Ahir vàrem decomisar una tona de material divers al que anomenem "mercat de la misèria" que s'instal·la els dimarts a sota el pont de l'autopista a l'alçada del barri del Remei, a tocar de Sant Adrià.
Els dimarts hi porten allò que bàsicament recuperen dels contenidors i aprofiten el mercat setmanal de la ciutat veïna. Allà, pobres els qui venen i pobres els qui hi compren, es queden amb allò que no té cap valor real. Els qui ho recuperen ho treuen del no res, i els qui ho compren es queden allò que ningú no vol.
No és una imatge gaire edificant. I els veïns se'n queixen, pel que representa. Nosaltres anem fent aquest tipus d'intervencions, amb la col·laboració imprescindible de mossos i del cos nacional de policia. Els uns s'ocupen de la venda ambulant no permesa, d'altres de les falsificacions i la seguretat i higiene dels productes, i els darrers de les qüestions d'estrangeria.
És doncs, una estratègia combinada -que agraeixo als responsables de Mossos i del CNP- que mira d'evitar intercanvis sense cobertura legal, sanitària, higiènica, i que també aplica la llei d'estrangeria quan es demanen documentacions que sovint no acrediten la residència legítima a l'Estat. Quan això passa, es tramiten els expedients d'expulsió pertinents.
No es tracta del top manta. No hi ha màfies al darrera d'un mercat que no dóna diners, sinó uns pocs euros per subsistir de mala manera. No es fa la competència al comerç de proximitat. I díficilment s'hi troba material copiat il·legalment.
Però es tracta d'una pràctica que no podem deixar passar. Ni créixer. Els nostres instruments però, són insuficients. No els importen les sancions, ni que els decomissem el que porten. No poden pagar les multes administratives, ni allò que tenen pertany a ningú altre o a ells mateixos. Multar als compradors tampoc no seria una solució, perquè es tracta de persones que malviuen amb alguna prestació social o jubliació misèrrima. I la competència d'estrangeria la detenta el cos nacional de policia, però amb el desplegament dels mossos no hi ha agents del CNP suficients per entomar la qüestió, malgrat la bona disposició i l'agraïment que cal fer per l'esforç que fan en ajudar-nos.
Hi ha un gap real entre la regulació i la gent que per una o altra raó són fóra del sistema. Podem fer el que fem, que té un cost per a la gent que no és al gap, però també ens hem de preguntar fins quan hem de continuar amb una despesa que passa per pagar un servei extraordinari de recollida i enviament del material al centre de tractament de residus que pertoqui.
Ara fa uns mesos, vàrem intentar estalviar costos buscant una organització sense ànim de lucre que volgués fer-se càrrec de la recollida de la roba usada, per si podia interessar-los tenir-la per rentar-la i posar-la a disposició dels més necessitats. No vam tenir sort. O la roba era tant dolenta que no interessava, o no es volia associar el nom de l'organització a una actuació policial.
Dic tot això per traslladar que a vegades no és fàcil resoldre coses aparentment senzilles. De moment, continuarem en la mateixa línia, però caldria anar a l'arrel del problema, que és més social que policial, i que té més a veure amb la permissivitat d'accés, entrada i estada al país, que no pas amb el que des de la ciutat podem anar fent per mirar de preservar la legalitat i també la seguretat dels qui qui compren productes que són andròmines.
que té més a veure amb la permissivitat d'accés, entrada i estada al
país, que no pas amb el que des de la ciutat podem anar fent per mirar
de preservar la legalitat""
Tens raó.
Aquest és el punt principal per solucionar el que actualment és irresoluble.
Cal veure els problemes que tenen també altres municipis amb el "top manta" (i altres problemes socials força més greus) per adonar-se que la solució o part d'ella la te qui te les competencies d'estrageria. Mentre aquests no l'assumeixin amb totes les conseqüències, els municipis tenim poc a fer.
Salutacions.
es vol referir a l'immigració ("estrangers", crec que en diuen). Doncs, a parer meu, no és qüestió de permisivitat a l'accés, es qüestió de misèria i pobresa. I de pobres, també n'hi han d'"aqui". Els miserables, aquests, tots són d'aqui: són qui finançan als bancs i ataquen als treballadors i aturats.
I el top-manta, com la trata de blanques, crec que no té res a veure amb aquest mercat i amb el comportament verro de les nostres autoritats envers als "venedors" i "compradors".
Atentament
Sr JRRiudoms: la inmigración es un cosa y estranjero es otra. Cójase el diccionario antes de soltar barbaridades. La miseria y la pobreza no tiene nada que ver con los flujos migratorios y con la legislación de entrada en los territorios, eso va con la condición humana, las políticas, las necesidades, los recursos, etc. Los miserables están en todos los lados, en todas las naciones y de todos los colores, incluso en la web. El top manta no tiene nada que ver con la trata de blancas, ni los "cerdos (verros) con las autoridades. Los vendedores y los compradores, no siempre se encuentran en el mismo nivel.
Finalmente, volviendo al comentario del Sr. Falcó, me parece correcto y siento haverme entrometido para contestar el comentario de este señor, el cual me parece fuera de lugar, salido de tono, insultante y despectivo el cual se merecía una respuesta ya que no tiene ni idea del tema.
Un saludo
que té més a veure amb la permissivitat d'accés, entrada i estada al
país, que no pas amb el que des de la ciutat podem anar fent per mirar
de preservar la legalitat""
Tens raó.
Aquest és el punt principal per solucionar el que actualment és irresoluble.
Cal veure els problemes que tenen també altres municipis amb el "top manta" (i altres problemes socials força més greus) per adonar-se que la solució o part d'ella la te qui te les competencies d'estrageria. Mentre aquests no l'assumeixin amb totes les conseqüències, els municipis tenim poc a fer.
Salutacions.
Atentament