Són temps, doncs, de mobilització en favor al dret a decidir. Són temps d’organització del moviment democràtic per la independència. Però també són temps de perfilar una alternativa política nacional per a les classes populars, un repte en què la CUP hi té molt a dir, sobretot si sap desempallegar-se dels cants de sirena que voldrien atrapar-la en un estèril municipalisme i impedir que continuï el seu viatge cap a Ítaca (...)
Mentre el capital continua la seva orgia especulativa, la darrera crisi econòmica del capitalisme continua castigant sense pietat la classe treballadora: atur, congelacions o reduccions de sous, de pensions, de prestacions socials...
Davant d’aquesta situació, els gestors socialdemòcrates del sistema s’agenollen i compleixen sense cap mena vacil·lació el que els encomanen els oracles de l’FMI o de la Comissió Europea. Aquesta crisi pot significar el cop de gràcia per a la socialdemocràcia, que, vampiritzada des de fa molts anys pel liberalisme, ja no és capaç ni d’oferir un projecte polític diferenciat. Per exemple, els socialdemòcrates ja no es plantegen ni implementar una fiscalitat progressiva ni la creació d’una banca pública desvinculada dels moviments especulatius del capital.
El descrèdit d’aquests gestors (i també el dels seus originals liberals) creix com l’escuma, en una crisi política que no se sap on conduirà: pot desembocar en un augment dels sectors populars que creguin que la solució a la crisi passa per iniciar el camí cap al socialisme, però també pot significar, cal ser-ne conscients, un creixement del populisme feixista, el qual rebrà, si s’escau, el suport de si més no determinades fraccions de la classe dominant, tal com va passar a Europa en les primeres dècades del segle XX.
D’altra banda, al nostre país el projecte espanyol continua enfonsant-se. La tercera onada de consultes independentistes ha servit per mostrar l’arrelament d’aquesta mobilització, perquè després de l’espurna d’Arenys, la prada continua cremant. Només cal comparar aquestes consultes amb l’organitzada per l’Ajuntament de Barcelona sobre el futur de la Diagonal per adonar-se de la dimensió de l’incendi, que amb tanta insistència alguns lacais del PSOE han volgut minimitzar i ridiculitzar.
Aquesta tercera onada ha tingut una altra virtut: han posat al seu lloc personatges com Alfons López Tena, que s’havia volgut autoerigir en un suposat model d’eficiència i feina ben feta. Aquest model, profundament elitista i tecnocràtic, rebutja l’autorganització popular i propugna que una minoria tingui capacitats executives absolutes en l’organització de les consultes.
Els resultats de participació d’una ciutat com Girona, no gaire allunyats dels d’una vila amb menys complexitat sociopolítica com Olot, on López Tena havia aterrat, han de servir per parar els peus definitivament a personatges que vulguin convertir el moviment per la ruptura democràtica per la independència en una imatge del seu model social altament jerarquitzat. S’ha guanyat la primera batalla als sectors liberals del moviment, però l’enfrontament entre el projecte liberal i el popular tot just acaba de començar i viurà batalles més decisives.
El balanç, doncs, d’aquests consultes és en general molt positiu ja que mostren que l’independentisme és una força emergent, la que té més capacitat d’engrescar i mobilitzar el nostre poble, un fet que no passa desapercebut a cap analista extern. Ara bé, seria un error aturar-se en aquesta fase de mobilització, ja que cal que el moviment per la ruptura democràtica per la independència faci un salt qualitatiu.i es doti d’estructures unitàries de base assembleària arrelades al territori i fixi un full de ruta.
Només si és capaç de dur a terme aquest salt, les consultes, a més de contribuir a l’augment de la consciència nacional, hauran servit per acumular forces per a una nova fase de la lluita.
Són temps, doncs, de mobilització contra l’intent de traslladar la crisi a la classe treballadora i contra l’intent del capital d’imposar més mesures que afebleixen el poder del treball. Són temps de mobilització en favor del dret a decidir. Són temps d’organització del moviment democràtic per la independència. Però també són temps de perfilar una alternativa política nacional per a les classes populars, un repte en què la CUP hi té molt a dir, sobretot si sap desempallegar-se dels cants de sirena que voldrien atrapar-la en un estèril municipalisme i impedir que continuï el seu viatge cap a Ìtaca.
(Editorial del número 91, de juny de 2010, de “La Veu”, òrgan del Moviment de Defensa de la Terra, publicat sota el títol de "Crisi, mobilització, organització i alternativa política)
Salveu al soldat Carles Castellanos / Saving private Carles Castellanos
BRAUN, memòries d'una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
El que em preocupa és que en aquesta estratègia vostra arrossegueu cap al descrèdit la causa nacional, la qual cosa serà inevitable si la gent fa l'equació independentisme = perroflautes, com lamentablement ja passa.
L'independentisme guanyarà quan la gent l'identifiqui amb el capitalisme, la UE i EEUU; és a dir, amb allò que funciona i que crea.
Siusplau, com diu un comentari més amunt, sigueu internacionalistes. Deixeu en pau la nació.
El contrari, reduir-ho a una opció de dretes, si que és totalitarisme.
WM.cat
WM.cat
us haurieu de dedicar de crear un estat de paral.lel i deixar a la resta de població que fagi el que vulgui enlloc de voler control.lar-ho tot.
Hi ha una definició que ens agrada molt i que va formular l'antic membre del PSUC i catedràtic d'història Josep Fontana: vull una societat on el màxim de justícia sigui compatible amb el màxim de llibertat.
Doncs això!
WM.cat