Només cal fer un tomb, tot fent el "Giri"per España, per adonar-se que el País ha millorat moltíssim en els darrers 30 anys. I que les infraestructures de que disposa, en molts casos, estan per damunt de les necessitats reals del territori.
La depresió comença quan un retorna a Catalunya, i per postres llegeix a la premsa, els plans del Govern de l'Estat pel que fa.....
a les infraestructures que s'estan construint, o que encara s'han de començar, a Catalunya.
Obres aturades a mig fer, altres en construcció però que avancen lentament, i les infraestructures existents algunes convertides en un bordell a l'aire lliure. L'espectacle és depriment.
I per postres, els nostres polítics només i posen paraules. Uns per justificar-se, i els altres posant el dit a la nafra. Però la cosa no passa d'aquí. Catalunya està en decadència per la deixadesa de l'Estat espanyol i la complicitat de la nostra classe dirigent.
No cal ser independentista per adonar-se que les coses no poden continuar així. El nostre caràcter nacional i de societat capdavantera, està en gravíssim perill d'extinció. Per culpa de l'acció política, absolutament conscient i xenófova, d'España.
El canvi és necessari, i ha de ser molt profund i radical. Altra cosa, serà convertir-nos en el pati del darrera d'España. Que és en el fons, el que España vol fer.
Moisès Martí |
dissabte, 28 d'agost de 2010 | 20:07h
Malauradament. Haurem d'acceptar que la majoria de catalans volen això, i els importa molt poc que Catalunya es converteixi en el pati del darrera d'Espanya.
Haurem d'acceptar que la majoria de catalans volen això, i els importa molt poc que Catalunya es converteixi en el pati del darrera d'Espanya.