Chopin i George Sand: les utopies amoroses
Per Miquel López Crespí, escriptor
França 1850. Amb el pas dels anys, mentre es consolida el socialisme i l'anarquisme dins del moviment obrer internacional, les idees de George Sand esdevenen cada volta més arcaiques. Seguidora de moltes de les idees que Fourier exposa en el seu Nou món amorós, prova de trasbalsar el món amb la cultura, com propugnen els seguidors de Babeuf, Proudon o Blanqui, més que amb el canvi de les estructures econòmiques. Ella creu en l'amistat, en la pràctica de l'amor, en l'art, en l'assimilació de la cultura com a mitjà per a transformar la vida i les relacions personals. Ben cert que Sand seria una defensora de la "revolució personal", molt més que de la "revolució política". Sembla ser que és el fracàs, tant a França com a la resta d'Europa, del moviment del quaranta-vuit el que li fa abandonar la militància política activa per a refugiar-se cada vegada més en la literatura, la família, les utopies amoroses.
En el fons l'origen aristocràtic, la seva contradictòria posició social, hereva per part del pare i l'avia d'un títol i una mansió senyorial, i els problemes econòmics que ha de patir per a mantenir la família, l'allunyen a poc a poc de les autèntiques reivindicacions socials de l' època. Senyora de Nohant, republicana que "aristocratitza la seva vida", com indica Jaume Vidal Alcover en el seu pròleg a Un hivern a Mallorca (Palma, Editorial Moll, 1993), sovint escriu per a fer oblidar al lector que el seu avi és un pobre venedor d'ocells a París i la mare, Antoinette-Sophie-Victoire Delaborde, és l'amant d'un general de Napoleó al qual, un jove tinent, Maurici Dupin, roba la dona. Són temps revolucionaris, i entre l'oficialitat napoleònica no està mal vist que un major de l'exèrcit es casi amb una actriu de baixa categoria, que ha conegut totes les fondes de mal viure de París i que, com una bona part de "proletàries de l'amor", prova de fer fortuna anant al darrere de militars d'alta graduació. [Continuar]
En l'autobiografia que George Sand va escriure amb el títol d'Històrie de ma vida ens fa veure com el seu besavi, Maurici de Saxònia, comte de Saxònia i Mariscal de França, era oncle de Maria Josefina de Saxònia, mare de tres reis de França: Lluís XVI, Lluís XVIII i Carles XII.
Jaume Vidal, en el pròleg abans esmentat, ens fa veure que la famosa Aurore Dupin, la George Sand de les novel× les i la política, entra en la "noblesa" ben de contraban. El mariscal Maurici de Saxònia era fill bord del rei de Polonia. L'àvia de George Sand és filla borda del comte de Saxònia i una senyoreta de dubtoses ocupacions: Marie-Aurore de Horne. Aquesta darrera, l'àvia de George Sand, es va casar als trenta anys amb un home de seixanta-dos, Claude Dupin. D'aquest matrimoni neix un fill que tendrà per nom Maurice Dupin, el pare de George Sand. George Sand no va néixer borda per simple casualitat: el casament entre el jove oficial napoleònic i l'amant del general, l'actriu dels barris baixos parisencs, esdevé vint-i-cinc dies abans del naixement de la nina. El casament és civil, com era costum entre molts d'oficials revolucionaris del moment. Aquest casament de darrer moment serà el que, amb el pas dels anys, "salvarà" la nostra escriptora de la misèria, ja que la farà hereva de la finca de l'àvia: Nohant.
Nohant serà, juntament amb les seves novel× les i col× laboracions a la premsa, la columna fonamental de la supervivència econòmica de l'escriptora.
Durant tota la seva vida, i malgrat el provat republicanisme de l'escriptora, George Sand sabrà jugar profesionalment la carta de la seva ascendència aristocràtica. Marie-Aurore, l'àvia, era cosina política de Maria Antonieta i per tant també ho serà la néta, Aurore Dupin.
Escrivíem una mica més amunt que George Sand és hereva de les idees dels enciclopedistes. En els seus escrits es poden trobar les decisives influències de Voltaire i Rousseau, però no gaires de Robespierre, Marat o Babeuf.
En la proclamació de la República, el 1848, és l'"ala esquerra" dels republicans. Fins i tot dóna suport als "internacionalistes" que demanen d'exportar la República, ajudar els polonesos que lluiten contra l´ocupant rus. Influència dels anys viscuts amb Chopin? Autèntic esperit internacionalista republicà? El cert és que George Sand és al carrer amb les masses que ocupen l'Assemblea Nacional i que demanen l'enviament d'un exèrcit per a fer front als russos.
La posterior repressió porta a la presó molts dels dirigents d'aquesta "ala esquerra republicana". Els amics són detinguts, entre ells Pierre Leroux, Blanqui, Raspail... Però al cap d'un temps George Sand, decebuda de com han anat les coses, es comença a desentendre de la política activa i es fan patents les seves divergències amb socialistes i anarquistes.
Cap al maig de 1848 abandona París i com cada vegada que té un disgust amorós o polític, retorna al seu cau de Nohant. Des d'allà escriu al seu amic Théophile Thoré: "Vaig tornar a casa resolta a no perdre mai més un cabell per a homes com Raspail, Cabet i Blanqui. Mentre ells es proclamin dles nostres, m'abstendré. Són pedants i teòcrates. No vull veure ensorrat l'individu, partiré a l'exili el dia que, per error, portem aquesta gent al poder. (...)".
És el 1848 i les diferències ja són establertes. Sand mai no deixarà de ser aquella cristiana del convent de les monges angleses, al qual hi eren ingressades les al× lotes de bona societat pels anys vint. Ella té disset anys i allà és on resta impregnada per sempre d'un cert i forassenyat misticisme que mai no l'abandonarà.
George Sand, malgrat el seu accentuat volterianisme, mai no abandonarà un cert misticisme religiós que la fa ser molt més sensible a les idees dels reformadors utòpics que no pas a activistes revolucionaris com Blanqui.
http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm
Web de l´escriptor Miquel López CrespíWeb de l´escriptor Miquel López Crespí
