Jornada “El català mola? Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil”
Dies: 11 i 12 de novembre del 2010
Lloc: Palau de Fires i Congressos de Tarragona
Es tracta d’una trobada que té com a objectiu exposar experiències reeixides i de donar a conèixer propostes pràctiques en relació amb l’extensió de l’ús del català entre els joves.
Està organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la URV, el Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i els Serveis Territorials de la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona.
La jornada combinarà la vessant acadèmica amb una vessant més aplicada orientada a difondre actuacions pràctiques concretes. D’aquesta manera, es pretén que les conclusions puguin interessar un ampli ventall de perfils: tècnics lingüístics, entitats i associacions que treballen per al foment de la llengua, agents educatius, etc. La jornada se centrarà en dos eixos: els usos interpersonals i la creació de contextos facilitadors de l’ús de la llengua, i la relació entre els joves, els mitjans de comunicació i el consum cultural en llengua catalana.
PROGRAMA
Dijous 11 de novembre
9.15 – 9.30 h Recepció dels assistents i lliurament de la documentació.
9.30 – 10 h Presentació de la jornada.
10 – 11.15 h “El català i els joves: propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana”, a càrrec d’Albert Bastardas.
11.30 – 11.45 h Pausa – cafè.
11.45 – 14 h Taula rodona. Els usos interpersonals de la llengua i la creació de contextos facilitadors (I): experiències als territoris de parla catalana.
- “Experiències d’extensió de l’ús del català en l’educació en el lleure. El Taller d’Educació per la Llengua”, a càrrec de Carles Palau, vicepresident de Tallers per la Llengua.
- “Extensió i consolidació de l’ús de la llengua entre adolescents i joves: experiències i propostes aplicables o adaptables a realitats diverses”, a càrrec d’Escola Valenciana.
- “Trobades entre joves autòctons i joves nouvinguts per crear un entorn que estimuli l’ús de la llengua”, a càrrec de Paula Pluxà, cap del Departament de Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma.
16.00 – 17.00 h “Els efectes lingüístics del pas de l’ensenyament primari al secundari”, a càrrec de Vanessa Bretxa.
17.00 h – 17.30 h Pausa.
17.30 – 19.00 h Taula rodona. Els usos interpersonals de la llengua i la creació de contextos facilitadors (II): experiències a les comunitats lingüístiques basca i gallega.
- “Duplo R: regueifa i rap. Una experiència dinamitzadora de la llengua gallega», a càrrec de Marta Souto González (responsable del Servei de Normalització Lingüística del Consell de Vigo).
- “Programes per promoure l’ús del basc en l’àmbit del temps lliure dels nens/nenes i joves: Kuadrillategi i altres», a càrrec de la Urtxintexe Eskola.
Divendres 12 de novembre
9.00 – 10.00 h “Aproximació macrosociològica al coneixement i l’ús del català entre els joves”, a càrrec de Miquel Àngel Pradilla i Joaquim Torres.
10.30 – 12 h Taula rodona. Joves, mitjans de comunicació i consum cultural (I): música, premsa musical i ràdio, a càrrec de Lluís Gendrau (Grup Enderrock), Judith Rodríguez (Grup Flaix) i Joanjo Ardanuy (projecte “Canto sense vergonya” de la Secretaria de Política Lingüística a Lleida).
12.00 – 12.30 h Pausa – cafè.
12.30 – 14.00 h “Trajectòries i perfils lingüístics dels joves catalans”, a càrrec de Joan Pujolar.
15.30 – 17.00 h Taula rodona. Joves, mitjans de comunicació i consum cultural (II): televisió i Internet, a càrrec de Pep Blay (diversos mitjans) i Raül Tidor i Oriol Grau (Televisió de Catalunya).
17.00 – 18.00 h Conclusions i cloenda.
Interessant proposta... on pararem eixos dies? Si podem, hi asistirem...
En primer lloc, hem de donar la raó al primer comentari, el títol no està gaire encertat, han volgut fer-li l'ullet a la gent jove i han acabat gairebé traient-li un ull. Haurien d'haver buscat un altre títol.
Després, els altres comentaris, que, creiem, no tenen a veure amb la proposta ací presentada, sinó amb la situació de la nostra llengua (preferisc dir-li així, tot respectant-la i fent-la sevir correctament quan cal). Si teniu tantes objeccions, creeu un bloc i les exposeu allà... i no estic dient que algunes de les coses que digueu no les compartisc, al contrari, però si estem parlant de la llengua usada pels joves, deixem-nos de polèmiques i parlem del que es proposa, no de si s'hagués fet açò o allò... cal anar fent i deixant-nos de lluites estèrils per defensar la nostra llengua.
Qualsèvol llengua normalitzada en l'ús social ni es formúla aquesta pregunta.
Ser Joan Fuster és un cosa i el moviment catalanista valencià és una otra, estil Cruyyf.
Joan Fuster en 'Nosaltres el Valencians' sembla voler aprofitar el fet d'haver patit els valencians un govern dictatorial franquista per fer una crítica als valencians, trencar barreres i anar més enllà.
Quan el cà es molt de temps tancat i els soltes pega de seguida molts bots i ho vòl correr tot.
I el catalanisme a utilitzat Joan Fuster per carregar-se de passada l'espirit i l'ànima del poble valencià del mil.leni i ha fet al poble valencià més mal que una pedregada.
I quan u confón trencar barreres en anar contra el pensament valencià del mil.leni, és converteix en un vaissell socio-politic que li han fet un trau gròs sense poder navegar i si navega s'enfonsa al primer moment.
El resultat no ha pogut ser més catastròfic a nivell politic-social pels valencians.
El moviment catalanista valencià entre les parets d'un convent de monjos de llatí havera triomfat molt més. A fora de les quatre parets davant el 'vulgo' havera fracassat, en aquest sentit.
El pensament filosòfic valencià brilla per la seva absència i El Principatí és en desproporció.
Per que el catalanisme valencià havera tingut que saber que entre les quatre parets d'un monestir el llatí és molt important.
Però alhora de navegar l'important és el vulgo i el llatí és una llengua morta. Esto és una.
I la una otra és que sembla havera estat molt més senzill i postiu haver fet triomfar abans el valencianisme de sempre a Catalunya per tots.
Per tant tots els del nord i el sud hauriem de fer per cosolidar al País Valencià i reforçar aquesta posició valenciana de la llengua sense fisures.
Per què aquesta posició de la llengua valenciana és la que fa que el català mole encara més.
Qualsèvol posició contrària a la llengua valenciana al País Valencià acaba fomentant posicions polítiques socio-polítiques contràries al català que fomenten el monolingüisme en espanyol i el rebuig de la llengua que es desconeix a tots els àmbits.
I això es de caixò.
Els espanyolistes del PP són ben llargs, ells aposten per la llengua valenciana per a guanyar-se voluntats majoritaries però sense el valencià i cada vegada més mantindre'l sota minims històrics d'ús social com a Catalunya però salvant les diferències polítiques pròpies doncs tots són sota la voluntat espanyola.
Entenent que la posició de partida del mil.leni de la llengua era valenciana almenys en quan la denominació al País Valencià, doncs tots els que van contribuir a polemitzar en la seva contra per acció, omissió o defecte, conscient o inconscientment induits han contribuit a la situació actual de marginalitat i conflicte politic.