Entre l'Huguet i el Saura ens fan passar un agost realment excitant. I ens fan veure pel·lícules amb molt missatge, que dèiem abans. L'inefable Huguet va despenjar-se amb unes declaracions genials, crec que era ahir o abans d'ahir, en les quals deia que el fenomen dels manters es devia a la crisi, que en reduir el nombre de llocs de treball i fer créixer l'atur, enviava gent a buscar-se la vida fent de manter. Caram! I quina agudesa, el nostre aprenent de bruixot. I jo que em pensava que els manters eren empresaris il·legals que feien fortunes a base de vendre objectes de luxe sense passar per les obligacions impositives del sistema. Mai m'hauria imaginat que tingués a veure amb la misèria! I, és clar, avui ha reblat el clau, utilitzant aquest sibilinisme que no despista ningú i que practiquen alguns dirigents d'ERC, deixant clar que no tenim certes competències, en aquest cas en temes d'immigració, i que a veure si fan alguna cosa que ja tenen lleis per aplicar que això no es pot tolerar. O sigui, que a veure si els retiren de la circulació, que si no tenen papers, cap a casa o als centres apropiats, i que a veure si demostren que serveixen aquestes lleis espanyoles. Deixant ben clar que si les competències les tinguessin les autonomies, a Catalunya, netejarien més que enlloc. Potser com a l'Estat francès, senyor Huguet? Per arrodonir la jugada, l'altre referent, el Saura, que es reuneix amb tota la llopada municipal i botiguera i canvia espai municipal manter per increment de Mossos d'Esquadra. Algú pot explicar què té que veure que hi hagi gent amb necessitats econòmiques, que es busca la vida, arrossegant-se per aquests móns de déu, i els Mossos d'Esquadra? Els que vénen del PSUC (mort) i de voler ser imatge del Lenin -oi, Huguet?- ens mostren la cara més amable de la democràcia: tot a favor del negoci, del sector privat, del poder econòmic. I els problems socials, per als Mossos. Potser ja els podrien atribuir les conselleries de treball i benestar social, i ens estalviaríem polítics i tanta pena. Un cop més, no se m'acut res millor que demanar-los la dimissió -però només per haver dit en campanya que ells eren d'esquerres, i demostrar que era, és i serà mentida.
S'ha d'anar amb molt de compte amb els pijoprogres, els mateixos que sempre critiquen i prometen molt. Són aquests pijoprogres acomodats i ben instal·lats els que carreguen contra alguns botiguers de barri, acusant-los de tenir el poder. Personatges acomodats que prefereixen veure destruït el petit comerç local i de barri i en canvi no diuen res de les multinacionals de la distribució, que estan destruïnt el comerç local de proximitat als PP.CC i empobrint barris i pobles sencers.
Els mateixos pijoprogres que es caguen en els botiguers petits i defensen els manters, en una mostra de racisme latent ( volen pels immigrants aquest rol de subsistència, de manter, d'escombriaire, de manobre...) que nega als nous catalans el dret a treballar de periodista, d'arquitecte, de professor.... Els defensen sempre i quan no els faci trontollar l'estatus quo personal.
Per que no permeten que el top manta s'exerceixi també en àmbits privilegiats? Per què no deixem que un pobre immigrant doni classes a la universitat? Fotem fora el professor acomodat i pijo progre i deixem que un nouvingut doni classe, no cal ni titulació ni experiència, tenen tot el dret del món a guanyar-se la vida.
Però això als pijoprogres que tot ho solucionen no els convenç, prefereixen mantenir la seva torre d'ivori personal i jugar a ser més progre que ningú. La història dels Huguet, Saura i provocadors virtuals ho demostra.
En Navarru |
divendres, 27 d'agost de 2010 | 09:13h
Això de pijoprogre em sona a Rahola¡¡¡, la paraula en qüestió vol dir exactament què? serveix per descatalogar i deslegitimar certes posicions ideoògiques des de la dels ICV fins a...... Aquí de pijos n'hi ha molts..., i de progres?? En fin..., què vol dir tota aquesta xerrameca?¿ La gent es busca la vida com pot, i el relat de la història és un estira i arronsa. El comerç legal i il.legal és quelcom molt antic a la història. Jo he treballat força amb comerciants per raons laborals, i quants i quants botiguers nostrats han estat sempre, al llarg de la seva vida laboral-comercial,en la frontera de la il.legalitat: fent treballar tota la família sense cotitzar, no declarant guanys a hisenda, no facturant ivas, no pagant assegurances, treballant més hores que les marcades en conveni...; per tant la frontera de la il.legalitat l'han passat-la manta vegada, i es segueix fent.... A l'edat mitjana els gremis, que eren garantia de treball assalariat i de força garanties personals i de seguretat, a part de garantir un feina ben feta, eren qüestionats pels treballadors "lliures", o sigui pagesos empobrits, que la burgesia neixent i en plena capacitat transformadora utilitzà per estructurar una manera de produir que els gremis no volien per força raons.....La història n'és plena d'exemples com el que vivim ara..... Els xavals "manteros", joveníssims, procedents la majoria de l'Àfrica, no són uns il.legals, són gent que tenen estudis, que són la força jove de les seves societats i han hagut de marxar..... La qüestió és doncs què en fem de tot plegat? formem part del món? els tractem com a bèsties? els fem un lloc entre nosaltres? no han d'estar-se aquí....perquè el món té fronteres? (quants catalans van ser acollits en terres llunyanes no fa gaire?) I si els acollim? quin lloc els donem? on? I si això no es fa "ordenadament", doncs la gent es busca la vida, pressiona, lluita, defensa la seva vida, i fa el que pot en els marges de la llei o ultrapassant-la, perquè la llei o les lleis són expressions concretes de la manera en què un sector social dominant en una societat X, en un moment donat, concebeix "L'ordre"...i l'ordre no és immutable, ni estàtic, i els conflictes com el dels manters faran que, potser, algunes coses canviïn, perquè la gent lluita per viure.......
Entenc que estem parlant d'una gent gens compromesa i que tenen la formació adequada per implicar-se però volen estar ben situats per viure tranquil·lament i prou. Crec que això defineix bona part de les direccions de molts partits autoanomenats d'esquerres i sindicats i opinadors i... Però crec que la clau està en el plantejament que fa en Navarru. No hi ha dubte que hi ha màfies que utilitzen la gent i que en molts casos promouen una economia submergida de la qual en treuen beneficis, però això passa també a casa nostra amb gent d'aquí de tota la vida, al comerç petit, gran i mitjà, a les centrals de distribució, a les llotges agrícoles i ramaderes... D'altra banda, hi ha molta gent que es queixa de la possible competència deslleial dels "negres", els "moros", els "rumanesos", els "gitanos", etcètera, però s'apunta a comprar marca Quetchua al Decathlon, a menjar entrepans barats al McDonals o als Pans & Companny, a comprar mobles "independentistes" a l'IKEA o a anar a passar temporades a Port Aventura, a Terra Mítica o al Disneyland més proper. I què hi ha al darrera d'això? Màfia, interessos d'estat, tràfic de productes i esclavatge -sigui amb certificat de bona conducta o no-, però tot legal i permès. I el comerç local, i els mercats de poble o de barri i els hàbits socials? Segur que els manters treuen el menjar de les botigues de tota la vida del Vendrell o de Xàbia o d'Inca? I si els joves que fan de manters es poguessin quedar a casa seva fent feines pròpies o incorporar-se a feines més dignes aquí, qui hi perdria?
En Navarru |
divendres, 27 d'agost de 2010 | 13:14h
He oblidat de dir que tots els informes econòmics sobre el comerç, petit i mitjà, apunten a què la gran competència, deslleial i brutal, provè de les Grans Superfícies..., llegiu el darrer informe al respecte que acava d'aparèixer....Els que generen "dumping" econòmic i social són aquestes grans superfícies....
A les grans superfícies se'ls en refoten els manters, no els fan ni pessigolles. Però el petit comerç de barri si que en resulta afectat, perquè rep moltes patacades: de les grans supericies, de la guetització dels barris, dels manters.
S'han d'admetre les coses; el petit comerç local i de barri ha de fer molts esforços per sobreviure, superar el relleu familiar, la gentrificació i l'especulació, la competència brutal de les superfícies..si hi afegim la pressió dels manters llavors la cosa encara es complica més.
Cert, segur que hi ha botiguers que cometen el pecat de comprar en un Decatlhon però no podem demanar a la gent puressa al 100%, perquè ningú ho és.
I el que em sembla inmoral és plantejar això com una guerra neoliberal i que guanyi el més fort.
Entre l'Huguet i el Saura ens fan passar un agost realment excitant. I ens fan veure pel·lícules amb molt missatge, que dèiem abans.
Són aquests pijoprogres acomodats i ben instal·lats els que carreguen contra alguns botiguers de barri, acusant-los de tenir el poder. Personatges acomodats que prefereixen veure destruït el petit comerç local i de barri i en canvi no diuen res de les multinacionals de la distribució, que estan destruïnt el comerç local de proximitat als PP.CC i empobrint barris i pobles sencers.
Els mateixos pijoprogres que es caguen en els botiguers petits i defensen els manters, en una mostra de racisme latent ( volen pels immigrants aquest rol de subsistència, de manter, d'escombriaire, de manobre...) que nega als nous catalans el dret a treballar de periodista, d'arquitecte, de professor.... Els defensen sempre i quan no els faci trontollar l'estatus quo personal.
Per que no permeten que el top manta s'exerceixi també en àmbits privilegiats? Per què no deixem que un pobre immigrant doni classes a la universitat? Fotem fora el professor acomodat i pijo progre i deixem que un nouvingut doni classe, no cal ni titulació ni experiència, tenen tot el dret del món a guanyar-se la vida.
Però això als pijoprogres que tot ho solucionen no els convenç, prefereixen mantenir la seva torre d'ivori personal i jugar a ser més progre que ningú. La història dels Huguet, Saura i provocadors virtuals ho demostra.
Aquí de pijos n'hi ha molts..., i de progres?? En fin..., què vol dir tota aquesta xerrameca?¿
La gent es busca la vida com pot, i el relat de la història és un estira i arronsa. El comerç legal i il.legal és quelcom molt antic a la història. Jo he treballat força amb comerciants per raons laborals, i quants i quants botiguers nostrats han estat sempre, al llarg de la seva vida laboral-comercial,en la frontera de la il.legalitat: fent treballar tota la família sense cotitzar, no declarant guanys a hisenda, no facturant ivas, no pagant assegurances, treballant més hores que les marcades en conveni...; per tant la frontera de la il.legalitat l'han passat-la manta vegada, i es segueix fent....
A l'edat mitjana els gremis, que eren garantia de treball assalariat i de força garanties personals i de seguretat, a part de garantir un feina ben feta, eren qüestionats pels treballadors "lliures", o sigui pagesos empobrits, que la burgesia neixent i en plena capacitat transformadora utilitzà per estructurar una manera de produir que els gremis no volien per força raons.....La història n'és plena d'exemples com el que vivim ara.....
Els xavals "manteros", joveníssims, procedents la majoria de l'Àfrica, no són uns il.legals, són gent que tenen estudis, que són la força jove de les seves societats i han hagut de marxar.....
La qüestió és doncs què en fem de tot plegat? formem part del món? els tractem com a bèsties? els fem un lloc entre nosaltres? no han d'estar-se aquí....perquè el món té fronteres? (quants catalans van ser acollits en terres llunyanes no fa gaire?) I si els acollim? quin lloc els donem? on? I si això no es fa "ordenadament", doncs la gent es busca la vida, pressiona, lluita, defensa la seva vida, i fa el que pot en els marges de la llei o ultrapassant-la, perquè la llei o les lleis són expressions concretes de la manera en què un sector social dominant en una societat X, en un moment donat, concebeix "L'ordre"...i l'ordre no és immutable, ni estàtic, i els conflictes com el dels manters faran que, potser, algunes coses canviïn, perquè la gent lluita per viure.......
Però crec que la clau està en el plantejament que fa en Navarru. No hi ha dubte que hi ha màfies que utilitzen la gent i que en molts casos promouen una economia submergida de la qual en treuen beneficis, però això passa també a casa nostra amb gent d'aquí de tota la vida, al comerç petit, gran i mitjà, a les centrals de distribució, a les llotges agrícoles i ramaderes...
D'altra banda, hi ha molta gent que es queixa de la possible competència deslleial dels "negres", els "moros", els "rumanesos", els "gitanos", etcètera, però s'apunta a comprar marca Quetchua al Decathlon, a menjar entrepans barats al McDonals o als Pans & Companny, a comprar mobles "independentistes" a l'IKEA o a anar a passar temporades a Port Aventura, a Terra Mítica o al Disneyland més proper. I què hi ha al darrera d'això? Màfia, interessos d'estat, tràfic de productes i esclavatge -sigui amb certificat de bona conducta o no-, però tot legal i permès. I el comerç local, i els mercats de poble o de barri i els hàbits socials? Segur que els manters treuen el menjar de les botigues de tota la vida del Vendrell o de Xàbia o d'Inca?
I si els joves que fan de manters es poguessin quedar a casa seva fent feines pròpies o incorporar-se a feines més dignes aquí, qui hi perdria?
S'han d'admetre les coses; el petit comerç local i de barri ha de fer molts esforços per sobreviure, superar el relleu familiar, la gentrificació i l'especulació, la competència brutal de les superfícies..si hi afegim la pressió dels manters llavors la cosa encara es complica més.
Cert, segur que hi ha botiguers que cometen el pecat de comprar en un Decatlhon però no podem demanar a la gent puressa al 100%, perquè ningú ho és.
I el que em sembla inmoral és plantejar això com una guerra neoliberal i que guanyi el més fort.