Aquest
final d'estiu està resultant francament aclaparador. Com que els polítics no
fan vacances, que només es retiren a descansar un dies per tornar amb més
força, en veurem de tots colors.
Hi ha
una competència entre els dos grans partits espanyols que està resultant
francament còmica. Còmica, tenint en compte el nostre tradicional sentit de
l'humor, ja s'entén.
El
PSOE ja ha anunciat oficialment, vàries vegades, que la retallada d'inversió en
infraestructures no serà tal, que serà menys. No saben ni quant, ni com, ni on,
però sí, que sembla. I Catalunya, com sempre, en sortirà beneficiada sobretot
si pugen els impostos que el Sr. Blanco va dir que sí que potser, i la Sra.
Salgado va dir que no, que si potser.
El PP,
per la seva banda, una vegada més, s'ha embolicat amb la bandera ejpañola i ara
s'estan a Melilla fent pàtria que ja ha anat l'Aznar i tot.
Els
experts es pregunten què ha anat a fer i la majoria creu que deu haver anat a
ensenyar els abdominals i a tocar-li la gaita al ZP i, de pas, al Rajoy. Es
possible.
Al
País Valencià per tapar el cas Gürtel i tota la merdegada - mai més ben dit-
d'Oriola, l'inefable ha fet reviscolar el fantasma de l'anticatalanisme més
tronat i el proper 9 d'octubre el celebraran amb un gran "espectàculo
còmico - taurino - musical" una "xarlotà" d'aquelles del
bombero-torero, per exaltar la "fiesta nacional" i la seva profunda
espanyolitat, gran diferència amb la pèrfida
Catalunya, terra de prohibicions.
Te dic
que n'hi ha un fart.
Te dic que n'hi ha un fart.