Ahir el PSC va presentar una nova campanya publicitària "El canvi real" que des del meu punt de vista representa una inflexió i una contradicció en la línia que duien fins ara. També és des del meu punt de vista una campanya confusa que pot dur a un cert engany. Els motius els desgrano més avall:1.- La campanya obvia d'una forma clara les sigles del PSC. Amaga les sigles i li dona un enfoc presidencialista erroni. Erroni perquè la comparativa arrenca l'any 2003 quan Montilla ha estat president a partir de 2007. És més el 2003 Montilla era ministre del Govern de Zapatero.
2.- La campanya menysté de nou la figura del President Maragall ja que apropia la seva etapa com una etapa del President Montilla. En una nova mostra del menysteniment constant de Montilla i Zaragoza cap a Maragall.
3.- La campanya és un acte de deslleilat cap a la resta de socis del govern Tripartit. S'apropia de l'acció de govern de dues legislatures de Tripartit sense tenir en compte que aquesta acció, de ser-hi, seria atribuible als tres socis. De fet el tripartit com a fórmula de govern ja no és reivindicada per ningú a execpció d'ICV. Una cotradiccició que denota que si tant bona hagués estat l'acció de govern el principal soci en reinvindicaria la fórmula.
4.- Pel que fa al to dels arguments la campanya cau en el bonisme execssiu. En un entorn com l'actual de severa crisis econòmica, amb plena rebaixa de salaris i apocs dies d'una vaga general, intentar vendre encara el magre finançament assolit fa, com a mínim, riure. O plantejar el desplegament dels Mossos obviant la polèmica gestió del Departament d'interior xoca amb la crua realitat d'una forma massa evident.
5.- Però sobretot la campanya evidència que el PSC va a remolc i sense una estratègia publicitària i de missatge clara. Si fa uns mesos l'eix de la campanya del socialistes era la continuitat, amb les campanyes "Gent seriosa, President Montilla" o la posterior "Segueixo creient"; ara sobtadament s'apunten al canvi amb la campanya que presneten "El canvi real". Si al gener CiU ja va marcar un canvi de tendència seguit després pel PSC amb el canvi d'imatge i to de la campanya, ara es deixa arrossegar per la idea del canvi. Una idea que cal tenir en compte que sempre afavoreix aqui millor la respresenta. I en aquest cas, el PSC ho té francament malament per simbolitzar un canvi.
