Es sabut que les organitzacions de l'independentisme democràtic són en la seva vessant més militant vasos comunicants, el que explica aquesta anada i tornada de nous i antics adherits als diferents grups. No succeeix igual amb els possibles electors d' aquest espai, sobre tot en aquells més conscients que esperen que tot acabi confluint en una plataforma electoral unitària. L’aparició de Reagrupament, com a corrent organitzada dins d´ERC i després com a organització independent, va tenir la virtud d´encetar un procés que va fer visible les possibilitats d'alterar l'actual sistema parlamentari. Per diverses raons, imposible d´explicar amb quatre ratlles, el projecte va quedar-se a mitges. A mitjans de Juliol d' enguany, la creació de Solidaritat Catalana ha commocionat el tercer espai, creant recels, enveges i estupideses vàries entre uns i altres , però amb la virtut que molts dels possibles electors, que amb Reagrupament no havien fet el pas, l'han fet ara amb Solidaritat a qui veuen - amb raó o sense -, una opció més plural i atractiva el que és extraordinàriament positiu. En els darrers dies he pogut comprovar que els simpatitzants i adherits de base a una i altre organització, deixant de banda els "friquis i supporters" de cada costat, son ànimes bessones. Es tracta de gent de sectors socials similars, descontents amb la política parlamentària tant de CIU com d' ERC, clarament independentistes, que expressen dins la pluralitat un certa centralitat ideológica i a qui els agradaria que finalment tot acabés en una única candidatura. Els dirigents dels dos grups, no sembla que hagin copsat quin és l'autèntic impacte social que pel seus seguidors pot suposar mantenir candidatures separades, siga quina sigui l' excusa que emprin. Reagrupament fou la locomotora que inicia el procés - el que seria bó que reconeixés Solidaritat - i els reagrupats hem d'entendre que necessitem la nova energia que aporta Solidaritat per continuar un trajecte ascendent favorable a tots, comptant també amb la resta d'organitzacions i propostes electorals ( Suma i CSN). Darrerament alguns independentistes de prestigi, com Cardús, Renyer i altres, preveient el que pot passar han dit que la unitat no és el més important. Des d'una perspectiva teòrica sobre com ha de crear-se una nova organització política coherent segurament pot ser cert, pero discrepo que això es el que vulguin els cridats a votar, a qui el desacord pot forjar una nova frustració i endarrerir el procés cap a l'independència. Caldria doncs, fer un esforç entre tots i més enllà dels retrets i les gelosies d'uns i altres, els que pretenen encapçalar aquest nou moviment enteguessin que el procés d´unitat es necessària, encara que només sigui per sortir del sot, per dir-ho a la manera pujoliana. És segurament per això que la via per l'èxit és una coalició de tots. L'altre ruta, el que garantitza és l' èxit absolut de l'autonomisme de sempre. Tot manllevant la frase “És l’economia, estúpid”, que Bill Clinton va dirigir al seu adversari George Bush (pare) i que tant li va funcionar, potser seria bo que els nostres "Joans" s'interroguessin sobre les possibilitats d' èxit que després de vacances només pot encetar-se amb fortes dosis d' "Il·lusió".
Reagrupament ha anat fent un camí i ha anat teixint una estructura organitzativa.
Cal esperar a saber quina forma pren la futura coalició i desitjar que els impulsors de Solidaritat siguin també respectuosos amb allò ja consolidat de Reagrupament .
Vist el naixement de Solidaritat hi ha més perill de tics "messianics" o lideratges verticals en aquesta formació que en Reagrupament.
En qualsevol cas, Reagrupament, és molt més transparent avui per avui en els seus moviments. Només calia assistir a la darrera Assamblea general per comprova-ho .
Veurem que passa. Esperem que s'arribi a un acord i si no ...a esperar nous temps ....
Aquesta vegada discrepo amb el teu comentari Joaquim. No es tracta només de generositat , sinó de responsabilitat, que sempre cal exigir a qui té més experiència o si vols més recorregut. Debatre si ha estat primer l' ou o la gallina és una autèntica estupideç. Et puc assegurar ( poso Mataró com exemple) que els adherits a RCATi a la SCi són fgent amb ànimes bessones, de similars característiques professionals, ideològiques i d' extracció social. La majoria no tenen experiència política. En el cas de la Soli, pel que jo he vist a Mataró, són gent - que per las raons que siguin -, s´han sentit distants de RCAT i que ara la presència de Jan Laporta veuen amb bons ulls sumar-se a la seva proposta. Per tant, és aquest un fenòmen positiu per tot l' independentisme. Tan difícil és fer tot el possible per arribar a un acord , quan durant més d´un any hem dit i repetit que ho faríem. Recordes allò que "si Laporta no va amb Reagrupament, nosaltres anirem amb en Laporta". Ara perquè diem o fem el contrari i ajudem a embolicar la troca, buscant difrències on no n´hi han. El ciutadà de peu, que sempre dona suport a les propostes catalanistes, que va anar a la manifestació del 10-J i que ha participat a les consultes per la independència, començant a entendre que el futur ens obliga a treballar per un un estat propi, pot acabar escollint els de sempre, si continuem marejant la perdiu i explicant-nos tan malament. I no s' hi valen ara els discursos que no cal tenir pressa o que la unitat no és la prioritat. No és que sigui ara o mai. Simplement es tracta que ara ens cal avançar un pas amb presència independentista en una coalició transversal que exigeixi coherència a la resta dels grups catalanistes ( ERC i CIU). No fer-ho es deixar perdre una oportunitat i em temo que un altre generació. L'acord ho és pre-electoral o no servirà per a res i a més haurem perdut la possibilitat de construir nous lideratges, que és el més difícil de tot. Te'n recordes d' allò d'en Pujol : "Sant Pancraç, salut y feina". Doncs ara hi la possibilitat de fer un programa entenedor a favor de la independència, que trobi suports el més plurals possibles. Per això citava a Clinton: "Es l' economia estúpids....".
chanel gucci hermes louis vuitton designer handbags vertu phones replica phones vertu replica tag heuer phone mobiadocartier-phones goldvish rolex mobile porsche phone replica blackberry iphone replica buy DVDs replica watches
Ni Solidaritat, ni Reagrupament, desengany de la gent independentista.
Si els solidaris són incapaç de ser-ho amb els independentistes emergents i Reagrupament és incapaç de fer una reagrupació transversal, res de res.
Si volen provar-se les forces per separat que ho fagen aprofitant unes eleccions espanyoles al congrés i senat espanyol per a mesurar forces a Catalunya.
ERC disposa de 1500 regidors, a nivell municipal la gestió ha estat bona, difílcilment cauran massa en aquest àmbit. i la CUP també està estructurada.
Si no entren al Parlament, que algú m'expliqui que faran els Srs Joans, Uriels, Lopez Tenes o Bofills, durant els propers 4 anys, i més quan ja quasi no queden consultes per fer.
Potser maten el gurú de la secta per posar-hi algun altre impresentable (Oliveres o Ridao) però la secta seguìrà anant en la mateixa direcció.