norge |
divendres, 27 d'agost de 2010 | 19:33h
Tres notícies seguides en menys de 5 minuts a una cadena estatal que demostren el grau "d'humanitat" i evolució de la nostra societat occidental "avançada". Per reflexionar-hi i fer-hi alguna cosa de debò d'una vegada.I need you so much closer - Death cab for cutie, de la B. S. O. de Six feet under (A dos metros bajo tierra)
Una salvatjada. L'altre dia veia a un telenotícies d'aquests sensacionalistes la notícia, amb imatges i sense escatimar detalls, d'un espectacle que consistia en l'assassinat d'un ós per part d'una colla de gossos amb adrenalina suficient com per muntar una multinacional. Resulta que els organitzadors havíen criat l'animal per a allò. El teníen tancat a una gabia. I per a "l'espectacle" li havíen llimat els incisius perquè no fes gaire mal al mossegar i li havíen arrencat les urpes. A més, durant "l'espectacle" l'animal estava lligat per ser més facilment assassinat pels gossos. Amb tot això, que passava dins d'una enorme gabia, hi havia un bon piló de gent mirant-s'ho; és a dir, espectadors que havíen pagat entrada per veure allò. I jo em pregunto de debò com es pot ser tan terriblement cruel. Em pregunto com pot ser que hi hagi gent que pensi de manera tan oposadament diferent a mi. Perquè a mi la crueltat i la aberració em semblen obvies, però veig que hi ha qui no ho veu així. I no només això sinò que ho veu com una cosa divertida i de la qual se'n pot lucrar. Sabeu quina és la pena que sento? No només pel desgraciat l'animal, ni pels desgraciats que es dediquen a això o pels que disfruten veient-ho, que Déu ni do! Em fa pena que això avui en dia no sorprèn a ningú. La crueltat està a l'ordre del dia. Torno a treure el tema de les "curses" de braus (ja em direu quines curses, si sempre guanya el mateix), perquè sé que al meu voltant hi ha un grapat de defensors d'aquest "art" i cada dia se avenir-me'n menys. Cultura? Quina cultura és aquesta? Les cultures més miserables del planeta son aquelles que permeten això, que ho institucionalitzen i algunes en fan la festa nacional i motiu d'orgull.
Al mateix canal que vaig veure aquesta notícia de l'ós, seguidament, van fer-ne una sobre la deforestació de boscos de la Xina per fer "palillos" o "sticks" per al menjar xinès. Cada dia es talen una burrada d'arbres per fer els estris que xinesos i no xinesos fan servir a diàri. Resulta que als restaurants, bars, etc... aquests estris no es reutilitzen; es llencen. Em sembla una altra salvatjada. El compte enrera segueix imparable i sense aminorar la marxa cap a un món mort, un món grotesc en el qual, d'aquí a no tants anys, ens haurem de menjar els uns als altres perquè no quedaràn boscos, ni aigua potable, ni animals. Ja ens estaria bé, no?
Per acabar i completar el triplet de notícies "al·legres", els del mateix canal van tenir la idea de posar una altra notícia d'aquestes que "conviden a l'esperança". Una notícia que van dividir en dues parts. A un poblet alpí de França estàn en alerta màxima davant del risc que un glaciar de les muntanyes alliberi un llac enorme d'aigua que, segons els experts, es precipitarà muntanya avall i sepultarà la vall amb totes les cases. Aquests dies una bona pila d'experts estàn intentant evitar un desastre que, ara com ara, sembla molt difícil d'evitar. Seria lògic pensar que evacuaràn a la gent abans, no? Seguidament d'això explicàven com un ràpid apunt que els glaciars dels pols s'estàn desfent a un ritme que creix dia a dia. Oh! Quina notícia! No ho sabíem. Però el que m'ha sorprès, i això té mèrit, perquè no m'hagués costat molt d'imaginar, és que sembla ser que les grans petroleres i indústries de minerals d'arreu del món estàn forçant aquest desgel per poder accedir als recursos naturals que s'amaguen sota el gel: petroli, gas, minerals, etc...
En Raimon Panikkar, mort fa un parell de dies, deia una frase que em sembla molt certa: Aquest món és impossible.
Aquí va l'enllaç del vídeo d'una part d'un episodi de la 4a temporada de Six feet under, en el qual sona la cançó I need you so much closer, en un moment d'aquells màgics que fan que alguna cosa salti de cop a dins d'algun lloc del cor.
Al mateix canal que vaig veure aquesta notícia de l'ós, seguidament, van fer-ne una sobre la deforestació de boscos de la Xina per fer "palillos" o "sticks" per al menjar xinès. Cada dia es talen una burrada d'arbres per fer els estris que xinesos i no xinesos fan servir a diàri. Resulta que als restaurants, bars, etc... aquests estris no es reutilitzen; es llencen. Em sembla una altra salvatjada. El compte enrera segueix imparable i sense aminorar la marxa cap a un món mort, un món grotesc en el qual, d'aquí a no tants anys, ens haurem de menjar els uns als altres perquè no quedaràn boscos, ni aigua potable, ni animals. Ja ens estaria bé, no?
Per acabar i completar el triplet de notícies "al·legres", els del mateix canal van tenir la idea de posar una altra notícia d'aquestes que "conviden a l'esperança". Una notícia que van dividir en dues parts. A un poblet alpí de França estàn en alerta màxima davant del risc que un glaciar de les muntanyes alliberi un llac enorme d'aigua que, segons els experts, es precipitarà muntanya avall i sepultarà la vall amb totes les cases. Aquests dies una bona pila d'experts estàn intentant evitar un desastre que, ara com ara, sembla molt difícil d'evitar. Seria lògic pensar que evacuaràn a la gent abans, no? Seguidament d'això explicàven com un ràpid apunt que els glaciars dels pols s'estàn desfent a un ritme que creix dia a dia. Oh! Quina notícia! No ho sabíem. Però el que m'ha sorprès, i això té mèrit, perquè no m'hagués costat molt d'imaginar, és que sembla ser que les grans petroleres i indústries de minerals d'arreu del món estàn forçant aquest desgel per poder accedir als recursos naturals que s'amaguen sota el gel: petroli, gas, minerals, etc...
En Raimon Panikkar, mort fa un parell de dies, deia una frase que em sembla molt certa: Aquest món és impossible.
Aquí va l'enllaç del vídeo d'una part d'un episodi de la 4a temporada de Six feet under, en el qual sona la cançó I need you so much closer, en un moment d'aquells màgics que fan que alguna cosa salti de cop a dins d'algun lloc del cor.
El meu telf és 93 497 40 00.
Gràcies.