Abans d'aquest article n'hi ha hagut milers que l'han precedit. Tal vegada, sigui el moment d'agrair a tots els que han escrit quins serien els avantatges del nostre futur col·lectiu si tinguéssim un estat propi. Doncs som-hi: moltes gràcies per tot!
Recordo tots aquells articles escrits al llarg dels anys: sentimentals, didàctics, patriòtics, apocalíptics, punyents i partidistes. Entre d'altres coses, aquests milers d'articles que precedeixen el meu han fet feina, ja que avui som a les portes del gran objectiu: la independència. Llavors, si som a les portes –alguns diran que no som a les portes, però jo penso que sí–, doncs si som a les portes de la independència, pregunto... ¿Cal seguir escrivint o més val posar-s'hi de valent? ¿Faig trampa si dic “menys teoria i més pràctica”? ¿Podria ser aquest l'últim article sobre la independència? ¿L'últim d'aquests articles que en llegir-los penses “té tota la raó” i després passes el full i tal dia farà un any?
Moltes vegades hem dit que ja n'hi ha prou, i és que certament ja ho sap tothom, que tenim dues opcions: l'actual que ens posiciona com a poble dependent i una nova opció que centenars de milers de persones volem que arribi. Ara bé, encara no hem sabut articular-nos per esdevenir majoria social. I sí, hem de ser majoria. Una majoria democràtica, valenta, responsable. Una majoria serena, que generi respecte i aglutini admiració.
Tot arribarà, diuen els més pacients, mentre van escrivint articles sobre la independència. El que segur que arribarà són les eleccions catalanes, aquesta tardor. I tenim l'oportunitat de fer majoria, de posar sobre la taula tots els arguments –sentimentals, didàctics, patriòtics, apocalíptics, punyents i partidistes– de tots els articles que al llarg dels anys s'han escrit i convertir el gran objectiu en realitat. ¿Sí o no?
Deu caldre generositat, grans acords, sentit d'estat. Potser demano massa si prego a les persones que han de liderar aquest camí que estiguin a l'altura de les circumstàncies. Potser demano massa, però demano unitat, sentit comú, els egos en segon terme. Unitat, coratge i lucidesa. Unitat de cara a barraca i a la victòria. Potser aquest no serà l'últim article sobre la independència, però si volem, pot esdevenir-ne un dels darrers, si ho decidim, serà un dels últims testimonis de la indecisió.
(Publicat a El Punt el 19 d'agost de 2010)
.jpg){kind=logo}
