M'estimo l'Anni tant com si fos la meva germana. Deu ser per això que mai ens casarem. Avui he viscut amb ella la Festa Major de Sitges, amb ella i amb la seva família que fa tants anys que ens coneixem, que m'hi he trobat com si també fos la meva, en família.
Vermut al Retiro amb concert de la banda, dinar a la terrassa del carrer Sant Pere a casa del patriarca Estevet Miró i processor al carrer Santiago Rusinyol, des del balcó de ca la Judit, amb vistes a la cruïlla dels carrers de l'Aigua i Barcelona, davant El Cable un dels nous centres de concentració del jovent sitgetà,una visió de privilegi sobretot per la imatge aèrea dels gegants, el drac (mira que és lleig aquest drac!), l'àliga i tot el foc de la cercavila. No recordava haver vist el nucli emblemàtic de la festa sitgetana des d'un prisma tan espectacular.
"Un de Vilanova, què hi fa aquí un de Vilanova????" La frase me l'he sentida avui vàries vegades, des del Rafel Roig a l'alcalde Baiget, passant per l'ex Jordi Serra, el Cubillos, i altres que, a més, són de Vilafranca, Terrassa o Tarragona. I jo reivindicant el bon veïnatge barrejat amb el fer veure que passava per allí de casualitat.
Vaig poc a Sitges, però - ho confesso- quan hi soc m'agrada. El poble es maco sense discusió i quan estan de festa, els sitgetans són molt més agradables que quan filosofen sobre qui té el Carnaval més autèntic i genuí. La vinculació familiar sitgetana, s'ha incrementat també per la banda del Jofre, no solament per la via materna que ja té de generacions, sinó perquè la seva tria de futur (la Nídia), té també nissaga materna sitgetana, tant i tant sitgetana que, lògicament, es relliga amb una gran relació d'amistat amb tota la família Miró.
M'he trobat bé, petant-la amb els germans de l'Anni, repassant èpoques passades o parlant de futur: en Jordi -el gran, cada cop més fotocòpia de l'avi- , la Judit -que balla amb els gegants cubanitos-, l'Esteve -sempre serà el petit que va arribar quan els altres ja erem grans-, en Jaume -puntal de la Moixiganga- i la Roser -la periodista actual de la família. O veient com en Camil, la Marina i el Genís (de vigílies del seu sant) disfrutaven de la seva incursió adolescent en la festa o com la descobria en Raimon, el més menut de la nissaga Miró-Sabaté. També m'he sentit feliç veient que el pare Miró també ho era aplegant -com sempre, com sempre i com sempre- a casa els fills i els nèts, encara que no tingués ganes de sortir aquesta tarda, perquè hi ha massa gent al carrer en dies com avui. Va fallar l'Helena, de vacances a Menorca amb el nòvio, celebrant que l'acava de fitxar una de les gran empreses del país.
I de la processor que en puc dir? No sé si era el bon ambient que m'envoltava, però penso que l'espectacularitat, el ritme, la distribució de balls, la música, l'esperit competitiu entre uns i altres, etc. etc. donaven al conjunt un aire molt i molt interesssant. I això que el cercavila surt més vegades (vigília, nit, matinal, processor, ... això sí per circuïts diferents) que el de la Festa Major de Vilanova.
No estaria gens malament que algun paborde vilanoví es perdés per Sitges algun 24 d'agost... Per comparar i per buscar alternatives.
Ni millor ni pitjor, però amb ingredients molt semblants, força diferent.
S'hem cau la llàgrima desprès de llegir això i em fa vergonya com a sitgetana no haver-hi estat!!! Per la Mercè vindran a Barcelona a liar-la a casa meva!! i ja et dic que estas convidat el meu petit palauet del carrer Avinyó. ;D
"Perdo per les faltes però ja sabeu tots que jo sóc de "dibuix" jejeje
Després de tants elogis sitgetans em temo que m'haureu d'adoptar... i no només per Santa Tecla, perquè a Vilanova em declararan "ex-vilanoví non grato".
Jo no soc massa mulassero, però el Drac de Vilanova és el més maco!
Xavier, moltes gràcies per les teves paraules. Com ja saps sempre ens ven rebut acasa del meu pare. Com a bon vilanoví saps on has de passar el 24 d'agost........a Sitges. Una abraçada
Ai!!!!! quan se n'assabentin els vilanovins del teu escrit, et caurà el poc pel que et queda. Aquestes coses es pensen però no es diuen i menys en un bloc...
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Per la Mercè vindran a Barcelona a liar-la a casa meva!! i ja et dic que estas convidat el meu petit palauet del carrer Avinyó. ;D
"Perdo per les faltes però ja sabeu tots que jo sóc de "dibuix" jejeje
Jo no soc massa mulassero, però el Drac de Vilanova és el més maco!
Mireu les fotos i compareu!
Gràcies per les teves emotives paraules, a casa sempre hi
ets benvingut, vilanoví, ja, ja....
El proper dia
23 de setembre és Santa Tecla (aniversari Genís) i la tornarem a fer grossa, ja ho saps !
Un petonàs i visca la Festa Major !!!!
* Per cert el drac és preciòs, eh? No em diràs que
prefereixes la mulassa?
Com a bon vilanoví saps on has de passar el 24 d'agost........a Sitges.
Una abraçada