Segona part de la magna dualitat expositiva que Barcelona, a través de l’Arts Santa Mònica i el CaixaFòrum dedica al gegant de Felanitx (...)
La mostra s’estructura en set espais articulats per una sala allargassada que fa una ullada als viatges i les inquietuds de l’artista. Hi trobem obres sobre paper i quadres de petit format. Als dos extrems hi albirem grans paisatges.
En una de les estances, l’artista expressa la necessitat de fer-se escàpol de l’excés.
Una altra, funciona com un espai teatral que ens trasllada a les tempestes, les grutes i els temes nocturns.
En el darrer espai es presenten els retrats.
En Barceló ha comparat la pintura amb la cuina.
A la primera sala hi veiem “The Big Spanish Dinner”, un exemple primerenc de les seves barrija-barreges poc convencionals de pigments i matèria orgànica, tot fet i adobat per eines concebudes especialment.
Val a dir que bona part de les obres exposades per Miquel Barceló remeten al mar; tant la seva turbulència superficial com al paisatge subaquàtic.
. Miquel Barceló 1983-2009. La solitude organisative. Fins al 9 de gener de 2011. CaixaFòrum. Barcelona.
Als textos que il.lustren les obres. Del catàleg puc parlar. No en sé res. No m'havia explicat prou bé.
Pere
una sensació de agovio al visitant que no li permet contemplar les obres
amb la convenient tranquilitat.
Ja em sembla bé.
Pere