Ara sembla que el sobiranisme no te clar el camí a seguir, de fet clar, clar, no ho ha tingut encara mai. I tot per marcar diferencies entre els uns i els altres.
Els de Can ERC volen el Referéndum, els de Reagrupament i Solidaritat aposten per la declaració d'independència del Parlament, tot plegat un.......
petit detall que els serveix d'excusa a uns i altres per justificar la seva incapacitat per unir-se, tot i compartir un objectiu final comú.
Per no parlar dels de Can CIU, que encara no tenen clar ni que volen ser, i a mesura que s'acosten les eleccions encara més. Menys clar tenen si Referèndum o Declaració.
Sigui el que sigui, el resultat final serà el mateix, pel que les dues maneres són iguals de legítimes i democràtiques. I és incomprensible que això suposi un obstacle per aconseguir l'unitat.
Les dues formes són igual de legítimes, però n'hi ha una de més improbable
Albert Vila |
diumenge, 15 d'agost de 2010 | 23:04h
Els dos procediments tenen una cosa en comú: des del punt de vista espanyol, es tractarà d'actes il·legals.
En efecte, el camí del referèndum té un inconvenient: cal demanar permís a l'Estat. De manera que hi ha dues sub-opcions: o fer el referèndum havent obtingut el permís, o fer-lo sense permís, "a la brava".
Pensar que l'Estat acceptarà mai aquest referèndum és tan irreal com, després de la sentència del Constitucional, plantejar que el proper pas és reclamar el concert econòmic: dues maneres de somiar truites o, pitjor, dues maneres d'adoptar la tàctica de què qui dia passa any empeny.
L'altra alternativa del referendum previ és fer-lo sense permís. Evidentment això comportarà una tensió fortíssima amb l'Estat, que respondrà amb l'arma que li dóna la Constitució: la suspensió de l'autonomia.
En definitiva, des del punt de vista de la legalitat vigent les dues fórmules - proclamació unilateral o referèndum unilateral - són equivalents, amb una diferència important: un referèndum sota amenaça difícilment es guanyaria.
que un referèndum fet després de la proclamació encara tindrà més càrrega de visceralitat espanyolista i antidemòcrata que a la inversa. I la càrrega anirà contra el nostre Parlament, contra "els polítics" que ens enganyen...., oh, pobrets catalans. I per aquí hi ha força vies obertes i pràctica. Només cal que pensem en el procés de l'estatut, en les mobilitzacions independentistes i com han reaccionat els contraris i els no tant contraris però que ja els va bé allò de desgastar internament...... Recordem que encara hi ha opció independentista que de forma ben ximple es presenta "contra els polítics".
En efecte, el camí del referèndum té un inconvenient: cal demanar permís a l'Estat. De manera que hi ha dues sub-opcions: o fer el referèndum havent obtingut el permís, o fer-lo sense permís, "a la brava".
Pensar que l'Estat acceptarà mai aquest referèndum és tan irreal com, després de la sentència del Constitucional, plantejar que el proper pas és reclamar el concert econòmic: dues maneres de somiar truites o, pitjor, dues maneres d'adoptar la tàctica de què qui dia passa any empeny.
L'altra alternativa del referendum previ és fer-lo sense permís. Evidentment això comportarà una tensió fortíssima amb l'Estat, que respondrà amb l'arma que li dóna la Constitució: la suspensió de l'autonomia.
En definitiva, des del punt de vista de la legalitat vigent les dues fórmules - proclamació unilateral o referèndum unilateral - són equivalents, amb una diferència important: un referèndum sota amenaça difícilment es guanyaria.
Recordem que encara hi ha opció independentista que de forma ben ximple es presenta "contra els polítics".