rpala |
dilluns, 23 d'agost de 2010 | 11:20h
Tornem de vacances amb un flashback desagradable. És com un viatge en el temps a contractor, cap aquells anys en què tothom qui es movia en àmbits polítics diguem-li alternatius (independentistes, okupes, etc) era militant d’ETA o gairebé. La sortida en llibertat de la terrassenca Laura Riera, acusada i condemnada en el seu dia per haver col·laborat amb l’escamot Barcelona que va operar a Catalunya entre 1999 i 2000, ens ha situat de nou en aquesta desagradable cojuntura, on el gra i la palla mai no se separen, on els mitjans de comunicació es prenen més a la lleugera que mai el seu deure de contextualtizar, contrastar i informar amb rigor. Un cicle que sembalva tancat i barrat, però que ara s’obre de nou, i apareixen fantasmes que créiem lluny: l’Audència Nacional espanyola, les lleis d’excepció, la criminalització sense escrúpols. Tots de la ETA, i fot-li que és de Reus. [Més]
Va ser a finals dels noranta. Llavors l’independentisme i allò que anomenàvem moviments socials alternatius eren una altra cosa. Hi havia ball de bastons sovint, hi havia sucursals bancàries i ETT que feien bum, a Gràcia aplicàven la Llei antiterrorista en la línia en què l’aplicàven a Hernani o Rekalde, hi havia denúncies de tortura i, de nou, presos polítics. No ho dic amb nostàlgia, simplement constato que passava llavors i ara no, perquè ara ens trobem en una altra fase. Una altra fase que, i això seria motiu d’un altre apunt i potser algú discreparà, no hauria estat possible sense que abans passés ‘tot allò’ o part de ‘tot allò’ que va passar.
L’aznarisme i la senyora García Valdecasas ho va tenir clar des del principi: tot això és ETA. Els okupes, els estudiants que s’emprenyaven amb la visita d’Aznar a l’Autònoma, els antimilitaristes que muntàven acampades contra les desfilades militars, els antigloblaització, la gent de la campanya contra el deute extern, els ecologistes... Tots. Una eina molt important perquè això fos creïble va ser, al marge del silenci còmplice quan no l’assentiment del Govern català de l’època (CiU), els mitjans de comunicació.
Em sap greu no tenir a mà l’estadística que, uns anys més tard (potser cap allà el 2003 o 2004) vam publicar a la revista El Triangle sobre l’impacte de l’aplicació de la Llei Antiterrorista a Catalunya després de 1992. Els casos que arribàven a judici eren una minoria, i les condemnes, encara més minoritàries. Desenes de joves catalans van ser detinguts i incomujnicats durant cinc dies, sovint amb el preceptiu trànsit cap a Madrid, acusats de formar part de l’enessima cèl·lula de suport a ETA, i després alliberats sense càrrecs. I sense la preceptiva rectificació deontològica, perquè el titular (i el mal) ja estava fet. Sovint a cinc columnes i sense citar les fons. També hi va haver condemnes. Com la de Laura Riera, Diego Sánchez, Zigor Larredonda... La seva història, les seves raons, i la realitat de tot plegat s'haurà d'explicar bé algun dia.
La sortida de la presó de Laura Riera després ha suposat una mena de retorn –digueu-me innocent: per mi inesperat– cap a aquesta dinàmica. Potser serà un retorn puntual, un últim alè de tot allò. O potser és un símptoma de que, de cara als pròxims anys, l'Estat espanyol no tindrà cap escrúpol a l'hora de jugar brut. Ho veurem.
Bona tornada de vacances!
Cinquenta Imagenes Abstractas
Untitled (Red, Blue over Black)
Untitled (yellow, red and blue)
Untitled
Femme Assise
Contrasting Sounds
Untitled 1950
Untitled, 1948
Throughgoing Line II
Gravitation
Violet, Green and Red, 1951
Balancement (Swinging)
A mi el que realment em molesta és que certa gent d'aquest moviment alternatiu va borrar de la seva memòria tota la lluita de desenes de catalans, que també patiren presó, també patiren tortura..., del 1979 al 1992, de la gent de l'MDT, Terra Lliure, els CSPC..., aquells qeu militaven en un independentisme que deia que calia ser combatiu pensant amb casa nostra i sense necessitat d'ajudar a elements com els d'ETA, responsables en part, del no arrelament de certa dinàmica independentista de combat a casa nostra.
Precisament perquè el moviment alternatiu o com li vulguis dir tingui arguments potents contra aquells que ho volen barrejar tot, tal com dius, hauria fins i tot d'expulsar o condemanr a persones com la Laura Riera.
Perquè quan se li fan homenatges a la Laura Riera, és quan el ciutadà perceb i pensa que "quan a aquests els persegueixen, alguna cosa hauran fet".
Quan credibilitat guanyaria, de cop i volta, el mon anti-sistema, amb un refús frontal, sincer, indubtable, de qualsevol acció de violència, i de les persones que la provoquen!.
I a l'inrevés: quanta confusió provoca el propi moviment alternatiu, fent homenatges a persones condemnades per col.laborar amb ETA!.