La primera part he explicat la figura de Jan Laporta durant la seva etapa com a president del FC Barcelona.
A la segona part, he explicat com va anar les negociacions i el tracte que van arribar amb Reagrupament Independentista abans que fos trencat unilateralment per Laporta.
A aquesta tercera entrega i de moment l’última, explicaré les circumstàncies que podrien haver influït a la decisió de Laporta de trencar el pacte emparaulat amb Carretero i la seva decisió de crear Solidaritat Catalana per la independència
(continua)
Les setmanes prèvies a l'assemblea nacional del 10J de Reagrupament Independentista, havia sortir dins de l’associació un grup, que seguin la proposta del teòric independentista i també reagrupat Josep Pinyol, volien aprofitar la crida de l’abril de les personalitats rellevants a favor d’una Conferencia Nacional del Sobiranisme.
L’estratègia que Pinyol havia escrit al seu llibre “Proclamació unilateral de la Independència” definia fer assemblees locals per tots els pobles a on s’havien fet els referèndums. En aquestes assemblees per mitjà d'unes primàries obertes s’escollien uns delegats que després anirien a una assemblea nacional, a on allà, junt amb els líders de diferents partits i grups o plataformes sobiranistes,acabarien de definir la candidatura unitària per proclamar la independència.
Aquest grup de reagrupats, van mirar de forçar que a l’assemblea del 10J no es votés la candidatura que s’estava negociant amb Laporta. Per aixó van enviar correus a tots els reagrupats demanant que a l’assemblea és votés la seva proposta de canviar l’ordre del dia. Si era aprovada implicava deixar en suspens la votació de la candidatura que Carretero estava mirant de tancar amb Laporta.
Unes de les raons esgrimides per justificar que no es votés la candidatura, criticaven que Laporta fos el candidat idoni. Alguns dels crítics amb Joan Carretero. que encara no havien paït la derrota de la seva estratègia durant la crisi de finals de gener, també s’hi van apuntar a les critiques contra a la figura del Laporta i les negociacions per escollir la candidatura conjunta.
Lògicament aquestes veus critiques va arribar a mans del Laporta i del seu equip. Laporta va pensar que l’assemblea de Reagrupament del 10J no seria una bassa d’oli. Semblava que el seu lideratge , malgrat el que li havia ofert Carretero, no ho seria tant.
Mentre Laporta negociava amb Reagrupament, paral·lelament estava negociant amb certes persones a la coordinadora nacional dels referèndums la possibilitat de fer un partit nou. Just quan va registrar el seu partit DCat, uns deu dies abans de l’assemblea, una persona de la coordinadora molt propera al Laporta, possiblement gràcies a la base de dades de la mateixa, va fer unes trucades a alguns dels promotors dels referèndums de cada poble preguntant-los entre altres coses, quina afiliació política tenien. Està clar per mi, que estaven inspeccionant quants possibles suports podien comptar per fer el nou partit. A mesura que anava tenint més lligat els suports per fer el nou partit, les exigències per encapçalar la candidatura per Reagrupament, van ser més altes. Fins que al final, com he explicat a la segona part, Laporta és va desdir de la seva paraula, malgrat Carretero havia acceptat tot el que li havia demanat.
L’Assemblea Nacional de Reagrupament a 10 de juliol fou una bassa d’oli. Carretero amb la seva experiència política, va esperar el moment adequat i va arribar a un acord satisfactori amb el principal promotor de la Conferència Nacional del Sobiranisme dins de Reagrupament. Un acord que implicava aprovar la candidatura proposada per Carretero a l’assemblea i alhora deixava oberta la porta per poder incorporar a la mateixa de nous candidats segons els resultats de la Conferència Nacional del Sobiranisme. Però també de pas, mantenia la porta oberta al Laporta, si aquest després de veure que l’assemblea havia anat sobre rodes, és repensava la seva decisió i acceptava la generosa oferta que li havia fet.
Però la sentència del TC a finals de Juny va provocar repercussions polítiques no només als partits de l’establishment, si no també alguns independentistes que rebutjaven la proposta de Reagrupament de proclamar unilateralment la independència, amb l’argument que es podia aconseguir la independència utilitzant la llei de consultes de l’Estatut. Tant l’Alfons Lopéz Tena, com l’Uriel Bertran, després del fracàs que havia representat pels seus lideratges respectius la fallida de l'estratègia d’apostar-ho tot per un referèndum independentista impossible, van veure la possibilitat d’aprofitar la figura mediàtica del Jan Laporta per trobar una sortida a l'atzucac que es trobaven. Uriel Bertran sabia que el seu recorregut dins d’ERC s’apagava amb la via dels referèndums morta i Alfons Lopéz Tena havia tensat tant la corda amb la direcció de Convergència i sobretot amb Unió també amb els referèndums, que tot feia pensar, que sense la força d’aquest havia perdut tota oportunitat dins de la coalició.
Possiblement, si el Tribunal Constitucional no hagués emès sentència o l’hagués fet un mes més tard no hauria nascut la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència.
Una proposta que inicialment era una crida per fer una gran coalició entre partits catalans, per després al cap d’una setmana, esdevenir una copia simplificada de la proposta de Pinyol amb delegats escollits en assemblees locals per fer la gran assemblea per escollir la llista el 11 de setembre i finalment, quan ho han volgut articular, està acabant de ser més un projecte electoral que un projecte polític. Un projecte a on tot gira en les eleccions internes que finalment seràn el 4 de setembre, amb unes suposades primaries que malgrat van dir que serien llistes obertes no ho seran pas. Tot plegat deixa molts interrogants sobre la seriositat de la proposta i dels seus promotors.
Però també Solidaritat Catalana per la Independència amb les seves presses per créixer està mirant de fer-ho a costa de restar efectius de Reagrupament, copiant-li sense manies el seu programa i vanagloriant-se dels fitxatges que aconsegueix . No és d’estranyar que sigui així, si tenim en compte que paradoxalment, els més crítics amb Carretero per oferir al Laporta ser el cap de la candidatura de Reagrupament, quasi tots, han marxat a construir la candidatura del Laporta, portant-se amb ells, les seves maneres d’entendre com s’ha d’articular un partit i un cert ressentiment a la figura del president de Reagrupament.
Jan Laporta ha fet una aposta molt ambiciosa. Típica d’un líder valent o inconscient?. Això, no se sabrà fins després de les eleccions. Però ningú no podrà dir que l’aposta també ha estat molt arriscada. Renunciar a l’oferta de Carretero per ser el líder indiscutible de la candidatura de Reagrupament i en canvi crear a corre-cuita en dos mesos un nou partit, encara que tingui l’ajuda de l’Alfons Lopèz Tena i Uriel Bertran, té molts riscos. Com també poc comprensible, al menys per mi.
S’ha produït després de la sorpresa inicial, una sensació de frustració pels milers de reagrupats i simpatitzants que ja ho donàvem per fet que tindríem una candidatura de Reagrupament amb Laporta com a cap de cartell. Jo pensava i estic segur que no m’hauria equivocat gaire, que amb aquesta candidatura els altres candidats que s’estaven postulant a la Conferència Nacional del Sobiranisme, acabarien pactant fàcilment per fer la candidatura quan veiessin la força que tindria. Érem a les portes d’estar a punt de fer realitat el somni que portàvem molts anys perseguim: Una candidatura potent per poder fer un Parlament independentista.
En canvi a dia d’avui, no sé si demà, el que es pot constatar és una divisió real entre partidaris d’uns i d’altres que no ajuda a tenir més opcions per la candidatura independentista. Com més temps passi, les divergències augmentaran i les discussions entre partidaris d’un i de l’altre accentuaran. Els mitjans de comunicació hi posaran tota la sal a la ferida provocada per aquesta divisió, perquè no acabi de cicatritzar mai. Uns ho faran per vendre més i altres per impedir que el cada dia més alt suport a les tesis independentistes no tingui representació parlamentaria.
Ara faltarà veure com Laporta gestiona la negociació que tothom espera que hi hagi amb Joan Carretero. No serà fàcil després de la seva decisió de trencar el pacte emparaulat i crear Solidaritat Catalana. Això serà una altra prova que ajudarà a veure qui potencial polític té Laporta per negociar amb Carretero. Però d’entrada segur que amb una coalició no podrà aconseguir una oferta millor de la que ja li va proposar Carretero abans del 10J.
Potser Laporta necessitava un partit sota al seu control, per sentir-se més segur per pactar amb Reagrupament. No ho sé, però encara que finalment hi hagi aquesta coalició entre Reagrupament i Solidaritat Catalana, i Laporta encapçali la candidatura, s’haurà perdut dos mesos en lluites fratricides entre independentistes en comptes de promoure la candidatura independentista. No sé pas si la seva imatge mediàtica podrà compensar aquest temps perdut i la imatge de divisió que s’ha creat entre nosaltres.
El temps dirà si s’ha equivocat o no. Jo penso que si que ha errat, però això és irrellevant. El que comptarà serà el dictamen dels electors i com deia aquell “al soci no se'l pot enganyar”...
Endavant les atxes!!
T'envio uns càlculs que he fer sobre les primaries a SCI. Suposo que tu ets de ciències i que pots comprovar que els càlculs estan ben fets i que també en pots fer difussió:
Arran de les primaries a Solidaritat Catalana per la Independència he notat que hi havia molts pocs vots per la quantitat de votants (2.421). A partir d'aquí he fet uns càlculs que us passo a descriure:
He organitzat els candidats de Barcelona en grups i he agafat el nombre de vots més alt de cada candidatura. He sumat els vots de totes les candidatures i m’ha sortit un resultat de 12.313 vots.
A partir d’aquest valor se’n poden fer algunes suposicions que són dignes d’anàlisi:
– Si han votat 2.421 persones –tal com diuen– de mitjana cada votant només han fet 5 vots (punts inclosos).
– Si els votants han fet els 15 vots i els 3 i 2 punts, només hi ha hagut 684 votants.
– Si els votants han fet només els 15 vots sense els punts, només hi ha hagut 820 votants.
Intentant veure d’on poden sortir els 2.421 votants, només s’hi aproxima si es considera que els 15 vots es fan individualment i no per candidatures. És a dir, que si sumem els vots de cadascun dels candidats –dona 45.876 vots– i considerem que els votants han fet tots els vots possibles, surten que hi ha 2.548 votants. Tot i que segons el reglament aquest càlcul s’hauria fet amb mala fe.
Però el problema és que els mitjans els interessa inflar-lo per així debilitar a RCat. D'aquesta manera es impossibilita la coalició i es divideix el vot independentista per dos o fent que molts , decebuts, tornin a votar ERC o CiU
"Lògicament aquestes veus critiques va arribar a mans del Laporta i del seu equip. Laporta va pensar que l’assemblea de Reagrupament del 10J no seria una bassa d’oli."
Com saps el que va pensar l'equip d'en Laporta? En tens confirmació? Ens cal aquesta confirmació.
Segona frase:
"A mesura que anava tenint més lligat els suports per fer el nou partit, les exigències per encapçalar la candidatura per Reagrupament, van ser més altes."
Digues clarament quines són aquestes exigències cada cop més altes.
Tercera frase:
"Tant l’Alfons Lopéz Tena, com l’Uriel Bertran, després del fracàs que havia representat pels seus lideratges respectius la fallida de l'estratègia d’apostar-ho tot per un referèndum independentista impossible, van veure la possibilitat d’aprofitar la figura mediàtica del Jan Laporta per trobar una sortida a l'atzucac que es trobaven."
Que ho afirmis tu no vol dir necessàriament que sigui cert. Com ho saps que aquests dos personatges van fer aquest pensament? T’ho imagines tu? Si és així no pots vendre-ho com un fet cert. Si en tens proves o testimonis has de reportar-los.
Quarta frase:
"Tot plegat deixa molts interrogants sobre la seriositat de la proposta i dels seus promotors."
Res del que has dit indica que deixi molts interrogants sobre la seriositat de la proposta i dels seus promotors. Res. Potser sí que hi ha poca seriositat, però les teves dades no duen a aquesta conclusió.
Quinta frase:
"Però també Solidaritat Catalana per la Independència amb les seves presses per créixer està mirant de fer-ho a costa de restar efectius de Reagrupament"
Que jo sàpigui, quan algú abandona un lloc ho fa lliurement, no pas segrestat ni enganyat. O creus que la gent que ha abandonat (i abandonarà) RCat no té criteri? Sí que tens fe en els teus companys de viatge...
El que vull dir és que deixes entreveure que SI pren gent a RCat, i francament, jo això, ho veig "conspiratiu". No deu ser que la gent deixa RCat lliurement? (Oi que tu vas deixar ERC lliurement?)
Sexta frase.
"Però ningú no podrà dir que l’aposta [d'en Laporta] també ha estat molt arriscada. Renunciar a l’oferta de Carretero per ser el líder indiscutible de la candidatura de Reagrupament i en canvi crear a corre-cuita en dos mesos un nou partit, encara que tingui l’ajuda de l’Alfons Lopèz Tena i Uriel Bertran, té molts riscos. Com també poc comprensible, al menys per mi."
Pressuposes d’entrada que l’únic camí encertat és que Laporta encapçalés RCat, i qualsevol altra via és equivocada. Això és una pressuposició. Per què no pot ser millor crear un partit propi? Per què l’única via bona era anar a RCat? No em diguis que JA HI HAVIA RCat. Pensa que RCat havia tingut una crisi al gener i podia haver-ne tingut una altra al juny (tu mateix l’expliques). En menys de mig any dues crisis. Això vol dir que RCat no és tan sòlid com dius. I les baixes que hi ha hagut aquest estiu dins RCat (gent del Baix Camp, Alt Camp, Terres de l’Ebre, Barcelonès, Berguedà, Alt Urgell, Baix Empordà, aviat Osona, etc.) refermen la idea que RCat no és tan sòlid com dius. (Em diràs que hi ha gent d’aquestes contrades que s’han quedat a RCat. Certament. Però això no dóna resposta al fet que molts altres n’hagin marxat, que és el que revela que RCat no és tan sòlid.)
Sèptima frase
"S’ha produït després de la sorpresa inicial, una sensació de frustració pels milers de reagrupats i simpatitzants que ja ho donàvem per fet que tindríem una candidatura de Reagrupament amb Laporta com a cap de cartell."
Aquí expliques un sentiment, i és clar, no et demano "fets". Ara: la "frustració" que vau sentir molts en veure que Laporta no volia anar amb RCat diu molt. Potser això de la frustració explica aquests missatges tan viscerals d’alguns reagrupats (per sort pocs) contra Laporta i SI.
Octava frase
"Els mitjans de comunicació hi posaran tota la sal a la ferida provocada per aquesta divisió"
Això és una idea que exposes, però no és cap fet. Com ho saps què faran els mitjans en un futur? De moment ‘La Vanguardia’ i ‘El Periódico’ no n’han dit ni ase ni bèstia...
Novena frase
"Ara faltarà veure com Laporta gestiona la negociació que tothom espera que hi hagi amb Joan Carretero. No serà fàcil després de la seva decisió de trencar el pacte emparaulat i crear Solidaritat Catalana."
Tant en aquest post com en l’altre afirmes que Laporta va trencar el pacte. Sisplau, proves. Exactament, quins termes tenia aquest pacte? I quan Laporta va dir NO? Dades, noi, dades concretes.
Si us plau, vés donant dades de tot el que t'he plantejat.
2a Frase: Com he dit a l´anterior resposta, Laporta inicialment va demanar unes coses, que es van dsicutir i al dilluns 5 de juliol al mati va ser aceptat per les dues parts. Però el dimecres Laporta es va desdir del pacte emparaulat, i va tornar a possar altres exigències, molt més fortes, que Carretero va acceptar també. El dijous quan s'havia de signar els papers amb la candidatura amb tots els nom, Laporta torna a desdir-se i demana l'impossible.
Les exigències del Laporta no tinc l'autorització per explicar-les ni com va quedar la llista final abans que Laporta trenqués la seva paraula. Vaig preguntar a la Junta si ho podia explicar i expresament el Carretero em va demanar que no ho fes.
Aquestes exigències les he esbrinat pel meu compte i gràcies a diferents vies. No he demanat directament als meus contactes a la Junta que em expliquès el que ha passat, perquè m'agrada esbrinar-ho pel meu compte i no que em diguin el que tinc de saber.
Per mitjar de varies fonts, algunes de la Junta i altres de fora (i també de RCat), cadascuna d'elles em va donar una part de la informació, i quan les vaig confrontar-les vaig esbrinar que havia passat. Totes acabaven coincidint. Fa tres setmanes, vaig trucar a unes persones de la Junta, per separat i vaig dir-los com jo creia que havia quedat la candidatura pactada amb Laporta el dimecres a la nit, amb els nom per Barcelona i Girona. Ho vaig encertat de ple.
Josep, tu podràs creure a qui vulguis, però jo només et puc dir el que he escrit en la 2ar part d'els escrits que he fet i que Carretero deixa entreveure en l'entrevista al Periodico: Que l'oferta del Laporta de que Carretero anés de primer per Girona, era més del que ell estava disposat a acceptar. Ho entens el que vol dir amb aixó i del que jo dic, quan Laporta tenia tot el protagonista absolut de la candidatura?. Més ja no puc dir
3er. Frase: Tens raó. És una suposició meva, però basada amb la incredulitat de què Tena i Bertran, un mes abans estiguessin apostat cegament pels referendums, amb Plans A i B, o fins i tot el Tena apostant per modificar la constitució espanyola. Tot abans de reconèixer que la via proposada per Reagrupament era la correcte.
4ar Frase: Josep, tu mateix em donés la raó quan dius que "potser si que hi ha poca seriositat, però les teves dades bo duen a aquesta conclusió". Mira, si la meva exposició dels fets que jo he averiguat més les meves suposicions, no són prou per dir que aixó no és seriós, és una cosa opinable, però si tu mateix dius que fins i tot sense les meves dades, ho potser, collons Josep!!. Tu mateix ja ho dius que no cal gaires dades per titllar-ho de poc seriós.
5Frase: Ningú es veu obligat a abandonar, però és que els comunicats enviats a la premsa per SCI explicant que marxaven de RCat a SCI, deien mentides tant flagrans que si no creus que no hi havia intencionalitat de restar efectius a RCat, és que no tens ulls imparcials.
A tall d'exemple, el cas de l'Art Urgell, el puc explicar de primera má. El noi que suposadament envia el comunicat, que surt a tots els mitjans de comunicació, a principis d´Agost, dient que és el coordinador de l'Alt Urgell, és (era) amic meu. Molt amic meu, perquè vam pencar junt amb altres, amb el bloc amb estrella. Doncs aquest noi, a principis de Febrer es va donar de baixa de Reagrupament i ho va manifestar al seu bloc, amb varis articles titllant-nos de sectaris i de que els reagrupats que no plegavem com ell, erem teletubies. Vaig trucar a Vilaweb i els vaig explicar la veritat i com podrien trobar els enllaços dels articles. Vilaweb va esborrar la informació de la noticia, però logicament no Elsingulardigital.cat, ni el Directe.cat, ni el Debat.Cat ni l'Avui.Cat i el Avui-Punt de paper ho van fer, malgrat també els vaig avisar.
A Catalunya Radió van estar tot el dia donant la noticia que havia marxat el coordinador del Barcelona Nord, fins que l'actual coordinadora va haver de trucar-los per dir-los que no era cert, ja que ella ho era des de l'Abril!!!
En fi Josep, podria explicar-te cas per cas, i si deixem els del Baix Camp, tota la resta ha estat la típica campanya orquestrada per alguns de SCI per donar la imatge que RCat es desmuntava i tots anavem cap a SCI.
6Frase: És la meva opinió i sense cap dubte, que Laporta tenia dos opcions al 10J: a) Encapçalar la candidatura de RCat o 2) Muntar la seva.
Com tu dius, RCat ha tingut una crisi al Gener i semblava que podia haver una el Juny, si és veritat. Podria ser que Laporta va decidir fer la seva plataforma perquè pensava que RCat no sera prou solid per a ell. Però ningú pot dir, que si hagués acceptat encapçalar la única candidatura (per cert, encara segueix sent la unica) que hi havia, potser hauria donat el plus per acabar fer pinya i fer-la més forta.
En canvi ara hi ha divisió. La clau la tenia Laporta i ell va decidir en crear la seva plataforma electoral. Perquè deixem-nos de rucades, SCI és només una plataforma electoral per Laporta.
El temps dirà si es va equivocar o no.
Però ningú no pot dir que abans del 10J hi havia una sola candidatura (amb 135 noms) que vol proclamar la independència al Parlament, i en canvi, gràcies al Laporta, d'aqui una setmana hi haurà al menys dues. Dir que aixó ajudarà a que tinguem més èxit al Parlament és mentida o és ser un estùpid.
Espero que t'hagi aclarit una mica més la situació creada per Laporta.
Si vols més detalls, que no puc explicar publicament, em pots deixar un missatge al correu
Moltes gràcies
“4ar Frase: Josep, tu mateix em donés la raó quan dius que "potser si que hi ha poca seriositat, però les teves dades bo duen a aquesta conclusió". Mira, si la meva exposició dels fets que jo he averiguat més les meves suposicions, no són prou per dir que aixó no és seriós, és una cosa opinable, però si tu mateix dius que fins i tot sense les meves dades, ho potser, collons Josep!!. Tu mateix ja ho dius que no cal gaires dades per titllar-ho de poc seriós.”
No senyor, no et dono la raó. Llegeix bé. Dic “potser sí que hi ha poca seriositat”. És una possibilitat. I mira què dic després. El que dic és que, encara que hi hagi poca seriositat, NO QUEDA DEMOSTRAT PEL QUE DIUS TU. Ho entens ara? O només t’agarres com un ferro roent
Tu dius que encara que hi hagi poca seriositat no queda demostrat pel que jo dic. Ok, és la teva opinió.
La meva opinió és que mirar de crear una coalició en dos mesos i amb unes regles que es van canviat a mesura que passen les setmanes, és pot seriós. Si això per tu no ho és, doncs que hi farem.
Per cert, t'ha quedat més clar els altres punts?
http://politica.e-noticies.cat/canela-va-pactar-amb-reagrupament-sense-consultar-ho-44156.html
I no veig que diguis, per això, que RCat és "poc seriós".
Anem al gra, al gra pur i dur, i si no hi ha acord entre SCi i RCAt, no ens posem a pensar de qui és la culpa, tant ens és, simplement, que un nou fracàs, i no en són pocs.
Jo espero i desitjo, que al final hi hagi acord. Tant de bo hi hagi
Jo espero que si, però només podrà ser si Laporta es capaç de deixar enrere la hipoteca del seu primer error i dels interessos d'alguns dels seus col·laboradors que no volen el pacte ni en pintura
La teva explicació és molt correcte i constata el que vaig pensar i escriure al meu blog el passat 24 de juliol: http://jesus-bohigas.blogspot.com/2010/07/podrien-fer-caure-lindependentisme-en.html
Al final en Laporta haurà entrat a l'independentisme com un elefant a una quincalleria. Els reagrupats haurem de continuar treballant per ordenar-ho de nou tot plegat.
Si no rectifica Laporta serà vist com tu dius d'aqui uns mesos. Però potser haurà trencat la vaixella independentista, ja de per si molt fràgil