Sortim de Bolvir des del prat on en “Guerra” guarda
els cavalls, just a tocar
del Torrent dels Agustins , per on circula el camí de l’ Aigua, amb l'intenció
d’anar a cavall fins el Puigpedrós. Aquest matí el cel està molt ennuvolat i
tant en Dani, com en Guerra
i jo mateix, no estem massa segurs de poder aconseguir l'objectiu, ja que no tenim ni ganes de mullar-nos ni de posar en risc als cavalls. Anem cap a Guils
agafant el camí que més avall comença a la Torre del Remei. Hem decidit no
pujar al Pla de Fontanals pel GR- 11, sinó fer-ho pel sender núm. 201, que els
rètols anomenem com “la pista vella”. Es tracta d' un corriol apte per
excursionistes i per practicants de BTT, que transcorre per un bonic i ombrívol
bosc de pi que porta directament a l’estació d´esquí nòrdic. El fred cada cop es més intens i el cel més tapat. Prenem la pista que surt de la dreta de l'edifici de serveis que
es dirigeix al Pla de la Feixa, que deixem de seguida per seguir una altre més
estreta que surt igualment a la dreta i que ens ha de portar primer als Estanyols i després a
les molleres dels Clots. Deixem a la nostre dreta el camí de la pleta de les Cases, on hi ha el
refugi del mateix nom i comencem a pujar pels Clots, direcció Serra de la Tosa,
un dels contraforts de la Serra del Campcardós, fins a la Llosa, un petit pla que es troba just a sota del Roc de l´Aliga i
de la Roca de Colom, dos cimals
que de cop ens tapa la
boira i on comença a plovisquejar. Com que el temps empitjora sempre desistim de pujar fins a dalt de la carena i ens fem enrera. Passem pel costat de les restes de l’avioneta que va caure, en tràgic accident, fa uns tres anys i retornem cap el Pla de Fontanera.
Desistim també de pujar al Pla de La Feixa i arribar-nos a l´estany del Malniu,
doncs ja tenim a sobre la tempesta i baixem en direcció a Guils per GR-11, si bé just a la meitat del camí agafem la desviació que ens duria a
Niula per la Serra de la Mata de l’Os. Abans d'arribar-hi ens desviem cap
a Bolvir on donem per acabada la sortida havent-hi esmerçat unes cinc hores i trenta minuts sense gairebé aturades.
