L'expresident Jordi Pujol ha reconegut que l'encaix de Catalunya dins un marc espanyol ha topat "amb una barrera molt infranquejable". "la gent pregunta: i ara què?", ha reconegut Pujol.Bé, mentre l'ex-President reflexiona sobre la nostra realitat nacional, a Can PSOE volen posar............
una mica més d'aigua al vi. Laia Bonet, ha demanat un calendari per recuperar "la integritat" de l'Estatut, després que el Consell de Ministres hagi analitzat en un informe diverses iniciatives per rescatar els articles rebutjats pel TC.
Mentre uns es pregunten , i ara què?, i els altres volen recuperar la integritat perduda, la nostra realitat nacional, és la d'una Comunitat autònoma de l'Estat espanyol de règim comú. Identitat de la nació espanyola, representada en l'actual Monarquia Parlamentaria, i organitzada en l' Estat de les Autonomies.
La divisió política a Catalunya entre esquerres i dretes, justificació ideològica del Tripartit, ha quedat superada per la divisió nacional entre catalans i espanyols, fruit de la sentència del TC. Una divisió molt més transversal que ha deixat en fora de joc a quasi la totalitat de les formacions polítiques catalanes.
Només el PPC i C's, poden mantenir el seus discursos polítics sense quedar afectats per aquest canvi. Però la resta s'hauran d'adaptar ràpidament a la nova realitat nacional del País. O alinear-se amb el discurs nacional d'aquestes formacions.
A Catalunya, Castellans i Catalans ara, haurem de decidir com volem viure en el futur. El que ha quedat clar, és que amb les espectatives nacionals que teniem fins ara, ja no és possible. España no hi vol continuar i ha canviat, tancat, i segellat, el model. Tot rebutjant de passada, el proposat per Catalunya.
Ara, ja ens ho val també, som l'ostia de frikis el catalans, ens hem passat una setmana de cul bavejant per una cantant amb un cognom català que es passejava per la capital, i ara resulta que la volem empaperar per incívica. I ara què?.






Ací no té més dret ni autonomia que passar sota la jurisdicció que volen o interessa als espanyols, ni la dictadura de Franco ho havera predisposat ni preparat millor. Arriba España!
El dret de decidir dels espanyols i el dret de no decidir dels catalans.
L'Estat espanyol i la justicia de la llei de l'embut, l'ample per mi i l'estret per a tú.