Com que sembla que hi ha qui es veu venir la plantofada, els intel·lectuals orgànics de les plurals candidatures independentistes, començant a dir que això de la unitat per formar la candidatura transversal no és el més important. Que es pot tenir èxit anant per a separats i que potser caldrà fer la unitat una vegada coneguts els resultats electorals. Em sobta i molt que es digui des de Reagrupament, quan els seus postulats fundacionals han vingut just expressant tot el contrari. Dir que la difererència és que uns son una força política i els altres electoral, en termes democràtics no deixa de sobtar, ja que tota proposta electoral forçosament ha de ser política i a l'inrevés. Que els altres, cas de Solidaritat, neixin proposant la unitat de tot el catalanisme i que després vegin greus problemes de fer-ho amb els únics que accepten la crida al·legant com a causa de la diferència, com cal seleccionar els candidats electorals, quan es un afer intern de cada associació per molt que cadascú pugui sentir més simpatia per una de les fórmules emprades, de cap manera sembla un fet decisiu per impedir la formalització de la coalició. Que a més hi hagin tercers, que just al mig de l' enrenou, diguin que hi ha més possibilitats d' acord amb uns que altres, no deixar de ser un altre mal exemple. Si en la reunió dels dos "Joans", no s'aconsegueix l'acord, es pot fer trontollar les possibilitats electorals de l’independentisme democràtic, posant en qüestió una estratègia comuna que tothom accepta (La Declaració Unilateral de la Independència) i la credibilitat dels dirigents d'ambdòs grups per la seva impossibilitat de forjar una direcció col·lectiva. L’independentisme, necessita actuar amb responsabilitat, generositat i no perdre l' impuls guanyat en els darrers mesos. El país necessita d'un canvi de cicle que s' ha de construir amb responsabilitat i sense exclusions, amb propostes de regeneració democràtica i amb un programa comú entenedor per a la majoria que ajudi a sortir del "sot" de la crisis i que ens permeti construir el nou estat català, que no es pot fer amb baralles, enveges i debats estètils, sinó amb coincidència, complicitat i amb molta Il·lusió. Es per això que parlar avui d' unitat no és una estupidesa. Espero que ni els uns ni els altres ens obliguin a fer com l' astruç i amagant el cap sota l' ala, ens obliguin a triar altres paperetes electorals.
PS: Llegeixo el comunicat conjunt de RCAT i SI. Això de l' estratègia paral·lela confluent, com a forma de justificar la manca d´acord, com diria Pla, és una collonada i un lliurament de vots independentistes a CIU.
Si no poden anar junts és per motius exclusivament personals.
La qüestió de les llistes obertes no se la creu cap dels 2 i ideològicament tenen el mateix programa.
Al menys, però, han establert relacions i el comunicat deixa entreveure una bona relació malgrat el mes que tots hem passat. Al menys esprem que s'acabin els atacs i retrets com "torpedes", "submarins" o fins i tot personals. Han estat deplorables.
Com diu un company de Rcat: "A qui hem de treure vots no és a aquell que pensa igual que nosaltres, sinó que cal convèncer els que votaran forces que, al nostre entendre, no aporten res al país."
El problema no es posa els noms i dir-ho. El problema és fer-ho . I aquestes actituds són les que censuro, i més quan en els darrers mesos l'anhel indendència i de regeneració democràtica ha pres força en la població.
Em sembla molt fort i una falta de respecte que una Associació que ha fet el seu camí com Rcat , i ha escollit els seus representants en Assamblea hagi de reconsiderar tot plegat i passar per unes primàries d'una opció electoral nascuda en les calors del mes d'agost i que el mes de juliol _ alguns dels seus màxims dirigents _ encara formaven part de CIU i ERC .
No sobra ningú, i la força de Laporta cal tenir-la molt en compte.
Ara bé..... per molta independència que jo vulgui, hi ha maneres de fer política que no representen res de nou, i es mouen de manera desconsiderada.
De totes maneres, compto que una possible Coalició encara és possible i desitjable.
Si no és així, entendre que CIU i ERC amb el seu submarí SC han guanyat la partida però no el meu vot.
Joaquim: La responsabilitat es molt més compartida entre tots i altres. De cap manera penso que hi hagin bons i dolents. Una mica més de seny de tots plegats és ara més necessari que mai. Si no hi ha unitat, decidiré a qui voto d' acord amb la campanya que facin. Com diuen al Quebec "je me souviens". De moment millor no ser més explícit!.
Josep Pinyol
Prenent el sol a Sa Riera - soc més de muntanya i no ho faig sovint -, vaig rellegir el teu llibre, tot recordant les reunions a Sants intentant redactar una ponència alternativa a la presentada oficialment en el Congrés d' ERC i tot el recorregut fet fins arribar aquí. Ara amb disgust, confirmo les meves temençes que la feina feta ha servit per ben poc. Haurem d'esperar una altre generació?. Que hauríem de fer?. Salutacions Cordials!