La transcripció de les converses entre el màxim accionista de l'Hèrcules, un jugador i persones del seu entorn ha deixat al descobert que l'equip alacantí va pujar a Primera fent trampes. Sembla que no cometent cap il·legalitat, però pagant a alguns jugadors perquè se deixaren perdre.
Sembla que no és delicte comprar partits de futbol perquè no està contemplat en el Codi Penal, per bé que pagar-li a un jugador perquè es deixe perdre semble un suborn claríssim i per molt que això afecte a les travesses, les quinieles, etc. i semble també un delicte d'estafa. Però és que, a més, també podria haver-se comés un delicte econòmic si s'han pagat més de 90.000 euros, com és el cas.
En tot cas, un jutge i l'Audiència d'Alacant consideren que no poden fer servir les gravacions on es demostraria la compra de partits perquè vulneraria drets fonamentals d'Ortiz (intimitat), atés que l'autorització judicial que permetia gravar-les era només per investigar el cas Brugal.
I ja en tenim prou de l'Ortiz aquest. En totes les collites i embolics d'Alacant està clavat. PAI's i estació d'autobusos de Benidorm, PAI de
No tenim cap dubte que aquest personatge acabarà malament, és qüestió de temps. Mentrestant, serà lloat i corejat al Rico Pérez, es faran clauers amb la seua cara i, si escau, una manifestació de suports dels seguidors alicantons que pensen que tot açò és una conjura anti alacantina, contra l'Hèrcules i el seu president. Xe, que acabarà com Jesús Gil el seu dia, vaja.
De moment, la ciutat ha començat a exercir al defensa de la irregularitat. Els comerciants donen suport al club i demanen a la resta d'equips de Primera Divisió que es guanyen l'ascens en el terreny de joc. Quina gràcia!
