rpala |
divendres, 27 d'agost de 2010 | 10:45h
La vitalitat de la que ha gaudit l'escena alternativa dels Països Catalans durant els darrers anys ha arribat en alguns moments a eclipsar la en altres èpoques potentíssima escena radical basca. Els bascos han passat per certs moments de confusió, on hi ha influït una crisi del sector que ha afectat també els segells alternatius: la clausura de la iniciativa discogràfica apadrinada per Fermin Muguruza, on trobaven aixopluc nombroses propostes i que ara ja pràcticament només edita els discos del propi Fermin, en seria un dels exemples. Tot i això, Euskal Herria seguit produint bon material, i l'aparició i consolidació d'Esne Beltza, grup que encapçala l'acordionista Xabi Solano, és la prova que, com sempre, des d'Euskal Herria seguiran arribant bones notícies pels amants de la bona música rebel. [Més]Esne Beltza va néixer l'any 2007 a Hernani, però els seus components provenen d'arreu d'Euskal Herria i estan bregats en un estol de bandes que tira d'esquena. El 'quefe' de tot plegat és Xabi Solano, mestre de la trikitixa i habitual col·laborador de Fermin Muguruza. Solano ja havia donat força alegries al capdavant de The Solanos: ara ha sumat al seu projecte un grapat de músics que han passat per bandes com Joxe Ripiau, Baldin Bada, Su Ta Gar o Selekta Kolektiboa. El seu primer llarg va ser Made in Euskal Herria (2008), una alenada d'aire fresc que els va permetre fer un grapat de concerts, alguns d'ells a Catalunya. Ara publiquen Noa (que pot traduïr-se com 'vaig'), disc on perfeccionen un gènere que han batejat com a 'basque global roots'.
En la quinzena cançons que formen part de Noa hi trobem una pluralitat de colors impressionant, al servei d'una proposta d'arrel popular, que s'aprpoa als pobles petits i rebels d'arreu del planeta. "Esne Beltza crea sobre el ja creat i reflexiona amb les músiques d'aquí i d'allà, anant als seus llocs d'origen, sempre reivindicant que van i són d'arreu". Aquesta és la filosofia d'una banda que ha viatjat arreu del planeta (Japó, Beriut, Jamaica, Cuba, Itàlia, Bolívia, Senegal...) a la recerca de sons –i col·laboradors– que, lluny de crear un poti-poti incomprensible, han enfortit una sèrie de cançons convincents, com aquesta que ressona, "Hona Bostekoa", single de la Kilometroak 2010 (el Correllengua basc). Les canten bàsicament en euskera però també en anglès, francès, wlof, àrab... Aquí hi ha de tot, però tot hi és ben trobat: reggae, ritmes africans, soul, ska, hip-hop, sonoritats orientals, un pessic d'electrònica... Es nota que han aprofitat el bagatge de contactes guanyats a base de fer gires amb Fermin Muguruza arreu del planeta.
No cal dir que esperem amb ànsia que algú s'animi a programar-los per aquí.
En la quinzena cançons que formen part de Noa hi trobem una pluralitat de colors impressionant, al servei d'una proposta d'arrel popular, que s'aprpoa als pobles petits i rebels d'arreu del planeta. "Esne Beltza crea sobre el ja creat i reflexiona amb les músiques d'aquí i d'allà, anant als seus llocs d'origen, sempre reivindicant que van i són d'arreu". Aquesta és la filosofia d'una banda que ha viatjat arreu del planeta (Japó, Beriut, Jamaica, Cuba, Itàlia, Bolívia, Senegal...) a la recerca de sons –i col·laboradors– que, lluny de crear un poti-poti incomprensible, han enfortit una sèrie de cançons convincents, com aquesta que ressona, "Hona Bostekoa", single de la Kilometroak 2010 (el Correllengua basc). Les canten bàsicament en euskera però també en anglès, francès, wlof, àrab... Aquí hi ha de tot, però tot hi és ben trobat: reggae, ritmes africans, soul, ska, hip-hop, sonoritats orientals, un pessic d'electrònica... Es nota que han aprofitat el bagatge de contactes guanyats a base de fer gires amb Fermin Muguruza arreu del planeta.
No cal dir que esperem amb ànsia que algú s'animi a programar-los per aquí.
