Albert |
dimarts, 24 d'agost de 2010 | 21:30h
M'ha agradat el llibre de la Pilar Rahola.És de fàcil lectura.
Planer i gens pretensiós.
Fa un excel.lent retrat d'ell.
Però a mi, que a ell ja el coneixia una mica i a ella gens, m'ha agradat i m'ha sorprès positivament conèixer la intrusa
Ell, no és pijo, ni prepotent, ni madelman, ni fred, ni frívol...
Però és que em sembla que ella tampoc no és cridanera, ni esbojarrada, ni excèntrica, ni només mediàtica...
Sense voler, fent un bon retrat d'ell, Pilar Rahola s'ha fet també un bon retrat d'ella.
I com en el cas d'ell, a ella tampoc li fan justícia al Polònia.
La Pilar no només provoca, ni crida, ni fa estridències.
El llibre parla d'ell des d'un respecte poc habitual.
Ella no combrega sempre amb les idees d'ell però les exposa amb comprensió i tolerància.
Tracta amb exquisida sensibilitat els temes més sensibles.
Tracta sense grans estridències els temes més escabrosos.
Ni les turbulències del cas Palau, ni els esquitxos del cas Pretòria, ni les divergències amb en Duran, ni les relacions no sempre fàcils amb Pujol li donen peu a ella per fer el llibre més agosarat, més estripat, més políticament incorrecte.
Pilar Rahola no ha tirat dels tòpics de sempre per fer un llibre més atractiu i sucós pel gran públic.
I això és d'agrair.
Ella l'ha desemmascarat a ell. Objectiu acomplert.
Però ell, sense ni tan sols pretendre-ho, l'ha desemmascarat a ella...