El que ha passat avui amb l'acte de rebuda a la Laura Riera demana una reflexió sobre el paper de cadascú i demana la dimissió, com a mínim, del Saura i la Tura. I és que aquests dos capitostos del tristpartit catalunyès cal deixar clar que són uns mentiders. El 10-J, amb la sentència del Tribunal Constitucional, treien pit i deien que havíem d'exercir el dret a decidir. Avui, i ahir i..., han demostrat que l'únic dret que accepten i acaten és de l'Audiència Nazional espanyola i que el que aquesta digui va a missa. Cap gest, cap picada d'ullet, cap indici de sobirania. Ells envien els subordinats, també anomenats "policia autonòmica", un nom ben clarificador d'altra banda, allà on digui la seva autoritat. Cap dret a decidir, només voluntat d'exercir el dret a obeir. Com a polítics no directament espanyols, cap indici de posició política avançada, cap línia diferenciada. De la tolerància i el diàleg..., algú n'ha vist algun trosset? I si és cert que al xicot que llegia el comunicat i anunciava la suspensió de l'acte se l'enduen a l'Audiència Nazional, ja no es pot fer res més que demanar la defenestració d'aquests polítics de pacotilla. Però encara hi ha més coses interessants, com els Mossos amb aquesta mena de nicap que es veu que per fotre al personal sí que es pot dur. Si has de fotre llenya, cara tapada i qualsevol cosa. Deu venir d'aquí aquesta justificació de fer destapar les dones, no fos cas que ens comencessin a perseguir amb les porres i altres armes, com fan els caratapats del Mossos. Curiosament, els organitzadors de l'acte no tenien cap necessitat de tapar-se. Com han fet els manifestants a Gràcia, cal demanar la dissolució de l'Audiència Nazional i la dimissió del conseller Saura i de la consellera Tura. Ja només faltava la càrrega contra els concentrats. Quina vergonya, tot plegat!!!
És curiós que es facin segons quins comentaris, donat que allò de què es tracta és de reflexionar sobre el model d'estat, el paper dels polítics, de la llibertat i de la democràcia, no de basquitis o altres ximpleries. La Laura Riera és el motiu del moment que posa d'evidència la llibertat i el model i la qualitat democràtica que patim. És posar damunt la taula el sentit i la funció de tribunals d'excepció com l'AN, o a qui defensen els partits que es diuen d'esquerres i les seves policies. Parlar de basquitis i fer comentaris sobre això, mostren com han triomfat, en el treball de colonització mental, els que ens manen. La prohibició del brindis a Sants és un nou acte d'imposició, censura, repressió i manca de llibertat. Perquè, si el brindis és polític, vol dir que la llibertat política no existeix.
La Laura Riera va ser condemnada perquè va signar sota tortura una declaració on confesava allò que la guardia civil va voler que confesés, se l'acusava de haver facilitat a ETA el numero de matrícula del cotxe del regidor de Viladecavalls, que després va ser assassinat. Acusaven a la Laura de haver aconseguit aquesta infomació desde l'ordinador de la seva feina a l'ajuntament de Terrassa. L'ajuntament va dir que això era del tot impossible, però tan se val ja tenien una confessió. Si no recordo malament van haver dues sentencies, primer una absolutoria de participar a l'atemptat i després se la va condemnar per col.laboració amb banda armada (recordeu va confesar sota tortura). La Laura Riera es militant de la CGT, que va portar la seva defensa i no ha deixat de denunciar que tot plegat és un muntatge policial. Es necesitava una resolució ràpida del cas i la Laura va ser un cap de turc. És trist veure comentaris de gent que no te cap informació i que dona per bona la propaganda de l'estat. No es tracta, en aquest cas concret, de justificar o no la violència revolucionària, si no de denunciar una mentida que injustament ha causat 9 anys de pressó a una persona innocent. salut.
Com diu l'anunci: "Ser vasco no es facil". Doncs això, quan vas de bascorro, toca garrotada. Ja tenim nous màrtirs de guerres alienens per a la pròpia causa. No hi ha qui entengui aquesta falera de basquisme entre la jovenalla...
Milions de morts....¡¡¡¡;en silenci i abaixant el cap
En Navarru |
diumenge, 22 d'agost de 2010 | 13:52h
Sí, és cert, potser que sí que ajudés a matar gent....Això diu la sentència.., ara cal veure si era una sentència ajustada a veritat...., en fin.., ens queda el dubte però....., la setència és la sentència, és cert... Hi ha però molts altres que ajuden a matar manta gent, i mira¡¡ ,ves per on no els passa res, ni ningún diu gaire, ni piu.., i aquests que ajuden a matar no una persona, sinó molta gent, Aznar, Solana (que dóna suport explícit a Israel per exemple, acostant-se al lobby prosionista a Bruxel.les), Zapatero i Chacon (envien forces d'ocupació a Afghanistán...per civilitzar aquells salvatges...), bé...podríem omplir un cabàs..., aquests no són responsables de res perquè actuen en nom de la raó, totpoderosa raó d'estat¡¡¡¡ No són responsables, obeeixen ordres?¿, el poble els ha triat i ells fan. Irak....dieu que cent mil morts, i altres fonts parlen d'un milió...qui és responsable?¿ I d'això no ens escandalitzem? Els mossos no actuen? on s'ha d'anar per detenir responsables...Tothom diu ara que no hi havia armes secretes ni de destrucció massiva.., un país sencer enfonsat¡¡ On són la Tura i el Saura?¿ I clar això que dic és demagogia..., és segur que ho és....clar, és cert.., no es comparable, una cosa és una cosa i l'altra, doncs diferent. És millor matar a milers de milers, tenint legitimitat.....no hi ha res, com la legitimitat del stablishment......I nosaltres, practiquem el silenci dels irresponsables....no sé, són els meus dubtes..?¿?
Com ja apuntava en l'entrada del blog, el cas de la Laura Riera és un bon exemple d'una malaltia d'estat que fa molts anys que existeix però que ara està plenament normalitzada: la condemna crònica -no la crònica d'un condemna! Resulta que si mates una dona a garrotades per gelos o altres misèries de la nostra humanitat, et jutgen, et condemnen, t'empresonen i, quan has acomplert tot allò que imposa la llei vigent en el moment, surts al carrer. Estem ben farts de veure milions de pel·lícules que intenten reflectir la dificultat que hom té per recuperar la seva normalitat vital i sempre es planteja l'argument que "ja ha pagat pel que ha fet". O sigui, ha passat la malaltia i, bo i curat, ha d'esforçar-se per tornar a la vida de cada dia. En el cas de la Laura Riera no. Ella, encara que hagi passat el mateix procediment que l'anterior -tot i no haver matat ningú i amb una sentència que deixa molt a desitjar, com tot el seu procés- no pot fer vida normal i no pot ser rebuda pels seus. L'Estat s'ha inventat la condemna crònica, de per vida, un estat de malaltia latent, que no et mata, però et manté en males condicions. Curiosa, no us sembla la situació? O potser és perquè el totpoderós estat -el que més hàbit de matar premeditadament té- sap que aquí s'hi barreja la política?
El que ha passat avui amb l'acte de rebuda a la Laura Riera demana una reflexió sobre el paper de cadascú i demana la dimissió, com a mínim, del Saura i la Tura.
Parlar de basquitis i fer comentaris sobre això, mostren com han triomfat, en el treball de colonització mental, els que ens manen. La prohibició del brindis a Sants és un nou acte d'imposició, censura, repressió i manca de llibertat. Perquè, si el brindis és polític, vol dir que la llibertat política no existeix.
amb banda armada (recordeu va confesar sota tortura). La Laura Riera es militant de la CGT, que va portar la seva defensa i no ha deixat de denunciar que tot plegat és un muntatge policial. Es necesitava una resolució ràpida del cas i la Laura va ser un cap de turc. És trist veure comentaris de gent que no te cap informació i que dona per bona la propaganda de l'estat. No es tracta, en aquest cas concret, de justificar o no la violència revolucionària, si no de denunciar una mentida que injustament ha causat 9 anys de pressó a una persona innocent.
salut.
Hi ha però molts altres que ajuden a matar manta gent, i mira¡¡ ,ves per on no els passa res, ni ningún diu gaire, ni piu.., i aquests que ajuden a matar no una persona, sinó molta gent, Aznar, Solana (que dóna suport explícit a Israel per exemple, acostant-se al lobby prosionista a Bruxel.les), Zapatero i Chacon (envien forces d'ocupació a Afghanistán...per civilitzar aquells salvatges...), bé...podríem omplir un cabàs..., aquests no són responsables de res perquè actuen en nom de la raó, totpoderosa raó d'estat¡¡¡¡ No són responsables, obeeixen ordres?¿, el poble els ha triat i ells fan. Irak....dieu que cent mil morts, i altres fonts parlen d'un milió...qui és responsable?¿ I d'això no ens escandalitzem? Els mossos no actuen? on s'ha d'anar per detenir responsables...Tothom diu ara que no hi havia armes secretes ni de destrucció massiva.., un país sencer enfonsat¡¡ On són la Tura i el Saura?¿ I clar això que dic és demagogia..., és segur que ho és....clar, és cert.., no es comparable, una cosa és una cosa i l'altra, doncs diferent. És millor matar a milers de milers, tenint legitimitat.....no hi ha res, com la legitimitat del stablishment......I nosaltres, practiquem el silenci dels irresponsables....no sé, són els meus dubtes..?¿?
Resulta que si mates una dona a garrotades per gelos o altres misèries de la nostra humanitat, et jutgen, et condemnen, t'empresonen i, quan has acomplert tot allò que imposa la llei vigent en el moment, surts al carrer. Estem ben farts de veure milions de pel·lícules que intenten reflectir la dificultat que hom té per recuperar la seva normalitat vital i sempre es planteja l'argument que "ja ha pagat pel que ha fet". O sigui, ha passat la malaltia i, bo i curat, ha d'esforçar-se per tornar a la vida de cada dia.
En el cas de la Laura Riera no. Ella, encara que hagi passat el mateix procediment que l'anterior -tot i no haver matat ningú i amb una sentència que deixa molt a desitjar, com tot el seu procés- no pot fer vida normal i no pot ser rebuda pels seus. L'Estat s'ha inventat la condemna crònica, de per vida, un estat de malaltia latent, que no et mata, però et manté en males condicions. Curiosa, no us sembla la situació? O potser és perquè el totpoderós estat -el que més hàbit de matar premeditadament té- sap que aquí s'hi barreja la política?