Els qui em llegiu habitualment ja sabeu que no sóc gaire procliu a convertir-me en el protagonista dels meus escrits, però ja fa uns mesos que a través de les xarxes socials on sóc present, de missatges o d’interpel·lacions en xerrades o actes públics on participo es repeteix una mateixa pregunta: ‘I tu que ets independentista, com és que votes Convergència?’.

Per mi la resposta és del tot evident però ja que he rebut aquesta pregunta sovint, dedico una estona a ordenar per escrit les raons que em fan pensar, efectivament, que només el paper de Convergència serà finalment decisiu a l’hora de fer possible una majoria social a favor de la independència. I he escrit només perquè tot i tenir clar el paper que hauran de tenir formacions i col·lectius de tota mena que s’emmarquen en les tesis d’alliberament nacional, només Convergència garanteix que aquesta tesis siguin compartides per la majoria de la societat catalana. Anem a les raons, però.

Primera. Per mi és la més contudent: cap partit polític a Catalunya reuneix tants militants i votants independentistes en números absoluts. Cap. Per mi la independència és i ha de ser una opció guanyadora i per això l’exerceixo des de l’espai on existeixen major número de partidaris d’aquesta opció. Ho repeteixo per si no ha quedat prou clar: cap altre partit a Catalunya té tants votants ni tants militants independentistes com Convergència. Dit això, també és veritat que treballo, de fa anys, perquè aquest partit tingui la generositat i la visió política necessàries per establir vincles i col·laboracions amb totes les forces polítiques que vulguin treballar per a la nació lliure i sobirana que desitgem.

Segon. El partit, l’eina, ha de ser un reflex de la societat a la que vol servir. Així, Convergència, com a partit nacionalista, no posa condicions prèvies al sentiment nacional. A Convergència estem per la causa nacional socialdemòcrates, demòcrata-cristians, gent d’esquerres, liberals... És, en defintiva, el millor reflex de la societat catalana que es vol lliure: diversa en els seus principis polítics i unida per una sola causa nacional, tal i com va quedar clarament expressat en la magnífica manifestació del 10 de juliol.

Tercer. Ens cal projectar una imatge nacional marcada per la seriositat i l’excel·lència. Sobretot en el marc europeu. La presència, el coneixement i el reconeixement europeus no s’improvisen. Catalunya havia fet una bona feina en aquest camp i tinc la certesa que en els darrers anys s’ha malbaratat. Ens cal tornar-hi, fer pedagogia i mostrar de forma clara, seriosa i convincent perquè volem esdevenir una nació lliure i sobirana en el marc de la Unió Europea. Els darrers dos governs de Catalunya han fregat massa sovint el descrèdit i el ridícul en aquest camp i estic convençut que només des de Convergència podem reprendre aquesta imprescindible tasca internacional.

Quart. Perquè la Convergència de l’any 2010 em mereix més confiança, si cal, que la Convergència de 2003. Ès una Convergència que coneix la seva força més enllà de l’obra de govern, que sap el gruix d’homes i de dones d’arreu del territori que confien en la seva tasca per guanyar el futur i que l’han fet guanyadora de totes les eleccions al Parlament de Catalunya que s’han fet durant el segle XXI. Una Convergència que sap, malgrat això, que li cal cultivar la complicitat i l’entesa amb tot el món polític nacional.

I em podria allargar i especificar més, però amb aquests quatre punts he volgut dibuixar les línies mestres que fan que un independentista tossut i convençut com jo faci de Convergència la seva principal eina política per assolir els seus objectius nacionals.

Com he dit abans Convergència és una eina al servei d’un objectiu major, la independència de Catalunya, i per totes aquestes raons avui aquest partit representa la millor opció per assolir la independència de Catalunya.