És clar que el passat de les CUP té a veure amb l’independentisme combatiu –PSAN, IPC, MDT ... que va anar naixent i creixent a partir de les acaballes dels 60 i fins mitjan dels 90. Les CUP, mateix, i els partits i col·lectius que en formen part, deixen ben clar aquest cordó umbilical (...)
Tot amb tot, fóra bo que les CUP no oblidessin que no tot l’independentisme d’esquerres d’aquells anys s’hi fa enfrontar amb la Transició, ni és va alçar en armes, ni enlairà projectes politicomilitars. Només ho va fer una part.
També n’hi hagué un projecte, ben interessant, que es denominà Nacionalistes d’Esquerra. Un projecte de base assembleària, anticapitalista, obert als nous moviments socials, socialista... Una proposta, seriosa, imaginativa, renovadora, ferma.
Estaria bé, cas que les CUP vulguin ser un projecte important, de futur, que no oblidessin aquest segon component. I que també el vindiquessin amb igual interès que el primer.
Seria una lliçó de justícia. Políticament intel·ligent. Que obriria el ventall amb tot de possibilitats.
Ara que l’esquerra independentista no acudirà amb una proposta política a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, va bé tenir memòria i pensar que vol ser quan sigui gran i estigui preparada per acarar nous reptes.
Salveu al soldat Carles Castellanos / Saving private Carles Castellanos
BRAUN, memòries d'una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
HEM DE RESSUCITAR PSAN I ENE?
WM.cat