rpala |
dimecres, 25 d'agost de 2010 | 12:18h
Alexandre Deulofeu i Torres. Si no sabeu de qui parlo, és que no esteu a la pàge. Ni Pujols, ni Dalí, ni Sisa ni Riba: Deulofeu és la clau del pensament català. M'ho explicava ahir en Roger Mas, mentre xerravem tranquil·lament a l'ombra de l'arbreda del parc de la Mare de la Font de Solsona. Va començar éssent una entrevista de cara a l'Enderrock d'octubre, però no se ben bé com vam acabar parlant d'en Deulofeu: crec que va ser quan en Roger explicava que el so de la cobla, del qual ha explorat les potencialitats darrerament (i té intenció de seguir fent-ho), li evocava moments de gran eufòria èpica. Moments com, per exemple, la hipotètica proclamació de la independència de Catalunya. Llavors va ser quan va explicar-me la teoria dels imperis d'en Deulofeu, un català de l'Alt Empordà que, atenció, va ser capaç de descobrir un mètode matemàtic per calcular amb precisió la durada de tot tipus de civilitzacions. I amics, segons aquestes previsions, sens dubte lúcides, ens queden dinou anys. Només dinou anys més de submissió al jou espanyol. [Més]M'explica en Roger Mas (també ho explica la Viquipèdia) que el senyor Deulofeu era un farmacèutic de Figueres –també va ser mestre, regidor durant la República per l'Esquerra i amic d'en Dalí i en Pujols– que va desenvolupar una mena de psicohistòria a la catalana (els que hagueu llegit Isaac Asimov ja sabeu de què parlo, la resta tireu de google). La va batejar com la matemàtica de la història, una teoria que permet, amb poc marge d'error, calcular la durada de les civilitzacions i imperis, entenent que aquests passen, com els éssers humans, per cicles vitals diversos. Resumint-ho molt i molt, Deulofeu calculà que els imperis –com l'espanyol– tenen una vida mitjana de 550 anys. Això vol dir que si prenem com a base la data de la culminació de la unió dinàstica de Catalunya i Aragó (1479), esbrinarem ràpid que això d'Espanya com a fet imperial durarà fins a 2029. Encara podria ser menys: si prenguessim com a base la data del casament dels Reis Catòlics (1469) només quedarien nou anys. És a dir, que ens queden nou i dinou anys justos fins a la desmembració total. Es veu que aquest senyor va arribar a pronosticar amb èxit la caiguda de la Unió Soviètica, o sigui que no parlem d'un xarlatà sinó d'una cosa seriosa. Faves comptades!
Val a dir que ara destaco en Deulofeu, però l'entrevista va desenvolupar-se per camins molt diversos i això va ser només una petita derivació. El motiu principal era abordar a fons A la casa d'enlloc (K Industria, 2010). Sens dubte el disc més difícil de Roger Mas, després del gran èxit de Les cançons tel·lúriques. La veritat és que per un periodista entrevistar Roger Mas és una feina molt fàcil. És d'aquelles intervius en què el 90% del que diu l'entrevistat és aprofitable, i el 10% restant són off the records que no es poden explicar. Sovint, la proporció o és a la inversa, o el 90% són llocs comuns. A més, en un ambient privilegiat com el de la Mare de la Font de Solsona, al marge del brugit de la urbs, la cosa va anar sobre rodes. Vam aprofitar per passejar fins a la Font de la Mina, mentre en Roger lamentava com, avui en dia, ja no es poden els arbres com es podaven abans i els boscos de ribera ja no són el que eren.
Potser aquestes són, en el fons, les coses importants.
Trobareu més informació, i fins i tot com aconseguir els seus llibres, al lloc web d'Alexandre Deulofeu a http://deulofeu.org
Atentament,
Equip Matemàtica de la Història
Com que això és només és un terme mig d'una mitjana màtematica, doncs pot ser una aproximació d'uns quants anys abans o després.