El tema SCI/Reagrupament no deixa de resultar sorprenent. Quan vaig
marxar hi havia una reunió prevista per al dia 19 que es veu que no s'ha
fet encara perquè el doctor de Puigcerdà treballava a la consulta i no ha proposat cap altre dia. Ara finalment llegeixo que diumenge ho tornen a provar, però han passat deu dies i la veritat és que no percebo ni un bri de preocupació en l'actitud del Dr. Carretero per si s'arriba o no a un acord. És més, en aquesta entrevista d'ahir a Vilaweb m'arriba a irritar una mica la indiferència, la parsimònia i fins el menyspreu que mostra davant les evidents demandes d'unitat i preguntat, explícitament, sobre les converses amb Solidaritat Catalana.
Mentrestant, els qui ens vam inscriure a Solidaritat anem rebent les informacions de les candidatures que es presenten. Un o dos correus al dia poden caure tranquil·lament. I això fa sensació de moviment. I et permet constatar que hi estan arribant persones que provenen de diversos espais, com l'amic sociolingüista Jordi Solé i Camardons, en Roger Mallola, l'Enric Giner, la Dolors Villas, etc., etc. Tots hi coneixem algú i això crea un moviment de simpatia que pot arrossegar més persones.
Tant es podria parlar de "ressentiment" i de "militants rebotats d'altres partits" en el cas de Carretero com en el cas de Bertran i de López Tena, però no puc evitar percebre-ho molt més en el doctor de Puigcerdà. Sigui com sigui, espero que de la reunió de diumenge en surti la bona nova que es fa una coalició entre aquests dos moviments i que el vot independentista extraparlamentari no arriba fragmentat a la contesa.
Tant es podria parlar de "ressentiment" i de "militants rebotats d'altres partits" en el cas de Carretero com en el cas de Bertran i de López Tena, però no puc evitar percebre-ho molt més en el doctor de Puigcerdà. Sigui com sigui, espero que de la reunió de diumenge en surti la bona nova que es fa una coalició entre aquests dos moviments i que el vot independentista extraparlamentari no arriba fragmentat a la contesa.
si s'arriba o no a un acord....'Potser no veus això però NO VEUS tampoc
com el sr. Laporta i Cia fa tot per que NO hi hagi acord?
Imposa LA seua solució; repetidament, cdews del primer dia que ha fundat
el seu partit (? que no exiusteix legélment) i dos dies després la
coalició de 3 persones (de partits que no existeixen... ella existeix?)
en lloc
Us sumeu a la nostra manera de fer o no hi ha acord
Tot el que ha fet R I (Reagriuupament Independentista sí que té
existència legal i també l'associació ragrupament, des de méqs d'un any)
programa i designació de can,didats... s'ha de passar per alt perquè un
darrer i recent vingut (o no existent partit) crida 'sumeu vos... i
segint les meues regles!' ? 'Unitat soc jo' (i sense planol comú altres que el meu)... etc
Quina mena de respecte inspira?
Això (de falta de senzilla intelligencia relacional, i de voler imposar
per força en lloc de sumùar-se o acordar) dels TRES, NO LA PERCEPS TAN?
Crec que molts, sense necessitat de ser reagrupats, en soc un, la veuen
(l'estratègia agressora de quin costat està.ns gosen dir: problema d'EGO
i de Persona.
.. potser peró per la part de carretero
No va proposar públicament i directe el lloc 1 al Laporta?
Quer es declarava fins al juliol 'moralment reagrupat'
No tan sols s'ha proposat sinò que s'ha endarrerit repetidament la designació de candidats, s'ha canviat el com s'haven de designar, s'ha votat que, ara que estan designats, es podran incloure pe(sones extrens... tot això per esperar el senyoret Laporta, el presumit i compromés nuvi, que ha premparat el casament, visiblement, i al darrer moment en vol fer un altre, altre lloc, i amb regles seues...
Què més (si és questio d'Ego)? TOT? Desaparició?
I de l'Ego de Qui es parla? JO? d'en Laporta!
Paraules d'en Carretero a l'entrevista de vilaweb:
"Si som un milió i mig d'independentistes, com si n'hi ha 4 de llistes independentistes, no passa res. Si per desgràcia només som 100.000, llavors és un drama. Però no és un drama electoral, és un drama del País"
A veure si ho enteneu a Reagrupament a ningú li importen les cadires i als que els hi importen, per sort, van marxant tot sols.
Salut i Independència
Cites paraules textuals d'en Carretero al segon paràgraf. I em semblen perfectes, i les podria subscriure i tot, però resulta que va ser ell qui va fer una proposta d'unitat a Arenys de Munt adreçada a Puigcercós i Laporta no? O m'ho trec de la màniga? La volem o no, aquesta unitat? Perquè si estem parlant de la unitat d'acció després de les eleccions, això toca fer-ho després de les eleccions, no trobes? És una contradicció més de les moltes, moltes i moltes en què ha caigut en Carretero i de les quals, si has d'estar més tranquil, pots culpar-me a mi.
"Això és tan difícil d'entendre", "a veure si ho enteneu"... Carles, m'estàs tractant com si fos ruc. Continua, si vols, però diria que fent-ho en surts més malparat tu que no pas jo. La mala imatge que dónes en nom del partit és la que em fa pensar que, si RCat al final es presenta sola a les eleccions, no tindrà representació al Parlament.
Respira fondo, company, i pren-te una til·la. Per sortir al camp de batalla cal estar molt centrat i tenir una visió ben àmplia. Sortir-hi alterar i obcecat és garantia d'una pinya monumental. I no cal que em diguis que els qui es fotran una pinya són els d'Esquerra, que això també és possible, però no em consola.
Si repasses el meu bloc hi trobaràs crítiques i no-coincidències amb CiU, amb PSOE-C, amb ICV, etc. Reagrupament no és pas una excepció. Ara, que si algú es pensava que per voler la independència havia de convertir RCat en intocable i inqüestionable, és evident que anava errat.
Vaig ser a la primera assemblea i, des de la diferència, vaig parlar allà i he parlat en altres ocasions amb moltes persones reagrupades, algunes de les quals han preferit ara ser a Solidaritat. Potser és senyal que allò que tu veus com a crítiques ofuscades i irracionals eren consells de sentit comú que alguns no han sabut encaixar.
I tampoc és cert que sempre sempre hagi defensat Esquerra. Ho he fet quant al segon tripartit, cosa que sorprèn encara ara moltes persones i segurament em singularitza i m'aïlla en una blogosfera que s'ha apuntat massivament a la crítica als republicans, però he provat d'explicar-ne el motiu. Això és així i no ho negaré. Ara, quan ha calgut, també els he criticat. El que pot haver passat és que no hagis trobat suficient carnassa en aquest bloc, que volguessis més sang antirepublicana. Ho sento, però busca circs en altres llocs, que abunden.
Mira, Toni: les 54.758 visites que aquest bloc va tenir el mes de juliol passat em fan pensar que el que escric encara interessa i encara fa algun servei. Si tan destrossada estigués la meva credibilitat com a blocaire, el més lògic seria que tot déu m'hagués deixat per inútil i que ja no em llegís ningú, però resulta que passa exactament el contrari.
Per tant, intueixo que, senzillament, no trobes en aquest bloc allò que voldries llegir-hi. Legítim. Però quan poses en dubte la meva credibilitat, quan treus a lluir precisament aquesta paraula, de ser perquè et preocupa, perquè hi penses. Si estàs reagrupat i t'ha molestat el meu apunt d'avui, el comentari que hi has deixat no fa sinó ratificar la sensació que tinc.
Va, endavant amb la campanya a favor d'Esquerra, i a seguir marejant la perdiu amb l'unitat quan l'únic que vols és que li vagi bé a Esquerra i dividir als que es poden enfrontar a Esquerra.
Però permet-me que et torni la reflexió: què s'ha dit de positiu sobre Esquerra des de Reagrupament? O és que la cosa ha de ser unidireccional?
I confirmat que vas ben errat quan m'atribueixes la intenció de dividir els qui es volen enfrontar a Esquerra. El que voldria és el contrari: que tot l'independentisme extraparlamentari anés unit o al màxim d'unit possible i que la gent pugui triar com a mínim entre dues opcions independentistes amb possibilitats reals d'entrar al Parlament.
El ressentiment, definitivament, t'encega, company.
Però bé, no passa res, algú ho havia de fer: ets l'últim intel·lectual que li queda a Esquerra (quin nivell!)
Ja t'ho vaig intentar explicar l'altre dia. És molt lleig voler fer veure que es miren les coses des de la distància, quan no és veritat.
El que et deia l'altre dia sobre la "hipocresia", és una mica el que t'estan comentant més amunt.
Podríem "analitzar" també un altre problema.
En aquest país, gràcies a què els polítics d'"ofici" no fan la seva feina, la feina que tots esperem que facin, està passant una cosa molt greu: els intel·lectuals s'estan llençant a la batalla política.
Això és molt greu.
La batalla política ens deixarà sense intel·lectuals de prestigi, que ho són en tant que es mantenen al marge dels merders de la política al menys d'una forma pública.
No em fa cap goig sentir com certs intel·lectuals de referència es disposen a prendre partit (i mai millor dit) d'una forma tan pública, i es deixen utilitzar com a trofeu.
L'escenari, després de la batalla, pot ser molt pitjor del que és ara mateix. I quan dic pitjor, m'estic referint al país. Jo seguiré treballant, com sempre.
Ja he entès que l'anonimat no t'agrada. Ho sento.
Des d'un altre punt de vista, jo no m'aprofito del blog d'un altre per fer-me un "nom". I de totes formes, el comentari te'l faig a tu.
M'agradaria que el llegissis.
Però si el penges o no, m'és completament indiferent.
I és veritat que Solidaritat és una copia de Reagrupament igual que ho van ser Suma Independència i altres. I Reagrupament hi eren primer. Per tant, la reacció de Carretero és, com a mínim, comprensible.
Crec que t'equivoques, Xavier, dividint els independetistes en bons i dolents, segons et caigui bé o malament a tú. No és just.
Tothom té les seves raons i interessos. I ningú és millor que ningú.
I ara és hora d'abandonar preferències personals i aconsseguir una coalició entre RCat + SC + CNS. No li pots demanar a ningú que deixi d'existir perque et cau malament. Unitat no vol dir fussió sinó que cadascú és reconegut i té el seu lloc. I tothom mereix ser respectat. També Carretero.
2. Jo no he dit que en Carretero em caigui malament, sinó que no puc evitar percebre-hi el ressentiment en un grau més clar i més elevat. Els seus comentaris sobre persones que han passat per Reagrupament i que ara són a Solidaritat em semblen molt ressentits i de mal gust. S'entén una referència a l'Emili Valdero quan parla de càrrecs, però altres que no han tingut càrrec han fet el mateix.
3. No demano pas a Carretero ni a Reagrupament que deixi d'existir. El que sí puc dir-te és que que tinc la sensació que si les coses no canvien, i en cas que les dues llistes concorrin a les eleccions per separat, ara mateix posaria la mà al foc que Reagrupament es queda fora del Parlament. I abans que me n'acusis també, no és el que vull, sinó el que crec que pot passar.
4. Respecto Carretero i si no és el que perceps em sap greu. Deu ser que no m'he sabut expressar.
5. Em sap greu també el to del teu comentari, però això darrer no té cap importància.
No pots dir que Carretero està ressentit amb no sé qui per dues raons: 1r. No ho pots saber, això. 2n: Encara que fos així, això no té res a veure amb la unitat o no independentista.
Si jo digués que L'Uriel i en Tena van marxar de ERC i de CDC per interessos personals, segurament algú ho interpretaria com un intent de crítica a Solidaritat, i segurament tindrien raó.
El que jo demano és que no fem distincions entre uns i altres. Que negociin tots plegats d'igual a igual amb respecte mutu i que en surti una canidatura unitaria on tohom si senti a gust. I sé, Xavier, que tú com tothom, volem el mateix.
Jo vaig votar la direcció d'Esquerra i vaig votar en Carretero i l'Uriel i ara m'agradaria que es presntessin junts i que hi hagués també la Carandell, en López Tena, en Laporta, la gent de les CUPS, en Carles Mora, la Isabel Clara Simó etc,etc,etc,
I, tranquil, Xavier, no t'acuso de res. Això ho deixo pels fiscals i jutges. Es més, trobo que fas molt bona feina en el teu bloc.