Històricament allò que s'ha prohibit no ha fet més que mitificar-ho i crear més adeptes pel simple fet de saber que no es pot fer. Durant la dictadura, els catalans creuaven la frontera per anar a veure nus al cinema i ara potser ho hauran de fer per anar a veure toros. De fet, la gent de la comarca a qui li agraden, ja va a Ceret perquè queda més aprop que anar a Barcelona. L'extinció de les corrides era un fet cantat tenint en compte l'afluència de la gent a la Monumental de Barcelona. Només s'havia registrat un cert repunt amb l'èxit de José Tomás però ara que s'està recuperant d'una greu lesió, la cosa tornava a estar adormida. Per tant, dubto de la necessitat just en aquest moment de prendre aquesta decisió per part del Parlament de Catalunya. Però com sol passar, els nostres polítics van a destemps i si en el moment de començar la tramitació era una preocupació latent de la ciutadania, ara, en aquest moment, dubto que fos un tema prioritari en l’agenda de qualsevol persona. Hem aconseguit ser el centre del món per desmarcar-nos d’una tradició molt espanyola però per un fet folklòric que fora d’aquí ningú haurà entès. Un debat més per descol·locar el personal que res més, quan el que ens interessa és que se’ns conegui pel que som i no pel que prohibim. La paraula en si ja és prou eloqüent i si tant l’hem criticada per decisions del passat, no té sentit ara que la recuperem si ens autodefinim com a demòcrates. Al que no li agradin els toros, que no hi vagi i si amb el temps aquesta tradició perd aficionats, segur que desapareix perquè és un negoci privat i aquí sí que no hi ha volta de full. A la que deixi de ser rentable, segur que es tanca la barraca. Amb la decisió del Parlament hem posat en safata la iniciativa del Partit Popular per pujar de categoria ‘la fiesta’ i encara veurem com ens fan empassar la prohibició i amb una pluja de recursos públics vindran les primeres espases del toreig per cohesionar la seva claca i cridar l’atenció de la resta en una demostració de força a l’estil Garzón. que ha començat com un debat identitari des de Catalunya ho acabarà essent des de l'Estat per autoreafirmar-se i fer-nos veure que aquí hi ha un govern que mana, ens agradi o no. Mentrestant, els perjudicats continuaran essent els toros que a vista de tothom pateixen aquesta lenta agonia que els condueix fins a la mort.
Els arguments de l'artícle de que és molt dolent prohibir, és el mateix que diu un conegut meu quan es queixa de que esta prohibit allitar-se amb menors d'edat. Jo li dic que per molts anys, existeixi una minoria d'edat i una prohibició com aquesta, però el conegut no fa res més que emprenyar-se. Encara no m'ha dit aquesta ximpleria de la identitat (personal, nacional, sesual? No ho se, ni crec que ningú ens ho expliqui amb coherència).
La ILP no la va promoure una associació separatista (perdó: identitària): la PETA no diu res sobre identitats, i sí molt sobre l'abolició de les tortures i sofriments gratuits als animals... aqui, a España i a on sigui.
El Parlament ha fet aquesta llei (i llastima que, de passada, no s'haguès carregat als correbous i altres tradicions malaltisses), i això no és dónar raons al PP o al Garzón, crec jo. Si algú pensa el contrari, no passa res... potser serà el conegut de que parlava al principi.
Atentament
Hi ha una errada al meu comentari del 24/08: la ILP va estar promoguda per la plataforma Prou! (http://www.prou.cat/). Desconec si PETA en forma part de Prou!. De totes totes, PETA també és anti-festes amb bous.
chanel gucci hermes louis vuitton designer handbags vertu phones replica phones vertu replica tag heuer phone mobiadocartier-phones goldvish rolex mobile porsche phone replica blackberry iphone replica buy DVDs replica watches