Hi ha una cosa que em preocupa i no veig es plantegi quan es parla de la declaració unilateral al Parlament. No és que no ho vulgui, de fet, crec que per la situació de menyspreu, robatori, atacs constants, ús de terror des de l'estat, etc., s'hauria d'haver fet aquests darrers anys en que hem sabut bé la situació. S'hagués fet pot ser si de debò visquéssim en un context on la política i la ciutadania ens la prenen seriosament (en tots els àmbits, començant pel ciutadà i acabant en Europa i el que diem comunitat internacional i la ONU, i sense oblidar el paper dels mitjans i periodistes entre altres responsables de tot plegat, així com del futur).
La preocupació ve del fet que penso que si es fa declaració unilateral al Parlament, si no és per una àmplia majoria que calli tots els lladrucs, s'ha de pensar en l'agressivitat de l'espanyolisme (també en la versió de l'autonomisme), que serà molt forta per a carregar-se el referèndum; cosa que segur no passaria a la inversa.
Hem pensat en què passa si es fa la declaració al Parlament i al referèndum surt que no a la independència? Això seria una catàstrofe, perquè la voluntat popular està forta, però les nostres institucions rebran de valent fins i tot per part dels nostres, d'inèrcia estúpida en que encara sembla funcionem. Es veu cada dia, i crec que hauríem de pensar en aquests problemes i possibles conseqüències.
I per començar, proposo que iniciem època de respecte, d'autorespecte a les nostres institucions, començant amb la ciutadania, començant per un mateix, i sent exigent amb totes les altres institucions, civils i polítiques, d'informació, comunicació, econòmiques, socials, totes les que tenen paper i responsabilitats compartides en aquesta situació, i les possibilitats que tenim al davant.
"Sra. Silvia Martinez, vostè creu que si es declara la independència unilateralment al Parlament amb majoria absoluta (68 diputats) hi ha la possibilitat de perdre el referendum, es pot saber com es menja la contradicció? com es possible que els ciutadans que han votat per partits independentiste s, en acabat votin no a l'independència? A més, estimada Sra., un cop declarada la independència, el govern resultant tindrà tota latitud per convocar un referendum quan li convingui, i finalment, dir-li que els governs no perden referendums!!" Eric Vehil i Blanco (Tortellà)
Em sembla que si no vigilem confonem fàcilment desitjos amb previsions i fins i tot amb percepcions. I que si ens creguem que tenir raó i necessitat sigui suficient al nostre context tenim les de perdre. Només cal mirar actualitat i història. No sé quan temps fa d'un moment històric en que Catalunya mostri clara decisió a la secessió, estaria bé que ens en parlin cronistes seriosos i historiadors honestos, podríem fer contrast, i comparacions. És evident que els tancs no els poden usar contra la nostra expressió i caminar, si no ens parem, no ho poden fer ni ara ni endavant. Però no menyspreem les violències d'altres menes que encara patim, que s'intensificaran en el soroll social si no som molt, molt (i no ho som), molt curosos i polits.
Informació i debat tranquil, aquí no hem d'anar nerviosos. M'ho he pensat molt abans de plantejar aquesta idea, ronda fa molt, i la he comentat perquè diria que ni es pensa.
....... Una cosa és que els unionistes no tinguin arguments, i una altra
acceptar i donar per fet (ho trobo perillós, estem a un canvi, un gir,
no hem de tirar d'inèrcia) que "els governs guanyen referèndums" com a
argument per a no contemplar aquesta
possibilitat. Ostres, diria que els referèndums, després d'Arenys de
Munt, no són ja una mascarada d'autocomplaences governamentals, ni ho
seran, crec.
L'agressivitat espanyolista i l'anticatalanisme té
encara cares que no hem vist i que menyspreem per ingenuïtat, per una
estranya creença de que la raó i la justícia guanyen...., com si no en
tinguéssim prova que sovint, massa sovint, no és així.
Només dic que
ho imaginem, no que ho vulgui o desitgi, assenyalo de nou, no fos cas.
Que imaginem com es presentaria un referèndum després d'una declaració
d'independència al Parlament del que dues forces polítiques que mouen
molta gent d'inèrcia (PSC i CiU) i amb complicitats amb l'estat espanyol més que
vistes, i amb desraonament...., ens fossin contraris, només demano que ens ho mirem.
I també que deixem d'embolicar la cosa amb legalitats o il·legalitats.
................ jo també hi confio, i en la mobilització de les consultes amb molta força. Però això no treu que hom pugui ser ingenu en relació al que parlem. I més aviat dona força al meu argument de que el referèndum té més poder en certs aspectes.
Podem imaginar quina campanya farien PSC i CiU en el referèndum previ a la declaració al Parlament, i en el post? Pot anar bé per a veure de què parlem, encara veiem campanyes d'embolics, oi?
El que defenso és que el referèndum previ li donaria més força i deixaria sense opció a intoxicar l'ambient als contraris. I que d'aquesta manera penso també que és més fàcil que s'hi sumi més gent.
En el cas del referèndum és evident que, fins i tot en l'extrem que governin tebis, ambigus o contraris, hauran d'assumir la nostra voluntat i decisió per la independència si votem que sí majoritàriament.
Cal afegir que hauríem d'aconseguir que qui no es comprometi a les properes eleccions al referèndum tant clarament exigit per la societat i respecte al dret, s'hagi de veure com a antidemocràtic manifest. És, a parer meu, una manera d'ampliar i reforçar la possibilitat de la independència encarada en la propera legislatura.
No parlo de legitimitat, ni de previsions de com anirà. Parlo de que hem de contemplar aquesta idea en el nostre context, no en un ideal de raó i justícia tot i que aquest ens guï, hem de pensar en el que pot passar, en detalls que trobo previsibles, i estar preparats, es faci com es faci.
Sr. Eric Vehil, bé que el to de la seva resposta no convida a la conversa, però em sembla que ho embolica i paga la pena desembolicar-ho. On hi veu la contradicció? A banda que no estem parlant de lògica sinó de vida i política, tinc curiositat perquè ens l'assenyali. Sobre els temps del referèndum es tenen igual en el cas de compromís amb ell i amb la preparació del bàsic per a presentar-nos al món com a estat. Cosa que ara mateix es frivolitza i menysprea, no sé perquè. Això sí que diria és una contradicció, una contradicció de plantejament.
Això de que "els governs no perden referèndums" sigui o no cert, em sembla idea a combatre. He fet seguiment de les diferents campanyes a referèndums darrerament, i és de pena tot plegat, gens clar. En tot cas, pel tema que tractem, em sembla ingenu (l'agressivitat serà bestial), i greu manca de previsió del que és més que una possibilitat real, res susceptible de ser contradictòria, repeteixo la pregunta: i amb què es contradiria?