VilaWeb.cat
Victoria | Històries | dimarts, 17 d'agost de 2010 | 20:52h

 

M’omple la serena de la nit el cor metàl·lic i cansat. D’esquena a la mar, però vivint per a ella, isolat, palplantat. Em lliguen a la mar tots els vaixells imaginaris, les barcasses de pesca, el llaüts dormits al port, devora els peixos, els  homes solitaris i penats.

 

El temps em rovelle les paraules i l’esguard, em clivella la pell i em banya de salnitre. M’estreny el coll una soga blanca, més que no ho voldria. Em cerca les clavícules i aquest forat menut que em vigila els neguits. Un dia em matarà.

 

Veig dos amants, tancats al cotxe, llepant-se les ferides i fent-se venir aquella mena de xiscla de gavina espantada, diuen, com una mort petita.

 

Un home vell  s’asseu al meu costat i llança pa esmicolat a les llises. Espera el mateix conhort.

 


La lluna em visita i s’emmiralla al meu tors brillant, color de negra nit. Cauen les fulles dels arbres als meus peus, com ocells morts. Imagino la terra que es dibuixa mar enllà. Cerco restes de somnis, la llengua de la mar. Veig deixalles surant i em fa tristor.

 

Som el norai del port.

 

Fotografies: M.V.S.

Norai, al port de Sóller

 

Comentaris: 4
  • ..//..
    rginer | dimecres, 18 d'agost de 2010 | 10:09h
    El norai està tot sol, això vol dir que la barca ja ha salpat i és el que ha de creure i pensar la nostra ment ... naveguem per la mar fins l'horitzó i un altre i un altre més enllà. Els moments de tristor cal deixar-los en un raconet i obrir-se a la bellesa del moment i gaudir-ne.
    Bon dia estimada amiga.
     
    • un seguit d'horitzons
      Victoria | dimecres, 18 d'agost de 2010 | 19:15h
      ens espera i una corda blanca ens fa de soga al coll... una tensió que és la vida... i fa possible que els vaixells marxin mar enllà i tornin a arrecerar-se al port. Una embranzida
  • Màgic!
    carme.laura | dimecres, 18 d'agost de 2010 | 08:16h
    Ànima tancada en un cos sòlid, fred, sense porus. I la fas sentir. Bon dia, amiga.
    • bocins d'esperit
      Victoria | dimecres, 18 d'agost de 2010 | 19:21h
      L'ànima de tots els essers, ens parla d'ells i de nosaltres, comprendre l'essència de les coses pot ser estimar-les i enriquir el cabal de la vida. Déu és global i les persones deixem bocins d'ànima en tot allò que fem. Gràcies pel teu comentari, és estimulant.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats