“Tinc mal a la panxa. Tinc fred. Em fa mal l’esquena. Estic cansada. Estic molt cansada. Tinc son. Vull la samarreta. Vull que em portis aquí. Va. Va!. Corre. Vull anar al lavabo. Tinc por. Tinc fred. Fred. Fred. Fred. Fred. Fred.Trenta. Trenta-u. Trenta-dos. Quaranta-u, quaranta-tres, noranta, noranta-dos, noranta-cinc. Ai, em fa mal el cap. Crist de Lepanto. Amén” (...)
(J.C.G, n. 1925. Malalta d’Alzheimer en grau sever)
peremerono |
dimecres, 18 d'agost de 2010 | 21:32h
Sí, tot de sentiments ambivalents. Al caire de l'estimball, el cervell. Expressivitat mínima, reconcentrada. El magí tragina però les limitacions hi són aclaparadores. Aviat, només hi restarà la mirada, algun gest escadusser. Cap paraula, potser, tal vegada algun so... en diuen Alzheimer, a tot això.
Pere