i de la
dreta) és que el “referèndum per la independència” produiria “fractura
nacional”." Pasqual en parla, de la fractura, per desmuntar l'ús que en fan sobretot els socialistes: "Si hi ha dues nacions no hi ha fractura. Et pots fracturar un braç, però dos braços separats no són dos braços fracturats." I ho fa també per advertir que cal no desatendre la batalla del llenguatge: "Cal que els partidaris del referèndum guanyin abans la batalla del llenguatge."
Segons Pasqual, al Principat hi ha dues nacions. Jo no sé si vull entrar en aquest debat perquè no en veig la utilitat. És cert que Catalunya és diversa i que políticament hi ha dos projectes en litigi: el de contribuir a formar l'estat espanyol i el de formar un estat propi català. Però com definim això en termes socials em resulta més complicat i, com deia, menys útil.
Sigui com sigui, el plantejament de Pasqual desmenteix clarament Artur Mas i CiU, partit al qual l'articulista no es refereix en cap moment malgrat que aquest és, també a CiU, un argument emprat per no fer el referèndum en la propera legislatura. No sé si tenim dues nacions, dos grups, dos blocs, dues societats o què coi tenim, però tinguem el que tinguem, ja ho tenim ara i no ho parirem pas pel fet de convocar un referèndum.
Jo tinc la percepció que durant anys el país ha estat dividit entre diversos blocs –allò que en dèiem els eixos–: el de les dretes (CiU i PP) contra el de les esquerres (ERC, PSOE-C i ICV); el nacional (ERC, CiU, ICV) contra el sucursalista (PP i PSOE-C), etc. Passa en totes les societats i es resol amb democràcia. Als Estats Units hi ha fractura social entre republicans i demòcrates? A Espanya hi ha fractura social entre PP i PSOE? I al Principat, la confrontació entre govern i oposició que s'ha fet visible al Parlament i en debats radiofònics i televisius era fractura? O només debat?
Ja som grandets, tots plegats, perquè ens expliquin contes de fractures socials. Ens mereixem una mica més de respecte, crec. Debatem com a adults, votem com a persones madures i acceptem els resultats com a demòcrates convençuts.
Sigui com sigui, el plantejament de Pasqual desmenteix clarament Artur Mas i CiU, partit al qual l'articulista no es refereix en cap moment malgrat que aquest és, també a CiU, un argument emprat per no fer el referèndum en la propera legislatura. No sé si tenim dues nacions, dos grups, dos blocs, dues societats o què coi tenim, però tinguem el que tinguem, ja ho tenim ara i no ho parirem pas pel fet de convocar un referèndum.
Jo tinc la percepció que durant anys el país ha estat dividit entre diversos blocs –allò que en dèiem els eixos–: el de les dretes (CiU i PP) contra el de les esquerres (ERC, PSOE-C i ICV); el nacional (ERC, CiU, ICV) contra el sucursalista (PP i PSOE-C), etc. Passa en totes les societats i es resol amb democràcia. Als Estats Units hi ha fractura social entre republicans i demòcrates? A Espanya hi ha fractura social entre PP i PSOE? I al Principat, la confrontació entre govern i oposició que s'ha fet visible al Parlament i en debats radiofònics i televisius era fractura? O només debat?
Ja som grandets, tots plegats, perquè ens expliquin contes de fractures socials. Ens mereixem una mica més de respecte, crec. Debatem com a adults, votem com a persones madures i acceptem els resultats com a demòcrates convençuts.
Personalment, crec que ja fa temps que hi ha una certa fractura social; però és la meva apreciació personal.
Evidentment, com diu l'Andreu, tot això de parlar ara de "fractura social", arran del debat sobiranista , és manipulació pura i simple. Busquen fer por; sense dir-ho, volen que els independentistes tinguin por de la possible violencia dels unionistes i que a més a més se'n sentin culpables.
Per cert, també ICV estàn amb la cançoneta.