En Moncada va patir una grossa ferida; una ferotge i enorme sotragada amb la pèrdua de la seva Mequinensa natal, colgada sota les aigües d’un embassament que arrassava amb una vila, amb una gent, amb una cultura. I d’aquest trau sense nom, n’ha sortit una obra literària de gran alè; la crònica d’una pèrdua; la recuperació i revisitació d’un món perdut (...)
Edicions
Tres títols que són tres joies on l’humor, el sarcasme, la recuperació de la història oral, la ciència ficció... ens fan passar una estona ben agradable. D’altra banda, cal anotar el seu domini de la llengua amb registres genuïns, amb una bonica fraseologia, amb la parla popular que té molt per la mà.
Qui conegui Moncada –un dels grans de la nostra literatura, entre el bo i millor del segle XX al costat de Pla, Xammar, Rodoreda, Sagarra, Fuster, Porcel ... en té, ara, ocasió de revisitar-lo.
I qui no en tingui coneixement fefaent del gran escriptor de la Catalunya aragonesa, no té perdó de déu si es deixa perdre una avinentesa tan adient. Les seves històries, les seves planes, son del tot impagables. Literatura en majúscula i a l’abast de tothom.
. Contes. Jesús Moncada. 572 pàgines. Edicions 62-La Butxaca. Barcelona. 2010.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
