L'aposta de futur per la propera legislatura dels de Can CIU, és el concert econòmic a plantejar el 2012. Sembla més una innocentada que una proposició seriosa.
Amb el que ha passat i les espectatives de futur creades, CIU no s'ha adonat que España ha canviat. O pot ser, prefereix no.........
voler adonar-se de res, per així intentar continuar fent com aquell que no hages passat res.
Molt malament ho plantegen des de Can CIU, i sembla que no estan disposats a fer res per canviar l'ordere establert. Després de la sentència de l'Estatut, demanar el concert econòmic, només assenyala desconcert.
I amb tal desconcert, no sembla que CIU pugui liderar cap canvi.
Demanar el concert econòmic és una pocasoltada que només es pot permetre a CIU, el primer partit en vots, enquestes i suports fàctics del país.
Òbviament el concert de CIU és una pocasoltada, com el federalisme del PSC, perquè el concert s'hauria de negociar amb l'ocupant de la trona de Madrid. El PP, el PSOE i el mateix Artur Mas i CIU, que van beneir la penúltima retallada de l'estatutet no són garantia de res, o més ben dit, són garantia de que no hi ha cap possibilitat d'èxit. Pura ficció.
I si és una pocasoltada, perquè la llença l'aparell convergent? Em sembla que les finalitats de voleiar aital proposta són internes a la federació, i persegueixen mantenir contents -i enganyats o autoenganyats- els sobiranistes de CIU, evitant així possibles desercions. A CIU també li convé demanar un sostre d'autogovern més alt que al PSC. D'aquesta manera, la Carme-Laura Gil i altres convergents sobiranistes podran, penso que ingènuament, defensar la marca CIU en relació amb el PSC i amb l'espectre electoral independentista.
Com un client del MediaMarkt, l'Artur Mas no és tonto, i pensa que cap al 2012 s'haurà avançat en la superació de la crisi econòmica, la qual cosa li permetrà vendre "bona gestió" i juntament amb que estarà assentat a la trona d'aquí ja no li caldrà fer sang per una proposta electoral del 2010.
Demanar el concert econòmic és una pocasoltada que només es pot permetre a CIU, el primer partit en vots, enquestes i suports fàctics del país.
Òbviament el concert de CIU és una pocasoltada, com el federalisme del PSC, perquè el concert s'hauria de negociar amb l'ocupant de la trona de Madrid. El PP, el PSOE i el mateix Artur Mas i CIU, que van beneir la penúltima retallada de l'estatutet no són garantia de res, o més ben dit, són garantia de que no hi ha cap possibilitat d'èxit. Pura ficció.
I si és una pocasoltada, perquè la llença l'aparell convergent? Em sembla que les finalitats de voleiar aital proposta són internes a la federació, i persegueixen mantenir contents -i enganyats o autoenganyats- els sobiranistes de CIU, evitant així possibles desercions. A CIU també li convé demanar un sostre d'autogovern més alt que al PSC. D'aquesta manera, la Carme-Laura Gil i altres convergents sobiranistes podran, penso que ingènuament, defensar la marca CIU en relació amb el PSC i amb l'espectre electoral independentista.
Com un client del MediaMarkt, l'Artur Mas no és tonto, i pensa que cap al 2012 s'haurà avançat en la superació de la crisi econòmica, la qual cosa li permetrà vendre "bona gestió" i juntament amb que estarà assentat a la trona d'aquí ja no li caldrà fer sang per una proposta electoral del 2010.