La primera part he explicat la figura de Jan Laporta durant la seva etapa com a president del FC Barcelona. A aquesta segona part, explicaré com va anar les negociacions amb Reagrupament fins que es van trencar.
Que ha succeït amb Jan Laporta i Joan Carretero, alguns es preguntaran? Sobretot si tenim en compte les declaracions de confraternitat que hi ha hagut entre ells dos durant un any.
Si analitzem les hemeroteques podem veure que Jan Laporta va inspeccionar la possibilitat d’anar amb CiU o amb ERC. Però cap de les dues opcions li va fer el pes. Ell ha reconegut varis cops que vol la independència de Catalunya, i que no és presentaria a les eleccions per ser una mera comparsa. Ho faria per optar a ser President de la Generalitat.
És desprèn d’aquestes paraules que només ho faria si és el líder indiscutible de la candidatura a on es presentés. Lògicament tant en Artur Mas com Joan Puigcercós això no ho acceptarien mai.
(continua)
.
Joan Carretero, amb molta vista, va veure clar que si Jan Laporta es presentava, havia d’anar amb Reagrupament. No tenia sentit que Laporta es presentés amb el seu propi partit com havia deixat anar a alguna entrevista, si justament s’estava construint Reagrupament per agrupar el màxim nombre d’independentistes. Laporta si volia la independència i es presentava pel seu compte sense Reagrupament, dividiria el vot independentista. No era pas una bona opció.
Carretero des del primer dia, sempre ha manifestat que ell no té cap interès de ser el líder de la candidatura. Des del primer moment que Laporta va manifestar interès en participar a la política va dir-li que seria benvingut a Reagrupament. Carretero d’alguna manera havia d’enviar missatges clars i de total confraternitat al Laporta perquè aquest no penses anar pel seu compte. D’aquí venen les declaracions que Laporta no sumaria, sinó que multiplicaria a Reagrupament o que si Laporta fa política, aniria amb Reagrupament o Reagrupament aniria amb Laporta. Davant d’aquestes declaracions, Laporta no podia negar-se a considerar l’oferta tant generosa de Reagrupament, al menys publicament, encara que internament continues pensant en fer el seu propi partit.
Carretero era conscient que Laporta, malgrat la reciprocitat que aquest manifestava quan deia que se sentia moralment reagrupat , no acceptaria ser de veritat el candidat, si dins de l’associació hi havia critiques a la seva figura. Laporta com a líder que és, no es jugaria el seu prestigi per presentar-se en una candidatura a on ell no fos el líder indiscutible.
Quan Carretero va mirar d’obrir Reagrupament a la incorporació de Laporta, es va trobar que alguns de la Junta nacional, aprofitant el seu càrrec, havien teixit ja la seva xarxa clientelar per controlar l’incipient aparell de l’associació i garantir-se un bon lloc a la candidatura. Utilitzant les tècniques típiques d’alguns partits assemblearis d’on provenien, aquests pròxims col·laboradors del Carretero, havien començat a tancar el pas a noves incorporacions que els hi poguessin fer ombra. Posar al Laporta i els seus col·laboradors a la candidatura, obria molts interrogants per aquestes persones. La crisis de finals de gener amb la dimisió del Carretero va ser en part motivada per aquestes conversacions per pactar amb Laporta.
La immensa majoria dels reagrupats van donar suport al seu president i malgrat les veus critiques al Laporta, ja sigui per interessos propis o perquè no els agradava la figura del llavores president del Barça, Carretero va preparar l’associació per tal que Laporta és pogués sentir el líder indiscutible de la candidatura de Reagrupament Independentista. Va dilatar la designació de candidats fins després de les eleccions del Barça, per deixar temps per poder pactar la candidatura amb Laporta.
Però Laporta com a líder que és, no deixava de pensar que li agradaria tenir el control absolut i potser com que no acabava de veure clar, amb els problemes que havien sorgit dins de Reagrupament, que ell pogués mai ser-ho a Reagrupament, va declarar a la primavera que registraria un partit propi.
Però ja sigui per les dificultats amb la preparació de la seva candidatura continuista a les eleccions del Barça o perquè realment pensava que finalment no hi hauria problemes per ser el lider, després de la gran rebuda a la segona assemblea nacional dispensada per tots els reagrupats, Jan Laporta no va fer res per activar el seu partit.
De fet, no ho va decidir registrar el partit DCat fins deu dies abans de trencar el pacte subscrit per la candidatura conjunta amb Reagrupament. Un pacte que donava al Jan Laporta el lideratge indiscutible de la candidatura, tal com insinua el mateix Carretero a l’entrevista a El Periódico, quan explica que se li va oferir tot i més.
Carretero a la mateixa entrevista, respon "Estic disposat a acceptar això i bastant menys que això" quan se li pregunta si acceptaria l’oferta de ser el cap de llista per Girona que va fer-li Laporta per que anar a la candidatura de Solidaritat Catalana. No ho diu per quedar bé. Ho diu perquè el pacte que va trencar Laporta era bastant menys per Carretero que el que li oferia ara. Tampoc ho va dir per quedar bé quan va manifestar a l'assemblea al presentar la candidatura de Reagrupament que "tota la gent que està en la candidatura està disposada a sortir-ne en cas que hi hagi una coalició".
Però malgrat aquesta increïble generosa oferta per part de Carretero, que cal remarcar Laporta havia acceptat tres dies abans de l'assemblea, quan s’havia de signar els papers i fer-ho públic, Jan Laporta es va desdir.
Per què ho va fer?
Això ho deixo pel proper capítol. A on explicaré les raons principals que jo penso que van fer que Laporta trenqués el pacte emparaulat amb Reagrupament i decidís crear la Solidaritat Catalana per la Independència.
Però la actitud dilatòria manifestada per Jan Laporta durant la negociació i la poca coherència que ha manifestat al final, es pot interpretar de dues maneres. La primera és que ha estat jugant conscientment amb Carretero esperant esdeveniments que li fossin favorables per les seves ambicions polítiques, que com ha manifestat són les de ser el President de la Generalitat. La segona interpretació seria que ho ha fet, al darrer moment, assessorat i influènciat, per alguns dels seus col·laboradors que aprofitant la sentència del TC, la gran manifestació del 10J , i l'ajuda dels que fins aquell moment portaven la coordinadora nacional dels referendums, podrien junts bastir el seu propi partit. Un partit a on ell tindria el control absolut i ala vegada seria també el cap indiscutible de la candidatura. Cosa que Laporta no pensava que fos possible mai amb Reagrupament. Malgrat l'oferta generosa de Carretero de deixar-lo totalment com a lider indiscutible de la candidatura de Reagrupament, Laporta sabia que no podria ser-ho de Reagrupament.
Si la enquesta a internet es fa amb garanties com aquesta i es dona temps, aconstuma a guanyar RCat, però el problema és la majoria de la gent com a molt mira el cap de setmana el diari de paper i els telenoticies. Allà RCat no existeix sinó es per males noticies. En canvi SCI amb Laporta i el morbo si gent de CDC marxen amb el Tena, dona noticies
http://blocgran.cat/?p=2733
Si es vol fer de Reagrupament, jo no sóc ningú per dir-li que no. Molts altres pitjor o igual que ell també es van fer de Reagrupament. Per sort alguns ja no hi són.
Doncs que vols que et digui, potser en Morgades té raó. Jo només veig que ens foten gent de Reagrupament i no em fa cap gràcia
El millor seria que al final tot sumés i no restes
S'ha ofert que tots els associats a Reagrupament tinguin dret a vot per elegir la candidatura, i dret a presentar-s'hi, no és això suficient?
S'ha de pactar el programa? No estem d'acord que el més important és defensar la declaració d'independència, defensar al Parlament accions que ens acostin cap a la independència? Que potser hi ha diferències ideològiques en la regeneració democràtica? No crec que el problema pugui estar aquí, ja que en Carretero no dóna confiança precisament per aquesta regeneració amb la manca de democràcia i transparència que hi ha hagut a l'hora d'elegir una candidatura per Reagrupament (al final, una sola opció decidida per Carretero).
Ara ja no es veu cap raó per la qual Reagrupament no s'uneix a SCI, fora de les enveges i desconfiances que, malauradament, uns independentistes senten per uns altres. El mateix problema de sempre. SCI ha fet errors? Esclar que sí, no s'ha presentat la idea de forma adequada ni es va plantejar la negociació amb Reagrupament d'una bona forma, però això ara ja no són excuses i el que cal és ajuntar-se per, entre tots, votar la candidatura.
Si recordes els fets, veuràs que Carretero va congratular-se de la crida de SCI i va dir que ens hi apuntavem. Molts reagrupats, sinó tots, ens vam adherir al web quan es tractava de fer un front comú de tots els partits catalans , tal com va succeir amb Solidaritat Catalana el 1909.
Però a mesura que els tres impulsors van canviar la crida a la unitat per fer un partit polític i per més inri, copia del programa de Reagrupament. Un se li comença a pujar la mosca al nas. Per què tres persones nouvingudes i dues d'elles un mes abans estaven en contra la declaració unilateral, ara són les que han de dictar el que s'ha de fer?
Qui són? Qui representen? S'han constituit en una associació o partit? Han fet alguna assemblea o reunió constituitva?
Com va dir el Carretero, des de quan tres persones poden autoconstituixer en una coalició? Una coalició amb qui? Existeix DCat, o només és un lloc per pagar diners? Existeix SCI? Està registrat?. Qui és queda els diners que es paga? o qui té la base de dades ?
Masses interrogants i demostra tanta poca seriositat i tanta precipitació, que qui no diu que al final acabi sent un bluf o que Laporta, si no veu que té realment moltes possibilitats de treure un bon resultat, plega?
Després alguns d'ells han fet molta demagògia amb la regeneració democràtica. Diuen que faran llistes obertes i al final no ho són. Diuen que la llista no serà triada a dit i que l'ordre serà votat pels que vagin a l'assemblea i al final resulta que es poden presentar, a part de persones individuals, equips blindants i que es vota a tot l'equip i no es pot tocar l'ordre...etc. Però no parlen pas de limitació de mandats, a on per exemple l'Uriel Bertran no podria presentar-se de nou per diputat, o bé no parlen de publicar el finançament dels partits politics o qui rep més diners de la Generalitat, dels mitjans de comunicació, nova llei electoral per circumscripcions petites i allà amb llistes obertes..etc
No hi ha cap partit d'Europa que escolleixi la candidatura per presentar-se a unes llistes obertes. Nosaltres a RCat vam equivocar al postular-les i davant dels intents de controlar les assemblees territorials per alguns, justament els que ara estan dominant certes assemblees de SCI, per poder sortir al cadavant de la candidatura, Carretero va proposar canviar les regles per triar en unes primaries d'equips i per impedir que sortissin "caciquismes locals", va demanar que fossin per totes 4 circumscripcions. Ho va aprovar el 89% de l'assemblea.
És va presentar un equip de consens fet per tots els coordinadors de cada circumscripció i ha sortit la més potent que s'ha pogut i amb gent super compromesa amb l'ideari de Reagrupament. Gent que no hi és per vanitat o ganes de protagonisme. Tant és així que tots estan disposats a sortir-se de la llista per encavir un altre candidat millor.
En canvi Alfons Lopez Tena ha dit més d'un cop que SCI no ho farà mai. Que només valdrà les llistes que surtin el 4S.
Per cert quina ha estat l'assemblea o qui ha redactat el reglament de SCI?. Ha estat aprovat per els adherits? Això es democràcia de baix a dalt?
SCI no exiteix com a tal, és nomes una proposta de tres persones que encara s'ha de veure com acabara. Per tant Reagrupament no es pot unir amb res que no existeix. Després del 4S, una vegada SCI s'hagi constituit i hagi explicat qui són i quan són, aleshores es podrà parlar seriosament de fer una coalició.
No ho sé pas. La meva manera de ser sempre ha estat la de cercar les raons per entendre les coses i actuar com la consciència em dicta.
Si això per tu es estar obscecat, tenim maneres d'entendre una mica diferent aquest mot.
Si tu saps quelcom de diferent i que jo no he trobat respecte el que miro d'explicar a partir dels fets que jo tinc accés. Si és aixì, si us plau Josep m'ho dius?
Et estaré molt agrait
Tot pelgat és un embolic i una pena. Ens hauríem estalviat tot l'espectacle d'aquests dies de si ara es reuneixen, ara no. Igualment, ara, independentment del que hagi passat, crec que és imprescindible trobar aqeusta unió. Si no s'aconsgeuix, s'haurà perdut uan gran oportunitat i s'haurà tirat a les escombraries les il·lusions de molta gent que no entén què està passant.
I que després de tot el que SCI ha fet amb RCat, que Carretero sigui capaç de mossegar-se la llengua.
Però com més temps passa pitor i jo ja m'estic fent a la idea, que només serà possible al darrer minut, quan Laporta vegui que no rascarà bola sense Carretero i Reagrupament