“En altres temps, potser alguns de nosaltres haguéssim cregut (cas de George Washington, Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, cada qual a la seva manera i, al menys, durant cert període) que no és immoral posseir esclaus, comprar-los i vendre´ls i dividir les seves famílies, igual que fem avui, per exemple, amb els cavalls, els gossos i els gats.” (Douglas R. Hofstadter)

Dedicaré dos o tres articles a exposar uns casos molt coneguts on els animals manifesten consciència. El tema de la consciència animal és clau per arribar a final de trajecte: els drets que els animals sí tenen. Vaig esmentar en anterior ocasió que per assolir la meta no és bon vehicle la intel.ligència dels animals, tret característic de cada individu i basat en la seva experiència personal. En canvi, la consciència tracta d´una característica pròpia de l´espècie (self-recognition, en Etologia), graduada en aquestes en menys o més, no sota una concepció lineal de l´evolució sinó expansiva en múltiples possibilitats que hauran de lluitar per mantenir la seva presència. Aquesta consciència ens apropa tots els éssers dits superiors (on està situat el llistó?) sota un denominador comú i justificant la consideració d´una vida digna mereixedora de drets bàsics, vaig anomenar-los drets indubitables, com són la vida, la llibertat i la integritat física.

Abans de començar, un comentari abundant en el tema de la consciència. Molts acadèmics omplen llibres denostant la consciència animal, filòsofs de sofà sense cap experiència de camp amb animals, com a molt el perico engabiat de casa. Aquesta gent pontifiquen les seves argumentacions plenes de floritures recargolades del llenguatge i la colla de babaus s´empasa la seva doctrina sense cap espirit acrític, i, compte no els portis la contrària! T´etiquetaran de herètic, poc argumentat i d´altres florides consideracions. Amb el títol sota el braç dicten el “pensament correcte”. El sentit comú, el menys comú dels sentits, s´oposa a la insensatesa, el tret més comú. Una vegada al Canadà, vaig veure com una manada de llops perseguia un ant. Aquest corria aliè a les filosofies banals dels humans sobre la consciència animal. En el seu cap només debia bullir una idea: “la MEVA vida està en perill per AQUESTS afamats que EM persegueixen”. Al seu torn els llops dirien: “SÓM un grup de caça, TENIM fam i EN GRUP aconseguirem els desitjats bistecks”. MEVA, EM, SÓM, TENIM rimen amb consciència de si mateix i AQUESTS, EN GRUP rimen amb consciència de l´entorn. Si el caribú no tinguès consciència de sí mateix, si els animals no pateixen, perquè corria esberat? El recurrent repertori de comfortables i cartesianes bajanades respon que això és instint de supervivència, però per tenir aquest instint prèviament s´ha de ser “conscient” de la pròpia vida. Tautologia! Per cert, aquells pensadors de sofà es farien un favor a si mateixos si de tant en quant agafesin algun llibre d´etologia, com per exemple de l´etòleg espanyol Juan Carlos Gómez, especialista en simis, més connegut fora que dintre del seu país, i llegir, per exemple, els seus treballs amb la goril.la Muni del zoo de Madrid.

Anem per feina. Ara resumiré el cas d´en Koko, nascuda el 4 de juliol de 1971 a San Francisco, California, una goril.la estudiada per Francine Patterson (base de la seva tesi doctoral en psicologia del desenvolupament a l´Universitat de Stanford l´any 1979) i Wendy Gordon els anys 1972 i següents. Van comunicar-se amb Koko mitjançant l´aprenentatge del llenguatge de signes dels sordmuts amb un vocabulari de més de mil paraules, entenia l´anglès parlat i desenvolupava conversacions bilingües responen per signes a les preguntes en anglès, així com s´autodescribia a si mateixa, entenia paraules de significat temporal com “abans”, “després”, “més tard”, “ahir”. Va aprendre l´alfabet i podia llegir algunes paraules impreses inclòs el seu propi nom. Davant el mirall mostrava comportaments d´autoconsciència, com examinar-se les dents. Mentia per desviar conseqüències de la mala conducta y anticipava les respostes a les preguntes que se li feien sobre les seves accions. Creava situacions de joc imaginari a soles o amb d´altres humans. Dibuixaba i pintaba amb estil figuratiu. Comentava records del seu passat, es reia de les seves bromes i de la resta de l´equip, plorava quan la deixaven sola o li feian mal. Parlant dels seus sentiments utilitzava paraules com “feliç”, “trist”, “por”, “gaudir”, “neguit”, “frustració”, “ira”, “amor”.Quan es va morir un gatet que convivia amb ella com amic (“All Ball”) va entristir, així com quan un amic es va marxar lluny. Sentia un gran afecte vers els gats i els animals petits que tractava amb delicadesa. Parlava, amb signes, del que pasa quan un es mor i mostrava neguit en parlar de la seva pròpia mort o la dels seus companys. Sentia empatia vers éssers que només havia vist amb imatges.

Francine Patterson posteriorment va fundar amb els seus companys la Fundació Goril.la (www.koko.org/) que custodia la Koko amb altres dos companys goril.les, Michael i Ndume, amb similars habilitats.

Una ampliació d´aquest cas, extensa i en castellà, amb alguns diàlegs amb Koko, a “El proyecto Gran Simio” (P.Singer/P.Cavalieri), ed.Trotta, pàgina 79 en l´edició de 1998. En anglès, F. Patterson a “The gestures of a gorilla”, “Conversations with a gorilla”, “The Education of Koko”, “Language in child, chimp and gorilla”, “Pragmatic analysis of gorilla utterances: early communicative development in the gorilla Koko”, “Linguistic capabilities of a young lowland gorilla”. També en anglès: www.gorillafund.org/

L´Alex (1976-2007), lloro gris africà adquirit en una tenda de mascotes a l´edat d´un any, per la investigadora animal Irene Pepperberg. L´idea generalitzada llavors era que les aus només repetien paraules per imitació però no eren intel.ligents. Alex va demostrar que aquestes aus poden prendre decisions a un nivell bàsic i utilitzar paraules de forma creativa. Segons Pepperberg, la intel.ligència de l´Alex era similar a la dels dofins i dels grans simis, similar a la d´un nen de cinc anys i emocionalment disposava d´un  nivell similar al d´un nen de dos anys. Quan va morir per una malaltia cardiovascular, Pepperberg assegurava que el seu potencial no havia assolit encara el màxim

Distingia objectes, colors, materials i podia comptar fins sis objectes. Dominava rudiments de lectura. Pronunciava “Sssss” quan Pepperberg li mostrava un objecte en forma de S. Posteriorment adjuntava un H a l´objecte i Alex pronunciava “Shhhh”. Quan se li mostrava una O, Alex deia clarament “Ooooo”. El lloro “Prudle” a Anglaterra disposava d´un vocabulari de 800 paraules (record Guiness), Alex només 100 paraules però les pronunciava quan ell volia pronunciar-les amb el seu significat i sabia el que volia dir. Quan se li mostrava una pilota de pany vermell a la pregunta “Quina matèria?”, responia “llana”. També podia distingir fusta, plàstic, metall i paper. Rebia una recompensa però havia de demanar-la. En un altre exercici es presentava una safata amb sis peces verdes, sis peces roses, cinc pilotes verdes i tres pilotes roses. A la pregunta “Quantes peces hi ha?”, Alex mirava la safata i responia amb la xifra correcta. Això manifestava capacitat de comptar, distingir colors formes i classificar per categories. L´exercici es repetia canviant nombres, tipus i colors. En juliol del 2005, Pepperberg va divulgar que Alex tenia el concepte del zero. Alex portava a terme algun pensament per resoldre els diferents exercicis així com utilitzava les capacitats comunicatives d'idèntica forma a com ho fan els dofins, els goril.les i els ximpanzés. Curiosament els dies que estava emprenyat contestava erròniament.

Quan mostraven un objecte a Alex i preguntaven sobre forma, color, el material, ell l´etiquetava correctament. Quan se li preguntava la diferència entre dos objectes, també responia, però si no havia cap diferència entre els objectes, ell deia "cap". Quan estava fart de les proves, deia "m´en vaig “ i si l´investigador es molestava, Alex tractava de calmar-lo dient "ho sento". Si deia "Vull un plàtan", però se li oferia una nou, ell la mirava fixament en silenci, demanava el plàtan altra vegada, o llançava la nou a línvestigador. 

Desprès d´una sèrie de proves estàndard es va constatar un nivell cognoscitiu comparable a un nen de 4-5 anys i un comportament emocional comparable a un nen de 2-3 anys. Aquestes proves aplicades a un company seu procedent de l´Àfrica central donaven coincidència de resultats. El tercer lloro del grup de l´Alex, s´alterava molt quan Irene Peppeberg s´absentava alguns dies. Es pensava que s´el castigava i pronunciava: " Torna.T´estimo. Ho sento”. S´ha constatat un comportament similar depressiu en els lloros abandonats, inclòs la caiguda del plomatge. Tots tres lloros passaven el test d´amagar una boleta sota un de tres potets i esbrinar sota quin s´amagava. Això significa que són capaços de formar un quadre mental de l´objecte i que aquest és independent de l´observador.

Irene Pepperberg va ser molt meticulosa en els seus estudis i els va documentar exhaustivament. No va exagerar les capacitats de l´Alex i els altres dos companys, així mai va assegurar que es podia mantenir una conversa de dos direccions amb els lloros però sí que ells deien el que volien dir i responien a les preguntes plantejades. Griffin, col·laborador de Pepperberg i autor de “Animal minds” (1992) afirma que: “No sabem res sobre com els animals es comuniquen en el seu hàbitat natural i quina classe d´informació comparteixen. Ensenyant-los a parlar pot ser una bona manera de comprendre aquestes incògnites”. Griffin va nomenar com “mentofòbia” l´aprehensió de la classe científica a considerar pensament conscient en els animals. Theodore Barber, psicòleg de la conducta animal i autor de “Human nature of the birds” (1993) assegura que les aus no són pas robots, el seu estudi el va fer considerar la presència de consciència i intel.ligència, “ells saben el que fan” va dir.

Quan es va preguntar a Pepperberg com es que aquests lloros sabien més que la resta, va contestar que era degut al mètode d´ensenyança: model/rival, l´animal veu al seu company elogiat i aleshores competeix per l´afecte de l'investigador. També es va comprovar la capacitat per ruboritzar-se, fer la guerra, la venjança exacta, contar històries i experimentar la bellesa, comportaments que sobrepassen els necessaris per la supervivència. (www.alexfoundation.org)